Membres de la policia de Colòmbia sostenen fotos dels seus companys segrestats per les FARC (EFE)
Membres de la policia de Colòmbia sostenen fotos dels seus companys segrestats per les FARC (EFE)
Bogotà

Les FARC anuncien que posen fi als segrestos i que alliberaran 10 militars que tenen en el seu poder

La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ha anunciat que a partir d'ara "proscriuen" la pràctica de segrestos. Les FARC han anunciat en un comunicat que es comprometen a alliberar tots els militars que tenen sota custòdia. És a dir, els deu que encara tenen retinguts. Així, els membres de la guerrilla revolucionària es comprometen a no practicar més segrestos a civils i es mostren disposats a concretar el que sigui necessari per agilitar l'alliberament dels deu militars.

RedaccióActualitzat
"Se n'ha parlat molt, de les retencions de persones, homes o dones de la població civil que, amb finalitats financeres fem les FARC per sostenir la nostra lluita. Amb la mateixa voluntat indicada a dalt, anunciem també que a partir de la data en proscrivim la pràctica, en la nostra actuació revolucionària", recull el comunicat oficial de la guerrilla, difós a través de la seva pàgina web.

En el mateix comunicat, que té per títol "Sobre Presoners i Retencions", també s'anuncia l'alliberament dels quatre últims "presoners de guerra", que se sumen a sis més, l'alliberament dels quals ja havia estat anunciat per les FARC. D'aquesta manera, la guerrilla anuncia l'alliberament d'un total de deu militars que ara mateix tenen presoners.

La guerrilla manifesta alhora l'agraïment per "la disposició generosa del govern que presideix Dilma Rousseff", la cap de l'Estat brasiler i emmarquen aquesta decisió en el que consideren un nou gest per facilitar la negociació i una solució pacífica del conflicte. Així, cedeixen el testimoni al govern del president colombià, Juan Manuel Santos i indiquen que "és hora que el règim pensi seriosament en una sortida diferent, que comenci almenys per un acord de regularització de la confrontació i d'alliberament de presoners polítics".

D'altra banda, el comandant central de la guerrilla ha expressat la voluntat de "manifestar els nostres sentiments d'admiració envers els familiars dels soldats i policies en el nostre poder"

La fi del segrest com a arma política era una de les peticions que el col·lectiu Colombianes i Colombians per la Pau (CCP), encapçalat per l'excongressista Piedad Córdoba, havia formulat de manera reiterativa als rebels. Còrdova i el grup civil CCP mantenen des de fa més de tres anys un intercanvi epistolar amb els rebels.

Els uniformats, tots ells amb més de dotze anys en captivitat, són els últims ostatges de les FARC, que en algun moment van arribar a tenir captives a més de cinquanta persones, entre polítics, militars, policies i tres nord-americans, als quals van pretendre canviar sense èxit per mig miler de rebels presos.

Els ostatges són els militars Luis Alfonso Beltrán Franco, Luis Arturo Arcía, Robinson Salcedo Guarín i Luis Alfredo Moreno Chagüeza; i els policies Carlos José Duarte, Cèsar August Lasso Monsalve, Jorge Trujillo Solarte, Jorge Humberto Romero, José Libardo Forero i Wilson Rojas Medina. Són uniformats que van ser segrestats entre el 1998 i el 1999, en els anys de la major activitat revolucionària de les FARC, que es van alçar en armes el 1964. A la llista d'ostatges també apareix Luis Eduardo Peña, subcomissari de la Policia Nacional i de qui es desconeix si segueix amb vida. Tant les FARC com l'excongressista Còrdova, han insinuat que Peña va morir en captivitat.
Anar al contingut