Madrid

La segona reforma financera de Rajoy obliga els bancs a augmentar les seves provisions en 30.000 milions més

El govern espanyol torna a sacsejar el sistema financer amb l'esperança d'aconseguir unes entitats sanejades i creïbles. En el primer Consell de Ministres després de la nacionalització de Bankia, l'exeucutiu de Mariano Rajoy ha aprovat la seva segona reforma del sistema, la quarta des de l'inici de la crisi. El paquet de mesures inclou un augment de les provisions dels bancs d'uns 30.000 milions extres. A més es crea una normativa per aïllar els actius immobiliaris tòxics en el que es coneix com un "banc dolent" i dos experts valoraran els actius del conjunt de la banca. A banda, el govern espanyol ha aprovat mesures contra el frau fiscal i per afavorir el lloguer.

RedaccióActualitzat
La vicepresidenta del govern espanyol ha iniciat una nova roda de premsa del Consell de Ministres farcit de mesures econòmiques avisant que estem "en un dels moments més difícils de la història". En aquest marc, el govern espanyol ha anunciat tres reformes: una del sistema financer, una altra del marc normatiu del lloguer i un enduriment del Codi Penal per delictes fiscals.

La primera, la segona reforma del sistema financer de Rajoy, estava anunciat. A partir d'ara, els bancs s'enfronten amb un enduriment de les provisions immobiliàries que afectaran els crèdits considerats "sans" o no problemàtics. El govern espanyol ha decidit elevar les provisions d'un 7 a un 30%, fet que obligarà les entitats a desemborsar 32.000 milions addicionals a finals del 2012.

Per als bancs que no puguin fer front a l'augment, l'Estat -a través del FROB- podrà aportar capital a les entitats. Però no serà gratis, sinó que sortirà a un 10% de tipus d'interès i s'haurà de tornar al cap de cinc anys. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha fixat un límit de 15.000 milions a aquest paquet d'ajudes. A més, les entitats estaran obligades a presentar plans de sanejament, que passaran per la venda d'actius o, arribat el cas, per processos d'integració.

Una vegada aplicats aquests intensos sanejaments, els bancs hauran obligatòriament de treure els béns immobiliaris del seu balanç i traspassar-los a societats externes. Es tracta de "societats d'inversió immobiliària", segons la terminologia oficial, que vol evitar el terme de "banc dolent" que tant va rebutjar el president Mariano Rajoy durant la campanya electoral i primers mesos de govern.

El Consell de Ministres també ha anunciat que dues entitats avaluadores independents estudiaran els actius de totes les entitats espanyoles per marcar el seu estat de solvència. Un encàrrec amb la mirada posada als mercats internacionals i amb vistes a augmentar la confiança en el sistema espanyol.

Bankia és "absolutament solvent"

La reforma arriba un cop nacionalitzada Bankia. Aquí De Guindos ha volgut deixar clar que "Bankia és una entitat absolutament solvent" i ha recordat que té el pes de l'Estat i del sistema financer al darrere.

Pel que fa al paper del president de Bankia, Rodrigo Rato, el ministre ha defensat la seva gestió i ha aclarit que la seva dimissió ha estat un tema personal i no pas forçada, com s'havia especulat.

Afavorir el lloguer i persecució al frau

Mentre mira de sanejar la banca i treure al mercat els actius immobiliaris, el govern espanyol vol convertir el mercat de lloguer d'habitatges en un motor econòmic. La Ministra de Foment, Ana Pastor, ha avançat un avantprojecte de llei per dinamitzar i afavorir els arrendaments. Entre les mesures, es rebaixa la durada dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys i l'arrendatari podrà desistir en qualsevol moment del contracte si avisa amb un mes d'antelació. L'executiu facilitarà el desnonament per impagament per evitar la indefensió del propietari.

El Consell de Ministres també ha anunciat una modificació del Codi Penal pel que fa a delictes econòmics. S'estableix una pena de fins a deu anys d'inhabilitació per als gestors públics que facin un mal ús o falsegin els comptes públics. La reforma també dota de mesures per perseguir el frau fiscal i frau laboral. S'augmenta la pena del delicte fiscal des dels 5 fins als 6 anys i el període per arribar a la prescripció s'allarga fins als 10 anys. Aquesta última mesura també s'aplica al frau de la Seguretat Social.
VÍDEOS RELACIONATS
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut