Israel inicia maniobres a la rereguarda enmig del debat sobre l'atac a l'Iran
Segons recullen els mitjans hebreus, el debat que hi ha obert enfronta el primer ministre, el cap de la diplomàcia i el ministre de Defensa, partidaris de l'opció militar, amb la resta del govern i les agències de seguretat, que prioritzen les sancions econòmiques per pressionar Teheran.
RedaccióActualitzat
D'altra banda, segons un sondeig divulgat pels mitjans, els israelians, es mostren dividits sobre la conveniència d'un hipotètic atac a les instal·lacions nuclears iranianes. Enmig del debat que segons mitjans israelians manté obert el govern sobre aquest tema, l'enquesta mostra que un 41% d'israelians són favorables a un atac contra l'Iran, mentre que el 39% s'hi oposen i el 20% no es pronuncien.
El cap de l'estat major de l'exèrcit iranià, el general Hassan Firuzabadi, ha advertit que l'Iran castigarà Israel i els EUA en cas d'un eventual atac a les seves instal·lacions nuclears.
Els presidents Nicolas Sarkozy i Barack Obama, des de la mateixa cimera del G-20, han afirmat que cal mantenir la màxima pressió contra l'Iran perquè compleixi les seves obligacions relacionades amb el programa nuclear. Sobre aquesta qüestió, fonts del govern del Regne Unit asseguren que mantenen oberta la possibilitat d'un atac contra Teheran, després que el diari "The Guardian" ha publicat que els britànics i els nord-americans estan accelerant els plans per bombardejar la república islàmica.
I és que segons el rotatiu, el Ministeri de Defensa britànic pensa que els Estats Units podrien optar per accelerar els plans militars sobre un eventual atac amb míssils contra instal·lacions militars iranianes. El diari informa que l'exercit britànic estaria estudiant el desplegament en punts clau de la Mediterrània de vaixells i submarins equipats amb míssils Tomahawks amb capacitat de recórrer fins a 1.200 quilòmetres.
Tot plegat seria conseqüència de la intensificació de l'agressivitat en les postures iranianes i del convenciment que Teheran està augmentant l'activitat de les centrifugadores nuclears.
Amb tot, segons el mateix "The Guardian", fonts del govern britànic reconeixen que l'ajuda britànica seria purament cosmètica perquè els Estats Units tenen capacitat suficient per actuar unilateralment tot i que saben que no ho faran. Les mateixes fonts estan convençudes que Barack Obama no està interessat en noves intervencions militars abans de les pròximes eleccions nord-americanes.
I des de Brussel·les, el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, demana a l'Iran que aturi el programa d'enriquiment d'urani però descarta que l'Aliança Atlàntica participi en un atac contra Teheran.
El cap de l'estat major de l'exèrcit iranià, el general Hassan Firuzabadi, ha advertit que l'Iran castigarà Israel i els EUA en cas d'un eventual atac a les seves instal·lacions nuclears.
Els presidents Nicolas Sarkozy i Barack Obama, des de la mateixa cimera del G-20, han afirmat que cal mantenir la màxima pressió contra l'Iran perquè compleixi les seves obligacions relacionades amb el programa nuclear. Sobre aquesta qüestió, fonts del govern del Regne Unit asseguren que mantenen oberta la possibilitat d'un atac contra Teheran, després que el diari "The Guardian" ha publicat que els britànics i els nord-americans estan accelerant els plans per bombardejar la república islàmica.
I és que segons el rotatiu, el Ministeri de Defensa britànic pensa que els Estats Units podrien optar per accelerar els plans militars sobre un eventual atac amb míssils contra instal·lacions militars iranianes. El diari informa que l'exercit britànic estaria estudiant el desplegament en punts clau de la Mediterrània de vaixells i submarins equipats amb míssils Tomahawks amb capacitat de recórrer fins a 1.200 quilòmetres.
Tot plegat seria conseqüència de la intensificació de l'agressivitat en les postures iranianes i del convenciment que Teheran està augmentant l'activitat de les centrifugadores nuclears.
Amb tot, segons el mateix "The Guardian", fonts del govern britànic reconeixen que l'ajuda britànica seria purament cosmètica perquè els Estats Units tenen capacitat suficient per actuar unilateralment tot i que saben que no ho faran. Les mateixes fonts estan convençudes que Barack Obama no està interessat en noves intervencions militars abans de les pròximes eleccions nord-americanes.
I des de Brussel·les, el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, demana a l'Iran que aturi el programa d'enriquiment d'urani però descarta que l'Aliança Atlàntica participi en un atac contra Teheran.
