Deu anys del "corralito", la fallida financera que va obligar el govern argentí a tancar els bancs i causar una profunda crisi
Aquest 1 de desembre fa 10 anys que el govern argentí va aplicar l'anomenat "corralito". El país travessava una profunda crisi i les autoritats, davant una possible fallida del sistema financer, van decidir congelar els comptes dels ciutadans, que d'un dia per l'altre van veure que no podien disposar dels diners que tenien al banc. Un punt d'inflexió, que va portar l'Argentina a una situació caòtica.
RedaccióActualitzat
Protestes davant dels bancs, saquejos a supermercats o incomptables cassolades davant la Casa Rosada. Era la impotència dels argentins davant la greu crisi econòmica que travessava el país el 2001. L'1 de desembre d'aquell any naixia el "corralito". Amb l'aigua al coll, el govern de Fernando de la Rúa va decidir restringir l'accés als diners que els ciutadans tenien als bancs. Així, 18 milions de comptes van quedar congelats.
L'Argentina estava immersa en una profunda crisi des de feia un parell d'anys. L'atur era del 25% i el govern, amb un deute públic pels núvols, feia el possible per reduir-lo: retallades als sous de funcionaris i a les pensions, entre d'altres. La desconfiança amb els bancs anava en augment, i durant el 2001 hi va haver una fuga de capitals.
La por a una fallida del sistema financer va portar les autoritats a aplicar el "corralito". Però lluny de resoldre res, la falta d'efectiu va portar l'Argentina al caos. El país es va paralitzar i cada dia hi havia aldarulls al carrer. La indignació va anar a més quan el govern va devaluar el peso, que fins aleshores havia mantingut la paritat amb el dòlar. Els sous i els estalvis dels argentins es van reduir aleshores fins a 4 vegades.
L'Argentina no va començar a aixecar el cap fins al 2003, amb Néstor Kirchner com a president. Va aplicar una economia basada en l'exportació de matèries primeres i l'augment de la despesa pública. Una fórmula que ha continuat aplicant la seva vídua, Cristina Fernández, i que ha fet que ara el país sigui una de les economies emergents més importants, tot i no haver resolt encara les grans desigualtats socials que hi ha.
L'Argentina estava immersa en una profunda crisi des de feia un parell d'anys. L'atur era del 25% i el govern, amb un deute públic pels núvols, feia el possible per reduir-lo: retallades als sous de funcionaris i a les pensions, entre d'altres. La desconfiança amb els bancs anava en augment, i durant el 2001 hi va haver una fuga de capitals.
La por a una fallida del sistema financer va portar les autoritats a aplicar el "corralito". Però lluny de resoldre res, la falta d'efectiu va portar l'Argentina al caos. El país es va paralitzar i cada dia hi havia aldarulls al carrer. La indignació va anar a més quan el govern va devaluar el peso, que fins aleshores havia mantingut la paritat amb el dòlar. Els sous i els estalvis dels argentins es van reduir aleshores fins a 4 vegades.
L'Argentina no va començar a aixecar el cap fins al 2003, amb Néstor Kirchner com a president. Va aplicar una economia basada en l'exportació de matèries primeres i l'augment de la despesa pública. Una fórmula que ha continuat aplicant la seva vídua, Cristina Fernández, i que ha fet que ara el país sigui una de les economies emergents més importants, tot i no haver resolt encara les grans desigualtats socials que hi ha.
