Barcelona

José María Fenández Seijo: "Els jutges ens estem posicionant sobre els desnonaments perquè aquesta situació està a punt d'explotar"

Actualitzat
El jutge mercantil de Barcelona José María Fenández Seijo es va adreçar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea -arran de la demanda d'un particular desnonat a Martorell- per saber si la llei hipotecària espanyola permet la introducció de clàusules abusives. Dijous, l'advocada general del tribunal, Juliane Kokott, va dictaminar que aquesta llei desprotegeix els consumidors i d'aquí a un parell de mesos s'espera que arribi la sentència sobre la qüestió. En una entrevista a TV3, Fernández Seijo explica que el dictamen deixa clar que, ara per ara, a Espanya es prohibeix que una persona "pugui anar a judici si considera que la seva hipoteca conté clàusules abusives per poder aturar un desnonament".

Precisament, sobre l'actual crisi dels desnonaments, el magistrat assegura que "els jutges estem en la primera línia de foc" i que si ara aquest col·lectiu s'està implicant més en la qüestió és perquè "veiem que aplicant les lleis espanyoles no podem donar respostes mitjanament raonables a la gent". El jutge pensa que el suïcidi d'una dona a Barakaldo, a Biscaia, poc abans de ser desnonada demostra que aquest tipus de situacions estan afectant de ple les classes mitjanes, "gent que malgrat tenir un lloc de treball no pot fer front a tot el deute acumulat" apunta.

Davant d'aquest problema, ja s'han fet públiques algunes propostes, com la de la socialista Elena Valenciano que, a través del seu compte de Twitter, ha demanat al govern i als bancs que aturin els desnonaments d'habitatge únic fins que s'aprovi una nova llei que reguli el sector. El jutge Fernández Seijo opina que aquesta mesura "sona a música electoral més que no pas a una altra cosa" i que podria encarir, de retruc, el que paguen la resta d'hipotecats. I es decanta per una altra actuació, de doble via: que els bancs intervinguts aturin els processos d'execució hipotecària sobre primer habitatge fins que no s'hagi fet una avaluació social de l'afectat i -més en general- que s'aprovi "una llei d'insolvència de particulars que permeti adoptar solucions concretes per a cada cas, com la dació en pagament, una moratòria sense interessos i, fins i tot en alguns casos, el perdó d'una part del deute, com ja es fa a Anglaterra, França o Alemanya".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut