El Tresor Públic col·loca 2.493 milions d'euros en bons i obligacions i n'eleva l'interès fins a un 50%
El Tresor Públic espanyol ha col·locat 2.493 milions d'euros en bons i obligacions en tres emissions de bons a tres i quatre anys i n'ha apujat entre un 20% i un 50% la rendibilitat, que en algun cas ha superat el 5%.
RedaccióActualitzat
La demanda de les entitats, que ha superat els 7.360 milions d'euros, ha permès adjudicar pràcticament el màxim previst en l'emissió, que oscil·lava entre els 1.500 i 2.500 milions d'euros. Així, la ràtio de cobertura, o la proporció entre la demanda i l'import adjudicat, és de gairebé tres vegades més.
Dels 2.493 milions d'euros adjudicats, 371,76 milions han estat a tres anys amb una rendibilitat del 4,421%, superior al 2,96% de la subhasta anterior, i 1.024,02 milions més, també a tres anys, al 4,917%, respecte al 4,069% anterior. També s'ha col·locat 1.097 milions d'euros a quatre anys a un interès del 5,13%, respecte al 3,428% anterior.
És la primera emissió després de l'anunci del govern espanyol que les entitats bancàries han d'aportar fins a 30.000 euros més en el fons de provisions i de la convocatòria d'eleccions gregues. Una emissió de bons que també arriba quan es debat si Grècia s'ha de mantenir a l'euro. El Consell de Govern del BCE prefereix fermament que Grècia continuï a la zona euro. Però, a la vegada, el president de l'entitat ha deixat oberta la seva sortida si no compleix amb l'objectiu de dèficit. Des de Brussel·les, Durao Barroso es va dirigir als grecs per dir-los que amb els seus vots hauran de decidir si el país continua a l'euro i si han d'assumir els compromisos adquirits.
Aquesta situació no ajuda països com Espanya, que veu com es dispara el cost del crèdit, l'anomenada prima de risc.
Dels 2.493 milions d'euros adjudicats, 371,76 milions han estat a tres anys amb una rendibilitat del 4,421%, superior al 2,96% de la subhasta anterior, i 1.024,02 milions més, també a tres anys, al 4,917%, respecte al 4,069% anterior. També s'ha col·locat 1.097 milions d'euros a quatre anys a un interès del 5,13%, respecte al 3,428% anterior.
És la primera emissió després de l'anunci del govern espanyol que les entitats bancàries han d'aportar fins a 30.000 euros més en el fons de provisions i de la convocatòria d'eleccions gregues. Una emissió de bons que també arriba quan es debat si Grècia s'ha de mantenir a l'euro. El Consell de Govern del BCE prefereix fermament que Grècia continuï a la zona euro. Però, a la vegada, el president de l'entitat ha deixat oberta la seva sortida si no compleix amb l'objectiu de dèficit. Des de Brussel·les, Durao Barroso es va dirigir als grecs per dir-los que amb els seus vots hauran de decidir si el país continua a l'euro i si han d'assumir els compromisos adquirits.
Aquesta situació no ajuda països com Espanya, que veu com es dispara el cost del crèdit, l'anomenada prima de risc.
