Alemanya se surt amb la seva i aconsegueix ajornar la creació de la unió bancària europea
Els líders de la UE han aprovat modificar el calendari de creació del supervisor bancari europeu. Es farà de manera gradual al llarg de l'any que ve i, el més probable, és que entri en vigor el 2014, un any després del previst.
RedaccióActualitzat
Els líders de la Unió Europea han cedit a la persuasió d'Angela Merkel, Finlàndia i Holanda, i han acordat flexibilitzar el calendari i ajornar més enllà de l'1 de gener del 2013, la posada en marxa del supervisor bancari europeu. Es farà de manera gradual al llarg de l'any que ve i, el més probable, és que entri en vigor el 2014, un any després del previst.
Els caps d'Estat i de govern reunits aquest dijous a Brussel·les han fet aquest canvi a través d'una modificació de les conclusions de la cimera del juny passat. A la versió inicial del document, es va acordar "completar" la creació d'un supervisor bancar el 31 de desembre de 2012. La primera fase de supervisió havia d'entrar en vigor el gener del 2013. Al nou text, en canvi, els líders es comprometen a "acordar" abans de finals d'any les propostes legislatives que permetran la creació del supervisor, que s'allargarà.
La posada en marxa de la unió bancària és una condició perquè el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) pugui capitalitzar directament els bancs amb dificultats. Espanya aspira a utilitzar aquesta eina per limitar l'impacte en els seus comptes de l'ajuda pública de la reestructuració del sector bancari.
La reunió d'aquest dijous ha estat marcada per les discrepàncies protagonitzades pels dos pesos pesants de la Unió: França i Alemanya. El president francès, François Hollande, ha endurit el to i ha atribuït les reticències d'Angela Merkel a accelerar la creació de la unió bancària a les eleccions alemanyes, que tindran lloc el setembre del 2013.
A la cimera hi havia dos bàndols clars. El liderat per França, amb Espanya i Itàlia, que demana la posada en marxa, com més aviat millor, de la unió bancària. L'objectiu: facilitar el finançament als països amb problemes i generar confiança als mercats. L'altre grup és el liderat per Alemanya, amb Finlàndia i Holanda. Aquests països volen controlar la despesa dels països del sud i, per això, no veuen factible que el supervisor bancari pugui estar operatiu a partir de gener del 2013. Proposen que sigui el Banc Central Europeu (BCE) el que assumeixi aquesta tasca i la recapitalització directa quan el mecanisme estigui en funcionament.
Amb el propòsit de controlar les despeses, Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, han posat damunt la taula la creació d'un "supercomissari" europeu amb poders per intervenir o fins i tot vetar els pressupostos dels diferents estats. Així ho expressava Angela Merkel al Bundestag unes hores abans de la cimera a Brussel·les. A l'entrada de la reunió, el president francès ha recordat a Merkel que a l'agenda no hi és la disciplina pressupostària, sinó la unió bancària.
Reunions bilaterals sense Rajoy, amb el rescat sobre la taula
Abans de l'inici de la cimera, el president francès, François Hollande, la cancellera alemanya Angela Merkel, i el primer ministre italià Mario Monti s'han trobat. El tema: com activar el rescat d'Espanya i que pugui finançar-se en millors condicions. "Com fer que el mecanisme d'estabilitat es posi en marxa i què es pot fer perquè els tipus d'interès del deute baixin" han estat alguns dels temes que el president francès volia comentar, segons ha explicat ell mateix en una conversa amb periodistes.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha reiterat que "la UE està preparada" per respondre si hi ha una petició de rescat. Correspon als estats que ho necessitin fer el primer pas i demanar-ho.
Després de reunir-se amb Monti, la cancellera i el president francès han entrat parlant a la sala on se celebrava la cimera. S'ha especulat molt sobre el fet que Merkel ha dit "no" a Hollande diverses vegades, però es desconeix quin era el tema de conversa. Un cop a la sala, Hollande s'ha apropat al president espanyol, Mariano Rajoy, i tots dos han mantingut una llarga conversa.
El rescat espanyol era un evident protagonista de la cimera, però segons fonts del govern espanyol, no s'ha comentat a les sessions del Consell Europeu perquè no era un tema que formés part de l'agenda. Les mateixes fonts han insistit que abans d'adoptar una decisió, el govern espanyol espera conèixer tots els detalls de l'instrument previst pel Banc Central Europeu per la compra de bons. Espanya té el suport de França a l'hora de fer aquesta petició.
Els caps d'Estat i de govern reunits aquest dijous a Brussel·les han fet aquest canvi a través d'una modificació de les conclusions de la cimera del juny passat. A la versió inicial del document, es va acordar "completar" la creació d'un supervisor bancar el 31 de desembre de 2012. La primera fase de supervisió havia d'entrar en vigor el gener del 2013. Al nou text, en canvi, els líders es comprometen a "acordar" abans de finals d'any les propostes legislatives que permetran la creació del supervisor, que s'allargarà.
La posada en marxa de la unió bancària és una condició perquè el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) pugui capitalitzar directament els bancs amb dificultats. Espanya aspira a utilitzar aquesta eina per limitar l'impacte en els seus comptes de l'ajuda pública de la reestructuració del sector bancari.
La reunió d'aquest dijous ha estat marcada per les discrepàncies protagonitzades pels dos pesos pesants de la Unió: França i Alemanya. El president francès, François Hollande, ha endurit el to i ha atribuït les reticències d'Angela Merkel a accelerar la creació de la unió bancària a les eleccions alemanyes, que tindran lloc el setembre del 2013.
A la cimera hi havia dos bàndols clars. El liderat per França, amb Espanya i Itàlia, que demana la posada en marxa, com més aviat millor, de la unió bancària. L'objectiu: facilitar el finançament als països amb problemes i generar confiança als mercats. L'altre grup és el liderat per Alemanya, amb Finlàndia i Holanda. Aquests països volen controlar la despesa dels països del sud i, per això, no veuen factible que el supervisor bancari pugui estar operatiu a partir de gener del 2013. Proposen que sigui el Banc Central Europeu (BCE) el que assumeixi aquesta tasca i la recapitalització directa quan el mecanisme estigui en funcionament.
Amb el propòsit de controlar les despeses, Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, han posat damunt la taula la creació d'un "supercomissari" europeu amb poders per intervenir o fins i tot vetar els pressupostos dels diferents estats. Així ho expressava Angela Merkel al Bundestag unes hores abans de la cimera a Brussel·les. A l'entrada de la reunió, el president francès ha recordat a Merkel que a l'agenda no hi és la disciplina pressupostària, sinó la unió bancària.
Reunions bilaterals sense Rajoy, amb el rescat sobre la taula
Abans de l'inici de la cimera, el president francès, François Hollande, la cancellera alemanya Angela Merkel, i el primer ministre italià Mario Monti s'han trobat. El tema: com activar el rescat d'Espanya i que pugui finançar-se en millors condicions. "Com fer que el mecanisme d'estabilitat es posi en marxa i què es pot fer perquè els tipus d'interès del deute baixin" han estat alguns dels temes que el president francès volia comentar, segons ha explicat ell mateix en una conversa amb periodistes.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha reiterat que "la UE està preparada" per respondre si hi ha una petició de rescat. Correspon als estats que ho necessitin fer el primer pas i demanar-ho.
Després de reunir-se amb Monti, la cancellera i el president francès han entrat parlant a la sala on se celebrava la cimera. S'ha especulat molt sobre el fet que Merkel ha dit "no" a Hollande diverses vegades, però es desconeix quin era el tema de conversa. Un cop a la sala, Hollande s'ha apropat al president espanyol, Mariano Rajoy, i tots dos han mantingut una llarga conversa.
El rescat espanyol era un evident protagonista de la cimera, però segons fonts del govern espanyol, no s'ha comentat a les sessions del Consell Europeu perquè no era un tema que formés part de l'agenda. Les mateixes fonts han insistit que abans d'adoptar una decisió, el govern espanyol espera conèixer tots els detalls de l'instrument previst pel Banc Central Europeu per la compra de bons. Espanya té el suport de França a l'hora de fer aquesta petició.
