Madrid

Garzón assumeix "totes les decisions" de les escoltes del "cas Gürtel" en l'última sessió del judici

El judici contra el magistrat Baltasar Garzón per haver intervingut les converses telefòniques a la presó entre els caps de la trama Gürtel i els seus advocats ja ha quedat vist per a sentència. En el seu torn d'última paraula, Garzón ha assegurat que assumeix "totes i cada una" de les decisions en relació amb les escoltes i que les va prendre "reflexivament en compliment de la més estricta legalitat". El jutge també ha reiterat que aquestes escoltes eren l'única via possible per evitar que la trama continués delinquint des de la presó.

RedaccióActualitzat
Garzón, suspès cautelarment de les seves funcions des del maig de 2010, s'ha hagut de treure la toga per segona vegada en el judici (la primera va ser quan va declarar com a acusat). El magistrat ha puntualitzat que és el jutge qui té encomanada la protecció del dret de defensa i que, en aquest cas, "en cap moment es va violentar ni lesionar" aquest dret, sinó que es va "defensar amb afecció a la llei i intentant conciliar els drets fonamentals en joc". Garzón ha recordat que es tractava d'evitar la comissió d'un delicte de blanqueig de capitals, que és de caràcter greu, i que les lleis exigien "adoptar la mesura" que ell va dur a terme.

Durant l'última sessió del judici, les acusacions han presentat els seus informes definitius i demanen 17 anys d'inhabilitació per al magistrat. Mantenen que Garzón va prevaricar i va donar un xec en blanc a la policia perquè vigilés tots els moviments dels advocats del "cas Gürtel". Per l'acusació, el jutge Baltasar Garzón mai hauria d'haver ordenat intervenir les converses a la presó.

En la fase de conclusions, l'advocat que va presentar la primera querella ha lamentat que entre les acusacions no hi hagi el Col·legi d'Advocats, perquè, més enllà de jutjar un jutge, es tracta de defensar el lliure exercici de la professió, i ha proclamat la seva independència política.

L'advocat de Francisco Correa, un dels presumptes caps de la trama Gürtel, ha acusat el jutge Garzón d'actuar per damunt la llei. "Primer per escoltar, escoltar-ho tot, i després per erigir-se en àrbitre de la causa. I això em sembla monstruós", ha dit el magistrat.

Mentrestant, la fiscalia, que demana l'absolució de Garzón, ha recordat casos com el de la desaparició de Marta del Castillo per justificar determinades converses entre advocats i presos. També ha lamentat el paper de l'acusació.

En l'obertura de la vista el jutge va defensar les escoltes com l'única via que tenia per "impedir que l'acció delictiva continués", una tesi que han avalat els testimonis durant el judici. Diversos agents de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal han argumentat en el procés que les escoltes eren necessàries davant d'un cas de "blanqueig pur" per part d'una xarxa que continuava funcionant des de la presó. Els testimonis, a més, van assegurar que el magistrat estava obsessionat amb la protecció del dret de defensa, que havia de prevaldre sobre qualsevol diligència policial.

Tres causes pendents per al jutge

Baltasar Garzón, actualment en suspensió cautelar de les seves funcions a l'Audiència Nacional, es juga la carrera si resulta condemnat. El judici per les escoltes és un dels tres que el magistrat té pendents.

Un altre té a veure amb les seves investigacions sobre els crims del franquisme, que van comportar una denúncia del sindicat ultradretà Manos Limpias, que considera que el jutge no és competent per fer-ho, i el denuncia per prevaricació. La tercera causa pendent està relacionada amb uns cursos que el magistrat va fer a l'estranger; se l'acusa d'haver rebut diners del Santander per aquestes classes.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut