Alemanya es resisteix a donar més marge de maniobra al BCE malgrat les creixents pressions internacionals
El Banc Central Europeu (BCE) ha salvat aquest dijous Espanya d'una situació límit comprant bons espanyols per rebaixar la pressió a què es veia sotmès el deute sobirà, que va veure's obligat a pagar interessos rècord semblants als que van abocar Grècia i Portugal al rescat. El moviment del BCE ha obert el debat sobre quin ha de ser el paper d'aquest organisme en l'actual situació. Zapatero hi va intervenir enèrgicament per exigir una acció clara i contundent. Fins i tot des del Japó ha arribat, aquesta matinada, una petició directa a Alemanya perquè accepti que el BCE faci de tallafoc i aturi el contagi. Angela Merkel, però, continua sense voler cedir.
Espanya va pagar aquest dijous el seu deute a un 7%. És l'interès més alt des de la creació de l'euro i és el que tenien Grècia i Portugal quan van ser intervinguts. El Banc Central Europeu (BCE) va comprar bons espanyols per rebaixar la pressió, una acció que alguns ja han qualificat de rescat informal i que no ha agradat a Alemanya.
Per la cancellera Angela Merkel, la solució a la crisi passa per un sòlid lideratge polític i tornava a insistir que el Banc Central Europeu no pot ser la solució per a la crisi del deute.
El ministre d'Economia, Wolfgang Schäuble, alerta que aquesta acció pot perjudicar els efectes positius de l'estalvi.
I el cap de la diplomàcia alemanya, Guido Westerwelle, insisteix en aquest punt en un article al "Financial Times" en què diu que el BCE no ha d'emetre més moneda per ajudar a reconduir la situació, perquè només suposaria una solució a curt termini, que acabaria degenerant en un euro depreciat i una eurozona encara més desestabilitzada.
No ho veuen igual des d'altres punts del planeta. Precisament aquesta matinada, el ministre de Finances japonès, Jun Azumi, ha fet una crida a Alemanya perquè tingui un paper central en la creació d'un pla financer sòlid, que actuï com a tallafoc i eviti el contagi de la crisi del deute.
Azumi ha expressat la seva preocupació per la situació del deute d'Itàlia i Espanya. La prima de risc italiana es manté entorn dels 530 punts, mentre que l'espanyola es va acostar als 500 punts bàsics, un llindar perillós.
Espanya exigeix mesures
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va enviar un missatge de fermesa després de veure com es disparava la prima de risc i reclama a Europa que aporti solucions al càstig del deute.
Mentrestant, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, allunyava l'amenaça del rescat. En declaracions a la Cadena SER va negar que Espanya necessités ser intervinguda i assegurava que encara hi ha marge per pagar interessos rècord com el 7% ofert aquest dijous per 3.500 milions d'euros.
Tot i aquestes dades negatives, la borsa va resistir i va tancar només amb una lleugera baixada. L'Ibex-35 va perdre un 0,40% i es va situar en els 8.270 punts.
Rajoy mou fitxa davant les crítiques
El setmanari "The Economist" diu que la situació que ha viscut Espanya en les últimes hores es deu a la poca concreció de les propostes de Rajoy, una opinió que ja va manifestar "The Times".
I sembla que Rajoy es va sentir al·ludit perquè va deixar anar algunes píndoles, com que concretarà més a partir de dilluns o dimarts, que formarà un govern amb els millors tècnics i que Espanya no marxarà de l'euro.
Per la cancellera Angela Merkel, la solució a la crisi passa per un sòlid lideratge polític i tornava a insistir que el Banc Central Europeu no pot ser la solució per a la crisi del deute.
El ministre d'Economia, Wolfgang Schäuble, alerta que aquesta acció pot perjudicar els efectes positius de l'estalvi.
I el cap de la diplomàcia alemanya, Guido Westerwelle, insisteix en aquest punt en un article al "Financial Times" en què diu que el BCE no ha d'emetre més moneda per ajudar a reconduir la situació, perquè només suposaria una solució a curt termini, que acabaria degenerant en un euro depreciat i una eurozona encara més desestabilitzada.
No ho veuen igual des d'altres punts del planeta. Precisament aquesta matinada, el ministre de Finances japonès, Jun Azumi, ha fet una crida a Alemanya perquè tingui un paper central en la creació d'un pla financer sòlid, que actuï com a tallafoc i eviti el contagi de la crisi del deute.
Azumi ha expressat la seva preocupació per la situació del deute d'Itàlia i Espanya. La prima de risc italiana es manté entorn dels 530 punts, mentre que l'espanyola es va acostar als 500 punts bàsics, un llindar perillós.
Espanya exigeix mesures
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va enviar un missatge de fermesa després de veure com es disparava la prima de risc i reclama a Europa que aporti solucions al càstig del deute.
Mentrestant, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, allunyava l'amenaça del rescat. En declaracions a la Cadena SER va negar que Espanya necessités ser intervinguda i assegurava que encara hi ha marge per pagar interessos rècord com el 7% ofert aquest dijous per 3.500 milions d'euros.
Tot i aquestes dades negatives, la borsa va resistir i va tancar només amb una lleugera baixada. L'Ibex-35 va perdre un 0,40% i es va situar en els 8.270 punts.
Rajoy mou fitxa davant les crítiques
El setmanari "The Economist" diu que la situació que ha viscut Espanya en les últimes hores es deu a la poca concreció de les propostes de Rajoy, una opinió que ja va manifestar "The Times".
I sembla que Rajoy es va sentir al·ludit perquè va deixar anar algunes píndoles, com que concretarà més a partir de dilluns o dimarts, que formarà un govern amb els millors tècnics i que Espanya no marxarà de l'euro.
