Els iranians trien el substitut d'Ahmadinejad entre cinc candidats conservadors i un de reformista
Els iranians ja han començat a votar el substitut del president Mahmud Ahmadinejad, en unes eleccions controlades pels aiatol·làs. Només sis dels gairebé 700 precandidats han passat el sedàs del clergat. Cinc d'aquests candidats són conservadors. Després del veto del règim, els reformistes concentren les esperances en un únic aspirant.
RedaccióActualitzat
A dos quarts de sis del matí, hora d'aquí, els iranians han començat a votar per escollir el successor del president Mahmud Ahmadinejad, que no es pot tornar a presentar a un tercer mandat. Més de 50 milions de persones poden participar en uns comicis en què els reformistes s'ho juguen tot a un únic candidat, mentre que els conservadors ho afronten dividits, amb cinc aspirants pròxims a l'aiatol·là Ali Khamenei. El règim islàmic ha vetat tots els candidats reformistes, tret d'un, que té el suport de dos expresidents. Es tracta del moderat i pragmàtic Hassan Rouhani.
El guia suprem Ali Khamenei ja ha votat i ha fet una crida a una participació massiva. Khamenei s'ha mantingut imparcial, tot i que l'aparell de l'estat ha incrementat els últims dies de campanya la repressió contra activistes i mitjans crítics amb el règim. La cúpula no vol que es repeteixin les protestes postelectorals de fa quatre anys. La cursa presidencial ha estat marcada per la crisi nuclear i les sancions internacionals.
Els mitjans del país pronostiquen una segona volta d'aquí a set dies, perquè cap dels aspirants no obtindrà més de la meitat dels vots. Més de 300.000 policies vetllen per la seguretat, en una jornada en què també es disputen eleccions municipals. Els primers resultats s'esperen per demà, dissabte.
El guia suprem Ali Khamenei ja ha votat i ha fet una crida a una participació massiva. Khamenei s'ha mantingut imparcial, tot i que l'aparell de l'estat ha incrementat els últims dies de campanya la repressió contra activistes i mitjans crítics amb el règim. La cúpula no vol que es repeteixin les protestes postelectorals de fa quatre anys. La cursa presidencial ha estat marcada per la crisi nuclear i les sancions internacionals.
Els mitjans del país pronostiquen una segona volta d'aquí a set dies, perquè cap dels aspirants no obtindrà més de la meitat dels vots. Més de 300.000 policies vetllen per la seguretat, en una jornada en què també es disputen eleccions municipals. Els primers resultats s'esperen per demà, dissabte.
