La Cimera del Clima de Doha s'allarga un dia més per la impossibilitat d'arribar a acords
S'ajorna la clausura de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Com en les últimes tres edicions, els països rics i pobres no aconsegueixen arribar a acords de mínims.
RedaccióActualitzat
Els governs del món són incapaços de posar-se d'acord contra el canvi climàtic. La Conferència del Clima de les Nacions Unides a Doha, a Qatar, ha tancat els 12 dies de negociació sense cap consens. Tant és així que els països que hi participen s'han donat un dia més per mirar d'arribar a un acord.
Les delegacions dels 194 països presents han seguit negociant durant la nit i matinada. A primera hora del matí, el país amfitrió, Qatar, ha presentat un text per intentar consensuar els preparatius per renovar el Protocol de Kyoto, que s'acaba aquest 2012. De moment, les negociacions continuen obertes.
Els dos esculls per l'acord són clars: la reducció d'emissions i els diners per ajudar els països en desenvolupament a lluitar contra el canvi climàtic.
Sobre el primer punt, els països més contaminants, la majoria dels quals ja no van firmar el protocol de Kyoto, són els responsables de bloquejar una pròrroga d'aquest compromís.
Els països industrialitzats que no volen assumir nous compromisos són el Japó, Rússia o el Canadà. Tampoc la Xina ni els Estats Units, que, tot i ser dels més contaminants, ja no van ratificar el primer compromís de Kyoto.
La Unió Europea abandera la lluita contra el canvi climàtic a l'hora d'assumir obligacions per a un nou acord, però les emissions contaminants del bloc que lidera representen, només, el 15% de les emissions globals. A més, es posa unes obligacions fàcils de complir: reduir les emissions en un 20% el 2020 quan ja les ha reduït un 17,5%.
Solidaritat en temps de crisi?
L'altra gran qüestió de debat a Doha és l'ajuda financera que han de rebre els països subdesenvolupats per fer front a la lluita contra el canvi climàtic. La cimera ha instat els països rics perquè aquesta quantitat siguin 100.000 milions de dòlars anuals des d'ara fins al 2020.
Els Estats Units, Europa i altres nacions desenvolupades, que s'enfronten a la crisi econòmica, s'han negat a establir un calendari per multiplicar per 10 les ajudes i arribar a aquests 100.000 milions de dòlars anuals.
Kyoto, a la corda fluixa
El protocol de 2008-2012 no ha assolit els objectius. L'acord marcava que s'havien de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 5% en aquest període, però no ha estat així. De fet, només aquest any, s'espera que les emissions pugin un 2,6%, impulsades principalment per nacions emergents liderades per la Xina i l'Índia.
De cara al futur, es busca estendre el Protocol de Kyoto en un segon període a partir del 2013. Aquest tractat és un pas vital cap a un nou acord de l'ONU, que s'hauria de tancar el 2015 per entrar en vigor el 2020. Però, com en les últimes tres edicions, els països rics i pobres no aconsegueixen arribar ni a un acord de mínims.
Les delegacions dels 194 països presents han seguit negociant durant la nit i matinada. A primera hora del matí, el país amfitrió, Qatar, ha presentat un text per intentar consensuar els preparatius per renovar el Protocol de Kyoto, que s'acaba aquest 2012. De moment, les negociacions continuen obertes.
Els dos esculls per l'acord són clars: la reducció d'emissions i els diners per ajudar els països en desenvolupament a lluitar contra el canvi climàtic.
Sobre el primer punt, els països més contaminants, la majoria dels quals ja no van firmar el protocol de Kyoto, són els responsables de bloquejar una pròrroga d'aquest compromís.
Els països industrialitzats que no volen assumir nous compromisos són el Japó, Rússia o el Canadà. Tampoc la Xina ni els Estats Units, que, tot i ser dels més contaminants, ja no van ratificar el primer compromís de Kyoto.
La Unió Europea abandera la lluita contra el canvi climàtic a l'hora d'assumir obligacions per a un nou acord, però les emissions contaminants del bloc que lidera representen, només, el 15% de les emissions globals. A més, es posa unes obligacions fàcils de complir: reduir les emissions en un 20% el 2020 quan ja les ha reduït un 17,5%.
Solidaritat en temps de crisi?
L'altra gran qüestió de debat a Doha és l'ajuda financera que han de rebre els països subdesenvolupats per fer front a la lluita contra el canvi climàtic. La cimera ha instat els països rics perquè aquesta quantitat siguin 100.000 milions de dòlars anuals des d'ara fins al 2020.
Els Estats Units, Europa i altres nacions desenvolupades, que s'enfronten a la crisi econòmica, s'han negat a establir un calendari per multiplicar per 10 les ajudes i arribar a aquests 100.000 milions de dòlars anuals.
Kyoto, a la corda fluixa
El protocol de 2008-2012 no ha assolit els objectius. L'acord marcava que s'havien de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 5% en aquest període, però no ha estat així. De fet, només aquest any, s'espera que les emissions pugin un 2,6%, impulsades principalment per nacions emergents liderades per la Xina i l'Índia.
De cara al futur, es busca estendre el Protocol de Kyoto en un segon període a partir del 2013. Aquest tractat és un pas vital cap a un nou acord de l'ONU, que s'hauria de tancar el 2015 per entrar en vigor el 2020. Però, com en les últimes tres edicions, els països rics i pobres no aconsegueixen arribar ni a un acord de mínims.
