Clamor als carrers de Bilbao a favor de la pau i dels drets dels presos d'ETA
La multitudinària manifestació convocada per Herrira a favor dels drets dels presos bascos ha estat encapçalada per les furgonetes dels voluntaris que cada cap de setmana traslladen als familiars dels reclusos a punts allunyats del País Basc. La marxa ha comptat amb nombroses adhesions, també des de Catalunya.
RedaccióActualitzat
"Apologia pura i dura de la pau". Així ha qualificat el diputat navarrès de la coalició EH Bildu Pernando Barrena el clam popular a favor dels drets dels presos bascos que ha recorregut els carrers de Bilbao en la marxa convocada per la plataforma Herrira. La multitudinària manifestació, amb unes 150.000 persones segons el recompte d'un mitjà de comunicació, ha estat encapçalada per les furgonetes dels voluntaris que cada cap de setmana traslladen els familiars dels presos d'ETA a punts allunyats del País Basc per visitar-los. La que sembla una altra concentració històrica, ha comptat amb l'assistència de polítics nacionalistes vinguts de dintre i fora del país. Entre molts altres, hi ha participat el diputat general de Guipúscoa, Martín Garitano, l'exconseller del govern basc per EB Javier Madrazo, el diputat d'ERC Joan Tardà, els secretaris generals d'ELA i LAB, Txiki Muñoz i Ainhoa Etxaide respectivament, i coneguts rostres de l'esquerra abertzale com Rufi Etxeberria o Tasio Erkizia. També hi ha donat suport l'alcalde de Marinaleda, el Juan Manuel Sánchez Gordillo.
L'absència més rellevant ha estat la del PNB. La formació jeltzale ha rebutjat secundar, "com a tal", la mobilització, en argumentar que prefereix "un treball discret" per aconseguir un canvi en la política penitenciària.
Un tema que supera les sigles, segons Mintegi
La manifestació ha començat a La Casilla amb crits a favor de l'amnistia dels presos a dos quarts de sis de la tarda i sota el lema "Eskubide guztiekin, euskal presoak Euskal Herrira" (Drets humans, resolució, pau. Presos bascos a Euskal Herria). Hi han assistit decenes de milers de persones, que han acompanyat els familiars dels reclusos, situats a la capcelera. També hi han participat representants de les formacions polítiques, organismes i agents socials. Entre ells, la portaveu d'EH Bildu al Parlament basc, Laura Mintegi, que ha afirmat que espera que se solucioni la situació dels presos d'ETA perquè és "clau" per a "la construcció del país" i per a la normalització. Mintegi ha indicat que no és "fàcil" trobar un tema que "conciti tants colors i tantes sensibilitats diferents", i ha assenyalat que un d'aquests temes és la "llengua" basca i un altre, la situació dels presos d'ETA. "Són temes que superen les sigles, superen les diferents sensibilitats", temes que "ens fan poble" i que "avui ens han reunit aquí ", ha afegit.
Barrena, per la seva banda, també ha explicat l'objectiu de la marxa, de fer moure "els enemics de la pau i els que no volen que aquest país conegui la normalització política". Així, el dirigent de l'esquerra abertzale ha afegit que aquesta "normalització" no es pot entendre "sense la posada en llibertat de tots aquells que estan a la presó per motius polítics ".
Adhesions, també des de Catalunya
Més de 500 agents polítics, socials i sindicals s'han adherit a la marxa. Com a noms destacats, han sonat els dels bertsolaris Amets Arzallus i Maialen Lujanbio, el músic Kepa Junkera, la cantant del grup Zea Mays, Aiora Renteria, l'entrenador de rem José Luis Korta, el porter de la Reial Societat Eñaut Zubikarai o el pilotari Oinatz Bengoetxea.
Els actors Willy Toledo i Pilar Bardem, i l'exdirector de la Unesco Federico Mayor Zaragoza figuren també entre les persones que han expressat el seu suport a la mobilització.
D'altra banda, diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, com el convergent Carles Campuzano, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i l'exsocialista Ernest Maragall han subscrit un manifest que reclama el trasllat a Euskadi dels presos i l'alliberament de reclusos amb malalties greus, entre altres reivindicacions.
Entre els organismes i les personalitats que també han donat suport a la mobilització es troben el Sinn Féin, Colombians per la Pau, la Coordinadora Estatal de Solidratitat amb Cuba (Madrid), la Iniciativa Solidària Internacionalista (Burgos), la Coordinadora pel Diàleg i la Negociació (Aragó) i Azarug (Illes Canàries).
Una vegada més, una bona representació de la societat basca ha col·lapsat els carrers de la capital biscaïna per reclamar que els presos polítics bascos siguin repatriats amb tots els seus drets. També per demanar als governs espanyol i francés que abandonin l'immobilisme i atenguin la petició dels ciutadans en favor d'una solució. Herrira ha destacat que ha estat la major mobilització registrada en la història d'Euskal Herria.
L'absència més rellevant ha estat la del PNB. La formació jeltzale ha rebutjat secundar, "com a tal", la mobilització, en argumentar que prefereix "un treball discret" per aconseguir un canvi en la política penitenciària.
Un tema que supera les sigles, segons Mintegi
La manifestació ha començat a La Casilla amb crits a favor de l'amnistia dels presos a dos quarts de sis de la tarda i sota el lema "Eskubide guztiekin, euskal presoak Euskal Herrira" (Drets humans, resolució, pau. Presos bascos a Euskal Herria). Hi han assistit decenes de milers de persones, que han acompanyat els familiars dels reclusos, situats a la capcelera. També hi han participat representants de les formacions polítiques, organismes i agents socials. Entre ells, la portaveu d'EH Bildu al Parlament basc, Laura Mintegi, que ha afirmat que espera que se solucioni la situació dels presos d'ETA perquè és "clau" per a "la construcció del país" i per a la normalització. Mintegi ha indicat que no és "fàcil" trobar un tema que "conciti tants colors i tantes sensibilitats diferents", i ha assenyalat que un d'aquests temes és la "llengua" basca i un altre, la situació dels presos d'ETA. "Són temes que superen les sigles, superen les diferents sensibilitats", temes que "ens fan poble" i que "avui ens han reunit aquí ", ha afegit.
Barrena, per la seva banda, també ha explicat l'objectiu de la marxa, de fer moure "els enemics de la pau i els que no volen que aquest país conegui la normalització política". Així, el dirigent de l'esquerra abertzale ha afegit que aquesta "normalització" no es pot entendre "sense la posada en llibertat de tots aquells que estan a la presó per motius polítics ".
Adhesions, també des de Catalunya
Més de 500 agents polítics, socials i sindicals s'han adherit a la marxa. Com a noms destacats, han sonat els dels bertsolaris Amets Arzallus i Maialen Lujanbio, el músic Kepa Junkera, la cantant del grup Zea Mays, Aiora Renteria, l'entrenador de rem José Luis Korta, el porter de la Reial Societat Eñaut Zubikarai o el pilotari Oinatz Bengoetxea.
Els actors Willy Toledo i Pilar Bardem, i l'exdirector de la Unesco Federico Mayor Zaragoza figuren també entre les persones que han expressat el seu suport a la mobilització.
D'altra banda, diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, com el convergent Carles Campuzano, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i l'exsocialista Ernest Maragall han subscrit un manifest que reclama el trasllat a Euskadi dels presos i l'alliberament de reclusos amb malalties greus, entre altres reivindicacions.
Entre els organismes i les personalitats que també han donat suport a la mobilització es troben el Sinn Féin, Colombians per la Pau, la Coordinadora Estatal de Solidratitat amb Cuba (Madrid), la Iniciativa Solidària Internacionalista (Burgos), la Coordinadora pel Diàleg i la Negociació (Aragó) i Azarug (Illes Canàries).
Una vegada més, una bona representació de la societat basca ha col·lapsat els carrers de la capital biscaïna per reclamar que els presos polítics bascos siguin repatriats amb tots els seus drets. També per demanar als governs espanyol i francés que abandonin l'immobilisme i atenguin la petició dels ciutadans en favor d'una solució. Herrira ha destacat que ha estat la major mobilització registrada en la història d'Euskal Herria.
