La definició de família vulnerable encalla l'acord entre el govern espanyol i el PSOE sobre els desnonaments
El govern espanyol i el PSOE es tornaran a reunir aquest dimecres. Els punts de discrepància són la reforma de la llei hipotecària, perquè el govern espanyol no vol fixar un calendari d'actuacions. El segon aspecte és la definició de família vulnerable, ja que el PSOE vol que vagi més enllà dels criteris proposats per l'executiu.
La reunió entre el govern espanyol i el PSOE per acordar solucions per frenar l'escalada de desnonaments ha acabat sense avanços importants. Les dues parts s'han tornat a citar aquest dimecres per seguir negociant.
La trobada ha acabat com la de dilluns: sense grans concrecions. El govern espanyol i PSOE coincideixen en la urgència d'algunes mesures, i per això prioritzen una pròrroga en les execucions hipotecàries. Segons fonts socialistes, les posicions estan encallades en la reforma de la llei hipotecària, on el govern espanyol no vol fixar un calendari d'actuacions. Un segon aspecte és la definició de família vulnerable. L'executiu vol acotar la llei al primer habitatge i a les famílies que cobrin menys de 19.000 euros anuals. El PSOE vol que aquesta definició sigui més àmplia.
Tot i el resultat d'aquesta segona reunió, el govern espanyol és optimista. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría ha assegurat a Twitter que el consell de ministres aprovarà dijous mesures urgents per frenar els desnonaments.
L'executiu adverteix al PSOE que en dos dies no es pot canviar una llei hipotecària que fa anys que no s'ha tocat. Però els socialistes reclamen tancar un acord més ampli, amb canvis profunds en una normativa que consideren injusta i favorable a les entitats bancàries.
La reunió de dilluns, de més de sis hores de durada, va acabar amb avanços "substancials", però sense un acord en ferm. A més, en un gest molt poc habitual, els organitzadors van impedir la presència de càmeres, i no van comparèixer davant la premsa al final de la trobada.
La mobilització dels afectats per la hipoteca i la presa de posició dels jutges, dels advocats i fins i tot dels policies i dels educadors socials i psicòlegs denunciant els efectes sobre els infants ha arrossegat els grans partits a plantejar-se ara mesures que ells mateixos havien rebutjat als Parlaments català i espanyol.
L'Associació Espanyola de Banca (AEB) va anunciar dilluns la paralització dels desnonaments els dos pròxims anys. Les entitats associades es comprometen a no tirar endavant les execucions hipotecàries "en casos d'extrema necessitat". També les caixes es van sumar a aquesta mesura.
La patronal bancària ha afirmat que adopta el compromís en vista de "l'alarma social generada" i per "pal·liar la situació de desemparament de moltes persones a causa de la crisi econòmica"; un compromís que respon a "raons humanitàries" i que s'ha comunicat al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya. Kutxabank i Caja Laboral es van avançar i també aturaran temporalment les execucions hipotecàries.
Dels 930.000 milions d'euros en crèdit hipotecari que encara s'han de tornar, només està en situació d'impagament un 3%. Aquesta és la prova, segons la banca, que sí que estan renegociant préstecs.
Molts experts creuen que, en molts casos, la solució depèn només de la bona voluntat d'una de les parts, i que cal reequilibrar les forces a través d'una veritable llei d'insolvència familiar.
Més risc, més car
Un argument en contra de la dació en pagament és que traspassa tot el risc al banc, perquè el comprador pot tornar-li el pis sempre que vulgui. Posar un preu a aquest tipus de risc és el pa de cada dia en els mercats financers.
Un grup d'investigadors vinculats a la Universitat de Saragossa ha calculat quina prima hauria de cobrar un banc al seu client per cobrir l'eventual risc d'una dació en pagament. No sembla gaire. Per a una hipoteca de 250.000 euros a 35 anys, s'haurien d'afegir 25 euros a la quota mensual.
La trobada ha acabat com la de dilluns: sense grans concrecions. El govern espanyol i PSOE coincideixen en la urgència d'algunes mesures, i per això prioritzen una pròrroga en les execucions hipotecàries. Segons fonts socialistes, les posicions estan encallades en la reforma de la llei hipotecària, on el govern espanyol no vol fixar un calendari d'actuacions. Un segon aspecte és la definició de família vulnerable. L'executiu vol acotar la llei al primer habitatge i a les famílies que cobrin menys de 19.000 euros anuals. El PSOE vol que aquesta definició sigui més àmplia.
Tot i el resultat d'aquesta segona reunió, el govern espanyol és optimista. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría ha assegurat a Twitter que el consell de ministres aprovarà dijous mesures urgents per frenar els desnonaments.
El jueves aprobaremos en Consejo de Ministros las medidas urgentes para solucionar el problema de los desahucios que estamos consensuando.
— Sáenz de Santamaría (@Sorayapp) noviembre 13, 2012L'executiu adverteix al PSOE que en dos dies no es pot canviar una llei hipotecària que fa anys que no s'ha tocat. Però els socialistes reclamen tancar un acord més ampli, amb canvis profunds en una normativa que consideren injusta i favorable a les entitats bancàries.
La reunió de dilluns, de més de sis hores de durada, va acabar amb avanços "substancials", però sense un acord en ferm. A més, en un gest molt poc habitual, els organitzadors van impedir la presència de càmeres, i no van comparèixer davant la premsa al final de la trobada.
La mobilització dels afectats per la hipoteca i la presa de posició dels jutges, dels advocats i fins i tot dels policies i dels educadors socials i psicòlegs denunciant els efectes sobre els infants ha arrossegat els grans partits a plantejar-se ara mesures que ells mateixos havien rebutjat als Parlaments català i espanyol.
L'Associació Espanyola de Banca (AEB) va anunciar dilluns la paralització dels desnonaments els dos pròxims anys. Les entitats associades es comprometen a no tirar endavant les execucions hipotecàries "en casos d'extrema necessitat". També les caixes es van sumar a aquesta mesura.
La patronal bancària ha afirmat que adopta el compromís en vista de "l'alarma social generada" i per "pal·liar la situació de desemparament de moltes persones a causa de la crisi econòmica"; un compromís que respon a "raons humanitàries" i que s'ha comunicat al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya. Kutxabank i Caja Laboral es van avançar i també aturaran temporalment les execucions hipotecàries.
Dels 930.000 milions d'euros en crèdit hipotecari que encara s'han de tornar, només està en situació d'impagament un 3%. Aquesta és la prova, segons la banca, que sí que estan renegociant préstecs.
Molts experts creuen que, en molts casos, la solució depèn només de la bona voluntat d'una de les parts, i que cal reequilibrar les forces a través d'una veritable llei d'insolvència familiar.
Més risc, més car
Un argument en contra de la dació en pagament és que traspassa tot el risc al banc, perquè el comprador pot tornar-li el pis sempre que vulgui. Posar un preu a aquest tipus de risc és el pa de cada dia en els mercats financers.
Un grup d'investigadors vinculats a la Universitat de Saragossa ha calculat quina prima hauria de cobrar un banc al seu client per cobrir l'eventual risc d'una dació en pagament. No sembla gaire. Per a una hipoteca de 250.000 euros a 35 anys, s'haurien d'afegir 25 euros a la quota mensual.
