El Tribunal Constitucional legalitza Sortu per sis vots a favor i cinc en contra
El Tribunal Constitucional legalitza Sortu per sis vots a favor i cinc en contra. Amb aquesta decisió es demana que la formació abertzale es pugui inscriure com a partit polític.
La formació abertzale va presentar recurs contra la decisió del Suprem, que la il·legalitzava en considerar-la una hereva de Batasuna.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Constitucional legalitza Sortu per sis vots a favor i cinc en contra, tres dels quals han anunciat vots particulars. Amb aquesta decisió es demana que la formació abertzale es pugui inscriure com a partit polític i concórrer en les pròximes eleccions. El Ple del Tribunal Constitucional anul·la així la sentència del Tribunal Suprem que el març de 2011 va prohibir la inscripció de Sortu al Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior.
El Suprem va prendre aquella decisió per considerar la formació successora de la il·legalitzada Batasuna. Set magistrats van subscriure un vot particular contrari al veto. Per a la majoria del Suprem, la nova formació pretenia succeir Batasuna utilitzant una estratègia fraudulenta que va ser dissenyada per ETA el 2009. Per contra, els discrepants van redactar un vot particular conjunt en què van mostrar la seva profunda discrepància amb la majoria i van assenyalar que Sortu havia rebutjat la violència en els estatuts que va presentar al Registre.
Amb tot, la decisió d'aquest dimecres deixa els arguments del Suprem sense efecte. La decisió ha tingut també en compte els arguments donats en el seu moment pel TC que van permetre a la coalició Bildu concórrer a les eleccions municipals de 2009, igualment per sis vots a cinc. En aquest cas, el tribunal de garanties va considerar que el Suprem va vulnerar el dret a la participació política de la coalició integrada per EA, Alternatiba i "independents" de l'esquerra abertzale, consagrat en l'article 23 de la Constitució.
De fet, el recurs de Sortu que ha estudiat el Constitucional conta la seva il·legalització recollia entre el seu argumentari bona part de les tesis que el seu dia va fer servir Bildu per convèncer el TC. En el recurs d'empara, signat per l'advocat Íñigo Iruin, la formació abertzale indicava que la decisió del Suprem suposava "una 'il·legalització preventiva' que posa en risc al propi Estat constitucional", tal com el Constitucional va assegurar en la sentència sobre Bildu. "La pretensió d'assegurar a ultrança, mitjançant controls preventius, la seguretat de l'Estat constitucional posa molt en primer lloc en risc al propi Estat constitucional", deia textualment el TC en aquesta resolució, en què a més considerava "desproporcionada" l'anul·lació de les llistes de Bildu acordada pel Suprem.
La història de Sortu
En euskera vol dir "néixer, créixer" i es va presentar en societat un mes després de l'alto el foc d'ETA com una aposta política de l'esquerra abertzale per desmarcar-se de la banda terrorista. Amb aquest objectiu, als seus estatuts es rebutja clarament la violència.
El corresponsal de Catalunya Ràdio, al País Basc, Dani Gómez, ha elaborat aquest retrat de la formació Sortu:
A la xarxa
Poc després de confirmar-se la legalització de Sortu, la formació ha activat els seus comptes a Twitter i Facebook. Ha estat des d'aquí on ha parlat per primer cop després de fer-se pública la sentència, tot i que només ha estat per emplaçar els interesssats a saber la seva valoració a la roda de premsa que convoquen per a aquest mateix dijous.
El Suprem va prendre aquella decisió per considerar la formació successora de la il·legalitzada Batasuna. Set magistrats van subscriure un vot particular contrari al veto. Per a la majoria del Suprem, la nova formació pretenia succeir Batasuna utilitzant una estratègia fraudulenta que va ser dissenyada per ETA el 2009. Per contra, els discrepants van redactar un vot particular conjunt en què van mostrar la seva profunda discrepància amb la majoria i van assenyalar que Sortu havia rebutjat la violència en els estatuts que va presentar al Registre.
Amb tot, la decisió d'aquest dimecres deixa els arguments del Suprem sense efecte. La decisió ha tingut també en compte els arguments donats en el seu moment pel TC que van permetre a la coalició Bildu concórrer a les eleccions municipals de 2009, igualment per sis vots a cinc. En aquest cas, el tribunal de garanties va considerar que el Suprem va vulnerar el dret a la participació política de la coalició integrada per EA, Alternatiba i "independents" de l'esquerra abertzale, consagrat en l'article 23 de la Constitució.
De fet, el recurs de Sortu que ha estudiat el Constitucional conta la seva il·legalització recollia entre el seu argumentari bona part de les tesis que el seu dia va fer servir Bildu per convèncer el TC. En el recurs d'empara, signat per l'advocat Íñigo Iruin, la formació abertzale indicava que la decisió del Suprem suposava "una 'il·legalització preventiva' que posa en risc al propi Estat constitucional", tal com el Constitucional va assegurar en la sentència sobre Bildu. "La pretensió d'assegurar a ultrança, mitjançant controls preventius, la seguretat de l'Estat constitucional posa molt en primer lloc en risc al propi Estat constitucional", deia textualment el TC en aquesta resolució, en què a més considerava "desproporcionada" l'anul·lació de les llistes de Bildu acordada pel Suprem.
La història de Sortu
En euskera vol dir "néixer, créixer" i es va presentar en societat un mes després de l'alto el foc d'ETA com una aposta política de l'esquerra abertzale per desmarcar-se de la banda terrorista. Amb aquest objectiu, als seus estatuts es rebutja clarament la violència.
El corresponsal de Catalunya Ràdio, al País Basc, Dani Gómez, ha elaborat aquest retrat de la formació Sortu:
A la xarxa
Poc després de confirmar-se la legalització de Sortu, la formació ha activat els seus comptes a Twitter i Facebook. Ha estat des d'aquí on ha parlat per primer cop després de fer-se pública la sentència, tot i que només ha estat per emplaçar els interesssats a saber la seva valoració a la roda de premsa que convoquen per a aquest mateix dijous.
