El socialista François Hollande guanya la primera volta de les eleccions presidencials franceses
El candidat socialista, François Hollande, s'ha imposat a Nicolas Sarkozy en la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Tot i el marge ajustat, l'electorat ha mostrat el seu malestar per la situació actual. La segona volta mostrarà el duel real entre Hollande i Sarkozy
RedaccióActualitzat
Amb pràcticament el 100% dels vots escrutats, François Hollande ha aconseguit el 28,29 per cent dels vots, mentre que el president Sarkozy n'ha obtingut el 27,02 per cent. En tercera posició s'ha situat la candidata de l'ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, amb gairebé el 20% dels vots, davant de l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon, que aconseguiria al voltant de l'11 per cent de les paperetes. Mélenchon, candidat del Front d'Esquerra (FG), ha assegurat que la seva formació té "la clau del resultat final" i ha fet una crida als seus electors a votar contra el conservador Nicolas Sarkozy el pròxim 6 de maig.
François Hollande, per la seva banda, ha qualificat d'impressionants els resultats de la nit i ha celebrat la massiva mobilització de l'electorat francès. Hollande, que s'ha presentat com "el candidat dels que volen girar full", ha afirmat que la seva victòria en aquesta primera volta "és una sanció al quinquenni que es tanca". També ha assegurat que és el candidat "de totes les forces que volen passar una pàgina i obrir-ne una altra on tots els recursos siguin mobilitzats", fent una menció explícita a la joventut. "Sé que em miren més enllà de les nostres fronteres", ha dit el socialista, que en la seva primera compareixença pública després del tancament dels col·legis ha renovat la seva intenció de "reorientar Europa" i de tornar a col·locar-la sobre el camí del creixement i de l'ocupació.
El president francès, Nicolas Sarkozy, que ha demanat el vot dels seus compatriotes, els ha dit que comprèn els seus "temors" i també que coneix els seus deures. Sarkozy ha esmentat, entre aquests "temors", el "respecte de les nostres fronteres", el "control de la immigració" i la preservació del "mode de vida" dels francesos, que, segons ha assenyalat, s'ha convertit en la "qüestió central" d'aquestes eleccions. El conservador ha llançat la proposta a Hollande de fer tres debats sobre les qüestions que preocupen més els francesos perquè aquests puguin decidir qui dirigirà el país coneixent tota la realitat: "Els francesos tenen dret a la veritat. Cada un podrà fer l'elecció amb ple coneixement de causa. Hi consagraré tota l'energia de què sóc capaç", ha afegit el president a la seu del partit UMP.
La ultradretana Marine Le Pen, a les portes de l'Elisi
Marine Le Pen, malgrat que ha quedat impossibilitada per passar a la segona volta, i a les portes de l'Elisi, ha aconseguit un resultat històric i s'ha convertit en la tercera força més votada amb gairebé el 20% dels vots. Tot i quedar al marge, els suports que ha rebut la seva candidatura demostren que la successora de Jean-Marie Le Pen ha consolidat la presència mediàtica del seu partit, i ha fet calar amb força el missatge del Front Nacional; que és la "veritable alternativa" de França. Le Pen ha destacat, davant dels seus seguidors, que el seu resultat "és un començament" i que la "batalla" per França només està començant.
Advocada de professió i protagonista als 43 anys d'una meteòrica carrera en l'agrupació fundada pel seu pare, Le Pen s'ha centrat en la seva oposició a l'euro i a l'"Europa de Brussel·les", l'eix de la campanya. La ultradretana ha buscat netejar la imatge del seu partit dins i fora de França i s'ha allunyat del discurs del seu pare en temes més polèmics, com la Segona Guerra Mundial o el negacionisme, que al seu progenitor li van valer condemnes judicials. Però amb una aclaparadora confiança en les seves aparicions públiques i un discurs ple de xifres per demostrar la viabilitat de les seves propostes, s'ha mostrat igual de dura en assumptes cabdals per al seu partit, com són la immigració i el sobiranisme. Aquest discurs, però, no ha aconseguit el suport suficient entre l'electorat.
Canvis a Europa?
El perfil dels dos principals candidats, el socialista François Hollande i el conservador i aspirant a la reelecció Nicolas Sarkozy, és ben diferenciat i, segons qui guanyi, pot comportar un canvi en la política d'ajust econòmic europea impulsada per la cancellera Angela Merkel. Fins ara, Sarkozy i Merkel han anat de la mà per reclamar austeritat als països. Amb Hollande, aquesta perspectiva podria canviar.
Tot i la importància de la cita, la participació ha estat per sota dels nivells dels últims comicis presidencials, el 2007. A les cinc de la tarda, havien anat a votar el 70,59% dels francesos, tres punts per sota del 73,8% que ho havien fet fa cinc anys a la mateixa hora. Els col·legis han obert a les vuit del matí sense problemes i han tancat a les sis de la tarda a la majoria de poblacions. A les grans ciutats ho han fet a les vuit.
François Hollande, per la seva banda, ha qualificat d'impressionants els resultats de la nit i ha celebrat la massiva mobilització de l'electorat francès. Hollande, que s'ha presentat com "el candidat dels que volen girar full", ha afirmat que la seva victòria en aquesta primera volta "és una sanció al quinquenni que es tanca". També ha assegurat que és el candidat "de totes les forces que volen passar una pàgina i obrir-ne una altra on tots els recursos siguin mobilitzats", fent una menció explícita a la joventut. "Sé que em miren més enllà de les nostres fronteres", ha dit el socialista, que en la seva primera compareixença pública després del tancament dels col·legis ha renovat la seva intenció de "reorientar Europa" i de tornar a col·locar-la sobre el camí del creixement i de l'ocupació.
El president francès, Nicolas Sarkozy, que ha demanat el vot dels seus compatriotes, els ha dit que comprèn els seus "temors" i també que coneix els seus deures. Sarkozy ha esmentat, entre aquests "temors", el "respecte de les nostres fronteres", el "control de la immigració" i la preservació del "mode de vida" dels francesos, que, segons ha assenyalat, s'ha convertit en la "qüestió central" d'aquestes eleccions. El conservador ha llançat la proposta a Hollande de fer tres debats sobre les qüestions que preocupen més els francesos perquè aquests puguin decidir qui dirigirà el país coneixent tota la realitat: "Els francesos tenen dret a la veritat. Cada un podrà fer l'elecció amb ple coneixement de causa. Hi consagraré tota l'energia de què sóc capaç", ha afegit el president a la seu del partit UMP.
La ultradretana Marine Le Pen, a les portes de l'Elisi
Marine Le Pen, malgrat que ha quedat impossibilitada per passar a la segona volta, i a les portes de l'Elisi, ha aconseguit un resultat històric i s'ha convertit en la tercera força més votada amb gairebé el 20% dels vots. Tot i quedar al marge, els suports que ha rebut la seva candidatura demostren que la successora de Jean-Marie Le Pen ha consolidat la presència mediàtica del seu partit, i ha fet calar amb força el missatge del Front Nacional; que és la "veritable alternativa" de França. Le Pen ha destacat, davant dels seus seguidors, que el seu resultat "és un començament" i que la "batalla" per França només està començant.
Advocada de professió i protagonista als 43 anys d'una meteòrica carrera en l'agrupació fundada pel seu pare, Le Pen s'ha centrat en la seva oposició a l'euro i a l'"Europa de Brussel·les", l'eix de la campanya. La ultradretana ha buscat netejar la imatge del seu partit dins i fora de França i s'ha allunyat del discurs del seu pare en temes més polèmics, com la Segona Guerra Mundial o el negacionisme, que al seu progenitor li van valer condemnes judicials. Però amb una aclaparadora confiança en les seves aparicions públiques i un discurs ple de xifres per demostrar la viabilitat de les seves propostes, s'ha mostrat igual de dura en assumptes cabdals per al seu partit, com són la immigració i el sobiranisme. Aquest discurs, però, no ha aconseguit el suport suficient entre l'electorat.
Canvis a Europa?
El perfil dels dos principals candidats, el socialista François Hollande i el conservador i aspirant a la reelecció Nicolas Sarkozy, és ben diferenciat i, segons qui guanyi, pot comportar un canvi en la política d'ajust econòmic europea impulsada per la cancellera Angela Merkel. Fins ara, Sarkozy i Merkel han anat de la mà per reclamar austeritat als països. Amb Hollande, aquesta perspectiva podria canviar.
Tot i la importància de la cita, la participació ha estat per sota dels nivells dels últims comicis presidencials, el 2007. A les cinc de la tarda, havien anat a votar el 70,59% dels francesos, tres punts per sota del 73,8% que ho havien fet fa cinc anys a la mateixa hora. Els col·legis han obert a les vuit del matí sense problemes i han tancat a les sis de la tarda a la majoria de poblacions. A les grans ciutats ho han fet a les vuit.
