Simpatitzants d'Otegi demanen la seva llibertat davant la presó de Logronyo, on hi ha el dirigent abertzale. (Foto: Reuters)
Simpatitzants d'Otegi reclamen la seva llibertat davant la presó de Logronyo, on hi ha el dirigent abertzale. (Foto: Reuters)
Madrid

Otegi podria sortir en llibertat després que el TC ha acceptat el recurs contra la causa que el manté a la presó

L'exlíder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi podria sortir aviat de la presó. El Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs presentat per Otegi i també per l'exsecretari general del sindicat LAB Rafael Díez Usabiaga contra la condemna de sis anys i mig de presó. Ara, el Constitucional demanarà a les parts que informin si s'ha de suspendre, temporalment, el compliment de la pena.

RedaccióActualitzat
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos de l'exlíder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi i de l'exsecretari general del sindicat LAB Rafael Díez Usabiaga contra la condemna de sis anys i mig de presó. Aquest tribunal demanarà ara a les diferents parts si procedeix suspendre el compliment de la pena de presó de forma temporal.

La condemna la va imposar el Suprem per l'intent de reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune. Aquesta és l'única causa que manté empresonat Otegi. Per tant, si el Constitucional opta per suspendre provisionalment aquesta condemna, l'exresponsable de Batasuna i Díez Usabiaga podrien sortir en llibertat.

L'advocada del dirigent independentista, Ione Goiricelaya, ha recordat que, en aquests casos, la llei estableix la suspensió temporal de la condemna. Segons l'advocada, un altre argument a favor de deixar en llibertat Otegi és que l'octubre ja haurà complert les dues terceres parts de la pena.

Arnaldo Otegi va ingressar a presó preventiva el 16 d'octubre del 2009 per ordre del jutge Baltasar Garzón pel "cas Bateragune". L'Audiència Nacional el va condemnar a deu anys de presó, igual que Díez Usabiaga. Fa justament un any, el Suprem va rebaixar la pena a sis anys i mig de presó per considerar que els havien de condemnar per la seva pertinença a ETA, però no en qualitat de dirigents, com va decidir l'Audiència Nacional. Tots dos van presentar un recurs d'empara i ara s'ha admès a tràmit.
Anar al contingut