El Tribunal Suprem absol l'exjutge Baltasar Garzón en el cas dels crims del franquisme
El Tribunal Suprem ha absolt l'exjutge Baltasar Garzón del delicte de prevaricació en les investigacions sobre persones desaparegudes durant el franquisme. La sala ha considerat que les decisions de Garzón són errònies però jurídicament defensables. La decisió judicial no ha estat unànime perquè un dels set membres del tribunal considera que l'exjutge sí que va transgredir el dret en començar les investigacions.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns per una majoria de 6 vots a 1 absoldre l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón del delicte de prevaricació de què se l'acusava per la seves investigacions de desaparicions i crims durant el franquisme. El vot particular l'ha emès el magistrat José Manuel Maza. La sentència serà notificada a les parts passada la una del migdia.
En aquest procés, l'acusació popular estava exercida pel sindicat ultradretà Manos Limpias i l'associació Libertad y Identidad, que demanaven 20 anys d'inhabilitació per al jutge perquè entenien que havia vulnerat conscientment la llei d'amnistia del 1977. Garzón, per la seva banda, es va defensar amb l'argument que eren crims contra la humanitat que no prescriuen i que es poden investigar tenint en compte la legislació internacional.
Una absolució dies després de l'expulsió del CGPJ
La sentència sobre el cas dels crims del franquisme s'ha conegut només uns dies després que el Consell General del Poder Judicial va expulsar Garzón de la carrera judicial. Ho va fer en compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que el va condemnar a 11 anys d'inhabilitació per considerar que havia comès un delicte de prevaricació en ordenar intervenir les converses que els caps de la trama Gürtel mantenien a la presó amb els seus advocats.
A més d'aquestes dues, Garzón tenia una altra causa oberta que el Suprem va decidir arxivar. Era la causa pels cobraments que suposadament hauria rebut del Santander per uns cursos a Nova York, que l'alt tribunal ha arxivat en considerar que havia prescrit.
En aquest procés, l'acusació popular estava exercida pel sindicat ultradretà Manos Limpias i l'associació Libertad y Identidad, que demanaven 20 anys d'inhabilitació per al jutge perquè entenien que havia vulnerat conscientment la llei d'amnistia del 1977. Garzón, per la seva banda, es va defensar amb l'argument que eren crims contra la humanitat que no prescriuen i que es poden investigar tenint en compte la legislació internacional.
Una absolució dies després de l'expulsió del CGPJ
La sentència sobre el cas dels crims del franquisme s'ha conegut només uns dies després que el Consell General del Poder Judicial va expulsar Garzón de la carrera judicial. Ho va fer en compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que el va condemnar a 11 anys d'inhabilitació per considerar que havia comès un delicte de prevaricació en ordenar intervenir les converses que els caps de la trama Gürtel mantenien a la presó amb els seus advocats.
A més d'aquestes dues, Garzón tenia una altra causa oberta que el Suprem va decidir arxivar. Era la causa pels cobraments que suposadament hauria rebut del Santander per uns cursos a Nova York, que l'alt tribunal ha arxivat en considerar que havia prescrit.
