Merkel i Sarkozy volen un president permanent de la zona euro i un impost de societats comú
Angela Merkel i Nicolas Sarkozy han demanat per carta al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, que es blindi l'euro amb una presidència permanent de la zona euro, es consolidi la disciplina fiscal per corregir els dèficits superiors al 3% i s'harmonitzi l'impost de societats a la UE. La carta, que ha difós l'Elisi, detalla les propostes que la cancellera alemanya i el president francès van anunciar dilluns i que s'analitzaran a la cimera europa d'aquests dijous i divendres.
RedaccióActualitzat
La carta (aquí, la versió íntegra en francès) destaca que les mesures que van avançar dilluns pretenen "reforçar l'arquitectura" de la Unió Econòmica i Monetària i convé aplicar-les amb "absoluta urgència" per resoldre la crisi de l'euro de "manera immediata". Merkel i Sarkozy confirmen que la seva voluntat és que els 27 estats membres facin seves les propostes, però que, si no és possible, els 17 membres de la zona euro "hauran d'anar per davant".
També confirmen que volen que, mentre duri la crisi del deute, els líders de l'eurozona es reuneixin un cop al mes i que, per vetllar per l'estabilitat, i en condicions econòmiques normals, les reunions es facin un parell de vegades a l'any, amb una presidència permanent.
La cancellera i el president afegeixen que, al costat de la moneda única "és indispensable un pilar econòmic sòlid " i que per això cal una "governança reforçada per assegurar la disciplina pressupostària i un creixement més fort". Això es tradueix en l'adopció de l'anomenada "regla d'or" per part de tothom i per sancions gariebé automàtiques en cas que se sobrepassi el dèficit permès, que és del 3% del Producte Interior Brut. L'estabilitat pressupostària, diu la carta, ha de quedar reflectida "preferentment a nivell constitucional o equivalent", com ja va fer l'estat espanyol amb la reforma exprés de la Constitució, aquest estiu.
El "pla Merkozy" també inclou un "nou marc jurídic comú" en aspectes com el mercat de treball o la regulació financera, un camí que es pot fer, segons la carta, harmonitzant l'impost de societats i instaurant una taxa a les transaccions financeres.
Com ja van dir dilluns, els caps de l'eix francoalemany també refermen la voluntat que el Mecanisme Permanent Europeu per a l'Estabilitat (MES) entri en vigor el 2012, un any abans del previst, i en substitució del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FESF), aprovat per la crisi de Grècia.
Un cop es va saber la proposta de Merkel i Sarkozy, Van Rompuy la va subscriure però amb algun matís, com ara l'aposta per la creació d'eurobons, un plantejament que rebutja Alemanya i del qual Sarkozy s'ha distanciat.
També confirmen que volen que, mentre duri la crisi del deute, els líders de l'eurozona es reuneixin un cop al mes i que, per vetllar per l'estabilitat, i en condicions econòmiques normals, les reunions es facin un parell de vegades a l'any, amb una presidència permanent.
La cancellera i el president afegeixen que, al costat de la moneda única "és indispensable un pilar econòmic sòlid " i que per això cal una "governança reforçada per assegurar la disciplina pressupostària i un creixement més fort". Això es tradueix en l'adopció de l'anomenada "regla d'or" per part de tothom i per sancions gariebé automàtiques en cas que se sobrepassi el dèficit permès, que és del 3% del Producte Interior Brut. L'estabilitat pressupostària, diu la carta, ha de quedar reflectida "preferentment a nivell constitucional o equivalent", com ja va fer l'estat espanyol amb la reforma exprés de la Constitució, aquest estiu.
El "pla Merkozy" també inclou un "nou marc jurídic comú" en aspectes com el mercat de treball o la regulació financera, un camí que es pot fer, segons la carta, harmonitzant l'impost de societats i instaurant una taxa a les transaccions financeres.
Com ja van dir dilluns, els caps de l'eix francoalemany també refermen la voluntat que el Mecanisme Permanent Europeu per a l'Estabilitat (MES) entri en vigor el 2012, un any abans del previst, i en substitució del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FESF), aprovat per la crisi de Grècia.
Un cop es va saber la proposta de Merkel i Sarkozy, Van Rompuy la va subscriure però amb algun matís, com ara l'aposta per la creació d'eurobons, un plantejament que rebutja Alemanya i del qual Sarkozy s'ha distanciat.
