L'esquerra abertzale opta a la 'lehendakaritza' 10 anys després de la il·legalització
El 26 d'agost del 2002, el Congrés dels Diputats va instar el Tribunal Suprem a il·legalitzar Batasuna. Quan ha passat una dècada, l'esquerra abertzale afronta els comicis del 21 d'octubre amb opcions de ser la primera força política del País Basc. Els dirigents de Bildu Pernando Barrena i Martín Garitano i els periodistes Antoni Batista i Martxelo Otamendi ho atribueixen a l'arrelament social que té aquest moviment a Euskadi.
M. Cordón / R. RadóActualitzat
El 26 d'agost del 2002, el Congrés dels Diputats aprovava amb els vots a favor de PP, PSOE, Coalició Canària i el Partit Andalusista instar el Tribunal Suprem a il·legalitzar Batasuna, en base a la Llei de Partits que havia entrat en vigor dos mesos abans. Paral·lelament, el jutge Baltasar Garzón va ordenar, l'endemà, el tancament de les seus de la formació i la suspensió de les seves activitats. S'iniciava així un procés que culminaria el març del 2003 amb la prohibició del partit independentista.
La il·legalització de Batasuna, en aquell moment quarta força al Parlament de Vitòria, amb set diputats, "va provocar una situació molt extrema, amb molta tensió", segons Martxelo Otamendi, aleshores director del diari "Euskaldunon Egunkaria", clausurat l'any següent per l'Audiència Nacional. El portaveu de l'esquerra abertzale Pernando Barrena, que l'any 2002 era diputat al Parlament navarrès, considera que va ser "la culminació de totes les polítiques que l'Espanya de la Transició havia utilitzat contra l'independentisme basc".
L'actual diputat general de Guipúscoa, Martín Garitano, era llavors periodista del diari "Gara". El dirigent de Bildu recorda que va "ser a la clausura de la seu de Batasuna a Sant Sebastià" i hi va "percebre un sentiment de frustració i ràbia cap a l'actuació de l'Ertzaintza", que segons ell es va posar "al servei del retorn a la fosca nit del franquisme". Pel periodista català Antoni Batista, que ha escrit diversos llibres sobre el conflicte basc, la Llei de Partits va ser "la pedra filosofal" de la lluita contra ETA, ja que l'estat espanyol va passar d'anar contra "el nucli armat" de l'organització a anar contra el "nucli social". Batista, que qualifica la llei d'"antidemocràtica", creu que "en el moment en què s'ataca el suport polític i social d'ETA és quan s'aconsegueixen més èxits" en la lluita antiterrorista.
Pernando Barrena creu que l'estat espanyol va dur a terme la prohibició de la formació independentista "pensant que l'esquerra abertzale es dissoldria com un terròs de sucre", però que "es van equivocar". Deu anys més tard, l'esquerra independentista basca no només no s'ha dissolt sinó que Barrena creu que es troba en la situació "de més potencialitat dels últims cinquanta anys".
Eleccions amb més de 100.000 vots nuls
"L'esquerra abertzale és una realitat i la realitat es pot maquillar i fins i tot ocultar, però ja se sap que la mentida té les cames molt curtes i, al final, la realitat sempre s'imposa", apunta Garitano en referència al suport social que ha tingut l'independentisme basc durant aquesta dècada. Per Batista, l'independentisme basc no va perdre suport, sinó que "no es podia manifestar políticament". Una tesi que referma Otamendi: "Batasuna té un votant fidel, invariable i molt incombustible". El director de "Berria" apunta que les principals característiques d'aquests electors són la "fermesa en els seus principis, el servei al país i la convicció que és possible portar aquest país a la independència".
La fidelitat del votant de l'antiga Batasuna ha estat palpable en els diversos comicis que s'han celebrat els últims anys a Euskadi, sovint en circumstàncies gens favorables. "La persecució injusta incrementa la solidaritat: la injustícia crea anticossos i aquests anticossos es manifesten a les urnes", assenyala el periodista català. Llevat del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) l'any 2005 i algunes llistes d'Acció Nacionalista Basca l'any 2007, la majoria de ‘marques electorals' de l'esquerra independentista no van superar l'examen dels tribunals: entre 2003 i 2011, un total de dotze candidatures van ser il·legalitzades pel Suprem, tot i que en dues ocasions el Tribunal Constitucional va revocar la decisió.
Però, fins i tot en les eleccions en què l'esquerra independentista no va poder presentar candidatura, els seus votants es van mobilitzar i van omplir les urnes de sufragis nuls: 126.751 en les municipals del 2003, 104.017 l'any següent a les eleccions generals, 98.259 en les eleccions al Parlament Europeu del 2004, 89.778 en les municipals del 2007 o 100.939 en els comicis que van portar Patxi López a la lehendekaritza l'any 2009. Unes xifres que s'acosten més als 143.139 vots que va treure Batasuna en les últimes eleccions a què es va presentar, l'any 2001, que no pas als 6.219 vots nuls que hi va haver en aquells comicis. "Hi havia qui pensava que votar sabent que el vot seria nul era una broma, però l'acumulació de milers i milers de vots va evidenciar l'existència d'un sector social i polític que seguia existint i que no estava disposat a deixar-se aniquilar", afirma Barrena.
Durant aquests anys, Martín Garitano destaca que "l'esquerra abertzale ha estat capaç, enmig d'un xàfec repressiu sense precedents a Europa, de debatre sobre la seva pròpia estratègia", un fet que assegura que "n'ha reforçat la cohesió interna". El diputat general de Guipúscoa desvincula aquest debat de la persecució judicial i Batista en situa l'inici a principis de la dècada dels noranta, amb les reflexions d'històrics com Iulen de Madariaga o Eugenio Etxebeste "Antxon".
L'aposta per vies pacífiques de Bildu i Amaiur
Amb la vista posada, segons descriu Pernando Barrena, "principalment en la legitimitat basca i no tant en la legalitat espanyola", l'esquerra abertzale va firmar amb Eusko Alkartasuna i Alternatiba –una escissió d'Esker Batua- l'"Acord de Gernika" el setembre del 2010, en el qual demanava a ETA un alto el foc "permanent, unilateral i verificable". L'aposta per vies únicament polítiques va fer un pas de gegant quan el febrer de l'any següent es va presentar Sortu, que malgrat rebutjar la violència d'ETA no va ser legalitzat. Finalment, l'esquerra abertzale, EA i Alternatiba formarien la coalició Bildu.
A partir del cessament de la violència per part d'ETA, l'independentisme d'esquerres basc ha assolit els millors resultats de la seva història en els últims comicis, superant els 224.000 vots dels comicis de 1998, en plena treva d'ETA. Després que el Constitucional en va rebutjar a última hora la prohibició, Bildu es va convertir el maig del 2011 en la primera força política del País Basc en nombre de regidors (953) després d'aconseguir 276.151 vots. Sis mesos després, Amaiur –formada pels mateixos partits que Bildu als quals es va sumar Aralar- va superar aquesta xifra i va arribar als 285.290 sufragis. Batista atribueix aquests bons resultats al fet que "l'opció independentista, en qualsevol estat i més en un de jacobí, o va unida o no té cap possibilitat".
Els bons resultats no han sorprès els dirigents abertzales: "Nosaltres estàvem convençuts que la política d'il·legalització no podria posar fi al projecte independentista ja que, legal o no, davant del poble basc sempre ha estat legítim i ha tingut el suport d'amplis sectors socials", conclou Barrena. Deu anys després de la il·legalització, l'esquerra abertzale afronta els comicis del 21 d'octubre amb els sondejos assenyalant-la com la segona força política en intenció de vot.
La il·legalització de Batasuna, en aquell moment quarta força al Parlament de Vitòria, amb set diputats, "va provocar una situació molt extrema, amb molta tensió", segons Martxelo Otamendi, aleshores director del diari "Euskaldunon Egunkaria", clausurat l'any següent per l'Audiència Nacional. El portaveu de l'esquerra abertzale Pernando Barrena, que l'any 2002 era diputat al Parlament navarrès, considera que va ser "la culminació de totes les polítiques que l'Espanya de la Transició havia utilitzat contra l'independentisme basc".
L'actual diputat general de Guipúscoa, Martín Garitano, era llavors periodista del diari "Gara". El dirigent de Bildu recorda que va "ser a la clausura de la seu de Batasuna a Sant Sebastià" i hi va "percebre un sentiment de frustració i ràbia cap a l'actuació de l'Ertzaintza", que segons ell es va posar "al servei del retorn a la fosca nit del franquisme". Pel periodista català Antoni Batista, que ha escrit diversos llibres sobre el conflicte basc, la Llei de Partits va ser "la pedra filosofal" de la lluita contra ETA, ja que l'estat espanyol va passar d'anar contra "el nucli armat" de l'organització a anar contra el "nucli social". Batista, que qualifica la llei d'"antidemocràtica", creu que "en el moment en què s'ataca el suport polític i social d'ETA és quan s'aconsegueixen més èxits" en la lluita antiterrorista.
Pernando Barrena creu que l'estat espanyol va dur a terme la prohibició de la formació independentista "pensant que l'esquerra abertzale es dissoldria com un terròs de sucre", però que "es van equivocar". Deu anys més tard, l'esquerra independentista basca no només no s'ha dissolt sinó que Barrena creu que es troba en la situació "de més potencialitat dels últims cinquanta anys".
Eleccions amb més de 100.000 vots nuls
"L'esquerra abertzale és una realitat i la realitat es pot maquillar i fins i tot ocultar, però ja se sap que la mentida té les cames molt curtes i, al final, la realitat sempre s'imposa", apunta Garitano en referència al suport social que ha tingut l'independentisme basc durant aquesta dècada. Per Batista, l'independentisme basc no va perdre suport, sinó que "no es podia manifestar políticament". Una tesi que referma Otamendi: "Batasuna té un votant fidel, invariable i molt incombustible". El director de "Berria" apunta que les principals característiques d'aquests electors són la "fermesa en els seus principis, el servei al país i la convicció que és possible portar aquest país a la independència".
La fidelitat del votant de l'antiga Batasuna ha estat palpable en els diversos comicis que s'han celebrat els últims anys a Euskadi, sovint en circumstàncies gens favorables. "La persecució injusta incrementa la solidaritat: la injustícia crea anticossos i aquests anticossos es manifesten a les urnes", assenyala el periodista català. Llevat del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) l'any 2005 i algunes llistes d'Acció Nacionalista Basca l'any 2007, la majoria de ‘marques electorals' de l'esquerra independentista no van superar l'examen dels tribunals: entre 2003 i 2011, un total de dotze candidatures van ser il·legalitzades pel Suprem, tot i que en dues ocasions el Tribunal Constitucional va revocar la decisió.
Però, fins i tot en les eleccions en què l'esquerra independentista no va poder presentar candidatura, els seus votants es van mobilitzar i van omplir les urnes de sufragis nuls: 126.751 en les municipals del 2003, 104.017 l'any següent a les eleccions generals, 98.259 en les eleccions al Parlament Europeu del 2004, 89.778 en les municipals del 2007 o 100.939 en els comicis que van portar Patxi López a la lehendekaritza l'any 2009. Unes xifres que s'acosten més als 143.139 vots que va treure Batasuna en les últimes eleccions a què es va presentar, l'any 2001, que no pas als 6.219 vots nuls que hi va haver en aquells comicis. "Hi havia qui pensava que votar sabent que el vot seria nul era una broma, però l'acumulació de milers i milers de vots va evidenciar l'existència d'un sector social i polític que seguia existint i que no estava disposat a deixar-se aniquilar", afirma Barrena.
Durant aquests anys, Martín Garitano destaca que "l'esquerra abertzale ha estat capaç, enmig d'un xàfec repressiu sense precedents a Europa, de debatre sobre la seva pròpia estratègia", un fet que assegura que "n'ha reforçat la cohesió interna". El diputat general de Guipúscoa desvincula aquest debat de la persecució judicial i Batista en situa l'inici a principis de la dècada dels noranta, amb les reflexions d'històrics com Iulen de Madariaga o Eugenio Etxebeste "Antxon".
L'aposta per vies pacífiques de Bildu i Amaiur
Amb la vista posada, segons descriu Pernando Barrena, "principalment en la legitimitat basca i no tant en la legalitat espanyola", l'esquerra abertzale va firmar amb Eusko Alkartasuna i Alternatiba –una escissió d'Esker Batua- l'"Acord de Gernika" el setembre del 2010, en el qual demanava a ETA un alto el foc "permanent, unilateral i verificable". L'aposta per vies únicament polítiques va fer un pas de gegant quan el febrer de l'any següent es va presentar Sortu, que malgrat rebutjar la violència d'ETA no va ser legalitzat. Finalment, l'esquerra abertzale, EA i Alternatiba formarien la coalició Bildu.
A partir del cessament de la violència per part d'ETA, l'independentisme d'esquerres basc ha assolit els millors resultats de la seva història en els últims comicis, superant els 224.000 vots dels comicis de 1998, en plena treva d'ETA. Després que el Constitucional en va rebutjar a última hora la prohibició, Bildu es va convertir el maig del 2011 en la primera força política del País Basc en nombre de regidors (953) després d'aconseguir 276.151 vots. Sis mesos després, Amaiur –formada pels mateixos partits que Bildu als quals es va sumar Aralar- va superar aquesta xifra i va arribar als 285.290 sufragis. Batista atribueix aquests bons resultats al fet que "l'opció independentista, en qualsevol estat i més en un de jacobí, o va unida o no té cap possibilitat".
Els bons resultats no han sorprès els dirigents abertzales: "Nosaltres estàvem convençuts que la política d'il·legalització no podria posar fi al projecte independentista ja que, legal o no, davant del poble basc sempre ha estat legítim i ha tingut el suport d'amplis sectors socials", conclou Barrena. Deu anys després de la il·legalització, l'esquerra abertzale afronta els comicis del 21 d'octubre amb els sondejos assenyalant-la com la segona força política en intenció de vot.
