Posada, escollit president del Congrés, i García-Escudero, del Senat, per majoria absoluta
La desena legislatura des de la recuperació de la democràcia a l'estat espanyol comença aquest dimarts 13 amb la constitució de les dues cambres parlamentàries: el Congrés dels Diputats i el Senat. Totes dues sessions constitutives han començat a les deu del matí. Al Congrés, el parlamentari de més edat, Juan Manuel Albendea, diputat del PP per Sevilla, ha fet un encès al·legat de defensa del paper del rei, que, segons ell, ha desenvolupat "exemplarment" la seva tasca al llarg de 36 anys.
RedaccióActualitzat
Un cop constituïda la mesa d'edat a totes dues cambres, s'ha iniciat el procés de votació dels membres de les meses que governaran el Congrés i el Senat al llarg de la legislatura.
El nou president del Congrés, Jesús Posada, escollit per Mariano Rajoy, ha obtingut 202 vots de diputats a favor i 146 en blanc, mentre que Pío García-Escudero ha estat elegit per presidir el Senat per 180 vots a favor i 81 en blanc. En el seu discurs d'agraïment, García-Escudero ha utilitzat, simbòlicament, les 4 llengües oficials a l'Estat.
El PP, el PSOE i CiU s'han repartit les vicepresidències de la cambra baixa. Per part del PP, que té la majoria, les ocuparan dues dones: Celia Villalobos i Dolors Montserrat. Per part dels socialistes Javier Barrero, i de CiU, Jordi Jané. Després de les votacions, que ha estat nominal i secreta, Villalobos, amb 116 vots a favor, ocuparà la vicepresidència primera; Barrero, amb 100 vots; la segona; Montserrat, amb 50 escons, serà la vicepresidenta tercera i Jané, amb 47, el vicepresident quart.
En la votació de les vicepresidències, els populars Ignacio Gil Lázaro i Santiago Cervera han rebut un vot cada un. A més s'han emès 33 sufragis en blanc i un nul. Més tard, Ignacio Gil Lázaro i Santiago Cervera han estat escollits secretaris del Congrés per part del PP. Gil Lázaro, amb 136 vots, ocupa la secretaria primera, mentre que Cervera, amb 49 sufragis, la quarta. Les socialistes, Carmela Silva i Teresa Cunillera, han estat escollides secretària segona, amb 63 vots, i secretària tercera, amb 62, respectivament.
Diputats, per "imperatiu legal"
Els sis diputats d'Amaiur, els cinc del PNB, els tres d'ERC i alguns d'IU han promès el càrrec prometent complir la Constitució per "imperatiu legal"; una fórmula que va utilitzar per primera vegada Herri Batasuna el 1989 i que el Tribunal Constitucional va permetre.
Altres diputats, molt d'ells d'IU, com el seu líder Cayo Lara, han promès la Carta Magna, però "sense renunciar a les meves conviccions republicanes".
Juan José Lucas i Yolanda Vicente, vicepresidents primer i segon del Senat
A la cambra alta, el senador del PP Juan José Lucas ha estat escollit vicepresident primer i la socialista Yolanda Vicente, vicepresidenta segona. Lucas, que repeteix vicepresidència, ha aconseguit 166 vots a favor, mentre que Fernández n'ha obtingut 86. Nou senadors, però, han votat en blanc.
Més tard, la sessió ha continuat amb l'elecció, pel mateix procediment, dels secretaris del Senat. Els populars Matías Conde Vázquez i Ramón Rabanera, que repeteixen càrrec, seran secretari primer, amb 162 vots, i secretari segon, 153 vots, respectivament. La socialista Carmen Alborch, tercera secretària, amb 72 vots, i Manel Plana, de CiU, serà el quart secretari amb 31 vots.
Després de ser escollits els membres de la mesa, Pío García-Escudero ha jurat el càrrec com a president de la cambra, ha ocupat el seu lloc a la mesa. Immediatament després, ho han fet la resta de la mesa i 261 parlamentaris han adquirit la seva condició de parlamentari, jurant o prometent el càrrec, com a senadors de ple dret. Han faltat a la cita cinc de designació autonòmica, quatre per Andalusia i un per Madrid, que hauran de ser nomenats pels seus parlamentaris.
Com ja és tradicional, els senadors populars han optat per la fórmula de jurar la Carta Magna, mentre que els socialistes s'han acollit a la promesa.
Els parlamentaris del PNB, com Iñaki Anasagasti, han utilitzat l'euskera per adquirir la seva condició; els d'Amaiur també ho han fet "per imperatiu legal". Altres parlamentaris, com Joan Saura, ho han fet en català.
El rei rebrà els presidents de les cambres a les pròximes hores. Més tard, Posada es reunirà amb la mesa del Congrés.
La legislatura comença marcada per la majoria absoluta del PP. De fet, que el Partit Popular domina les Corts ja s'ha fet evident amb l'elecció dels presidents de les dues cambres i en la composició de la mesa del Congrés.
El nou president del Congrés, Jesús Posada, escollit per Mariano Rajoy, ha obtingut 202 vots de diputats a favor i 146 en blanc, mentre que Pío García-Escudero ha estat elegit per presidir el Senat per 180 vots a favor i 81 en blanc. En el seu discurs d'agraïment, García-Escudero ha utilitzat, simbòlicament, les 4 llengües oficials a l'Estat.
El PP, el PSOE i CiU s'han repartit les vicepresidències de la cambra baixa. Per part del PP, que té la majoria, les ocuparan dues dones: Celia Villalobos i Dolors Montserrat. Per part dels socialistes Javier Barrero, i de CiU, Jordi Jané. Després de les votacions, que ha estat nominal i secreta, Villalobos, amb 116 vots a favor, ocuparà la vicepresidència primera; Barrero, amb 100 vots; la segona; Montserrat, amb 50 escons, serà la vicepresidenta tercera i Jané, amb 47, el vicepresident quart.
En la votació de les vicepresidències, els populars Ignacio Gil Lázaro i Santiago Cervera han rebut un vot cada un. A més s'han emès 33 sufragis en blanc i un nul. Més tard, Ignacio Gil Lázaro i Santiago Cervera han estat escollits secretaris del Congrés per part del PP. Gil Lázaro, amb 136 vots, ocupa la secretaria primera, mentre que Cervera, amb 49 sufragis, la quarta. Les socialistes, Carmela Silva i Teresa Cunillera, han estat escollides secretària segona, amb 63 vots, i secretària tercera, amb 62, respectivament.
Diputats, per "imperatiu legal"
Els sis diputats d'Amaiur, els cinc del PNB, els tres d'ERC i alguns d'IU han promès el càrrec prometent complir la Constitució per "imperatiu legal"; una fórmula que va utilitzar per primera vegada Herri Batasuna el 1989 i que el Tribunal Constitucional va permetre.
Altres diputats, molt d'ells d'IU, com el seu líder Cayo Lara, han promès la Carta Magna, però "sense renunciar a les meves conviccions republicanes".
Juan José Lucas i Yolanda Vicente, vicepresidents primer i segon del Senat
A la cambra alta, el senador del PP Juan José Lucas ha estat escollit vicepresident primer i la socialista Yolanda Vicente, vicepresidenta segona. Lucas, que repeteix vicepresidència, ha aconseguit 166 vots a favor, mentre que Fernández n'ha obtingut 86. Nou senadors, però, han votat en blanc.
Més tard, la sessió ha continuat amb l'elecció, pel mateix procediment, dels secretaris del Senat. Els populars Matías Conde Vázquez i Ramón Rabanera, que repeteixen càrrec, seran secretari primer, amb 162 vots, i secretari segon, 153 vots, respectivament. La socialista Carmen Alborch, tercera secretària, amb 72 vots, i Manel Plana, de CiU, serà el quart secretari amb 31 vots.
Després de ser escollits els membres de la mesa, Pío García-Escudero ha jurat el càrrec com a president de la cambra, ha ocupat el seu lloc a la mesa. Immediatament després, ho han fet la resta de la mesa i 261 parlamentaris han adquirit la seva condició de parlamentari, jurant o prometent el càrrec, com a senadors de ple dret. Han faltat a la cita cinc de designació autonòmica, quatre per Andalusia i un per Madrid, que hauran de ser nomenats pels seus parlamentaris.
Com ja és tradicional, els senadors populars han optat per la fórmula de jurar la Carta Magna, mentre que els socialistes s'han acollit a la promesa.
Els parlamentaris del PNB, com Iñaki Anasagasti, han utilitzat l'euskera per adquirir la seva condició; els d'Amaiur també ho han fet "per imperatiu legal". Altres parlamentaris, com Joan Saura, ho han fet en català.
El rei rebrà els presidents de les cambres a les pròximes hores. Més tard, Posada es reunirà amb la mesa del Congrés.
La legislatura comença marcada per la majoria absoluta del PP. De fet, que el Partit Popular domina les Corts ja s'ha fet evident amb l'elecció dels presidents de les dues cambres i en la composició de la mesa del Congrés.
