La CE obre la porta a la creació dels eurobons com a sortida de la crisi, tot i que Alemanya ho rebutja
La Comissió Europea ha aprovat la seva proposta de crear eurobons, tot i que per ara, té l'oposició d'Alemanya. L'executiu comunitari planteja tres possibles models per mutualitzar el deute als països de la zona euro: des de la que contempla bons totalment o parcial garantits conjuntament per tota la zona euro fins la més tímida que preveu que cada bo només el garanteixi el seu estat. Aquesta última opció és la més fàcil, aplicar però també la menys eficaç.
RedaccióActualitzat
I acompanyant els eurobons, Brussel·les també proposa noves regles per endurir la disciplina; mà dura que permetria intervenir directament la comissió en els pressupostos de cada país abans d'arribar al Parlament respectiu.
La creació d'eurobons hauria de servir per alleugerir la pressió dels mercats sobre el deute de països com Espanya i Itàlia. Però, des d'Alemanya, Angela Merkel ho continua rebutjant. Un dia abans de presentar la proposta per crear eurobons, el comissari econòmic Oli Rehn va ser a Alemanya per intentar convèncer Angela Merkel que això permetrà frenar la crisi del deute.
"Queda clar que qualsevol tipus d'eurobons hauran d'anar en paral·lel, de la mà d'una considerable supervisió fiscal reforçada i amb polítiques coordinades", matisava Oli Rehn.
Però tot i els condicionants i els matisos, no va convèncer la cancellera alemanya, que deia això: "No em sembla precisament oportú que ara estiguem un altre cop parlant d'això (eurobons) enmig de la crisi, com si fos la resposta a la crisi. A llarg termini, no ho és".
Abans de la trobada a Brussel·les s'han referit als eurobons el nou primer ministre d'Itàlia, Mario Monti, que aquest dimarts ha estat a Brussel·les, i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy. Tots dos s'hi van posicionar a favor, això sí, a canvi d'augmentar la disciplina fiscal.
Monti ha rebut el suport de les institucions europees per dur a terme les reformes que necessita Itàlia per fer front a la crisi del deute i rellançar l'economia. Monti ha garantit que Itàlia continuarà fent els deures per superar la crisi de confiança dels mercats. Les visites de Mario Monti continuaran dijous a Estrasburg, on es reunirà amb Merkel i Sarkozy. Allà s'examinaran les mesures anticrisi del govern tecnòcrata italià.
Mentrestant, el Fons Monetari Internacional ha donat llum verda a unes línies de crèdit per als països als quals cada cop els surt més car trobar finançament.
La creació d'eurobons hauria de servir per alleugerir la pressió dels mercats sobre el deute de països com Espanya i Itàlia. Però, des d'Alemanya, Angela Merkel ho continua rebutjant. Un dia abans de presentar la proposta per crear eurobons, el comissari econòmic Oli Rehn va ser a Alemanya per intentar convèncer Angela Merkel que això permetrà frenar la crisi del deute.
"Queda clar que qualsevol tipus d'eurobons hauran d'anar en paral·lel, de la mà d'una considerable supervisió fiscal reforçada i amb polítiques coordinades", matisava Oli Rehn.
Però tot i els condicionants i els matisos, no va convèncer la cancellera alemanya, que deia això: "No em sembla precisament oportú que ara estiguem un altre cop parlant d'això (eurobons) enmig de la crisi, com si fos la resposta a la crisi. A llarg termini, no ho és".
Abans de la trobada a Brussel·les s'han referit als eurobons el nou primer ministre d'Itàlia, Mario Monti, que aquest dimarts ha estat a Brussel·les, i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy. Tots dos s'hi van posicionar a favor, això sí, a canvi d'augmentar la disciplina fiscal.
Monti ha rebut el suport de les institucions europees per dur a terme les reformes que necessita Itàlia per fer front a la crisi del deute i rellançar l'economia. Monti ha garantit que Itàlia continuarà fent els deures per superar la crisi de confiança dels mercats. Les visites de Mario Monti continuaran dijous a Estrasburg, on es reunirà amb Merkel i Sarkozy. Allà s'examinaran les mesures anticrisi del govern tecnòcrata italià.
Mentrestant, el Fons Monetari Internacional ha donat llum verda a unes línies de crèdit per als països als quals cada cop els surt més car trobar finançament.
