Monti, la sobrietat després dels excessos
Mario Monti pren les regnes d'una Itàlia a la corda fluixa d'uns mercats que ell coneix molt bé. Economista reconegut, té un perfil ponderat, persuasiu i independent però també d'home dur, autoritari i buròcrata poderós. En política, s'ha forjat una imatge d'home per sobre dels partits. El Cardenal, com se l'ha anomenat a vegades, o Super Mario, com el va batejar "The Economist", no és amant de protagonismes ni tampoc dels escàndols i els luxes que rodejaven el seu predecessor.
Mario Monti, de 68 anys, sortia de missa aquest diumenge al costat d'Elsa, la seva inseparable dona des de fa 50 anys. Un estil, el del nou primer ministre, a les antípodes de Berlusconi, els seus escàndols i els múltiples processos judicials.
Mario Monti no és un home de grans titulars tot i que de vegades hi aparegui, com quan el 2000 el setmanari britànic "The Economist" l'encimbellà com un dels buròcrates europeus més poderosos.
Els que el coneixen el qualifiquen com a seriós, formal i reservat, però també com a molt humà i intel·ligent. Un professor d'economia política que només ha interromput la vida acadèmica durant deu anys per anar a Brussel·les.
Té una reputació d'home competent i impermeable a la pressió forjada durant una dècada com a comissari europeu del Mercat Interior i la Competència, durant la qual va aconseguir alliberar del monopoli els "duty free" dels aeroports o plantar cara a Bill Gates amb una multa descomunal a Microsoft per abús de posició dominant.
Sempre ha intentat mantenir-se allunyat de la política, especialment la italiana. Ha rebutjat en dues ocasions ser ministre i mai s'ha decantat per un o altre partit, cosa que li ha donat una imatge d'home per sobre dels partits.
Monti respon al perfil més tècnic que polític exigit pels mercats, que volen que s'apliquin les retallades sense por de les urnes. I aquests mercats respiren ara tranquils amb el seu nomenament. És un vell conegut, i assessor de Goldman Sachs des del 2005, un dels bancs que van provocar la crisi financera als Estats Units. També és membre de l'exclusiu Grup Bilderberg, que reuneix centenars de polítics, financistes i banquers de tot el món.
Mario Monti no és un home de grans titulars tot i que de vegades hi aparegui, com quan el 2000 el setmanari britànic "The Economist" l'encimbellà com un dels buròcrates europeus més poderosos.
Els que el coneixen el qualifiquen com a seriós, formal i reservat, però també com a molt humà i intel·ligent. Un professor d'economia política que només ha interromput la vida acadèmica durant deu anys per anar a Brussel·les.
Té una reputació d'home competent i impermeable a la pressió forjada durant una dècada com a comissari europeu del Mercat Interior i la Competència, durant la qual va aconseguir alliberar del monopoli els "duty free" dels aeroports o plantar cara a Bill Gates amb una multa descomunal a Microsoft per abús de posició dominant.
Sempre ha intentat mantenir-se allunyat de la política, especialment la italiana. Ha rebutjat en dues ocasions ser ministre i mai s'ha decantat per un o altre partit, cosa que li ha donat una imatge d'home per sobre dels partits.
Monti respon al perfil més tècnic que polític exigit pels mercats, que volen que s'apliquin les retallades sense por de les urnes. I aquests mercats respiren ara tranquils amb el seu nomenament. És un vell conegut, i assessor de Goldman Sachs des del 2005, un dels bancs que van provocar la crisi financera als Estats Units. També és membre de l'exclusiu Grup Bilderberg, que reuneix centenars de polítics, financistes i banquers de tot el món.
