La UE acorda perdonar la meitat del deute grec i augmentar el fons de rescat fins al bilió d'euros
Els líders de la Unió Europea han arribat a un gran acord en la cimera a Brussel·les per salvar la moneda única. Després d'una reunió maratoniana tancada de matinada, els caps d'estat i de govern dels països de la zona euro han pactat elevar les exigències de capital de màxima qualitat o "core capital" de la banca fins al 9% abans del juliol del 2012. Aquesta mesura suposa que la banca espanyola necessitarà més de 26.000 milions d'euros per recapitalitzar-se, només superada per Grècia que en necessita 30.000 milions. A més, a la reunió dels 27, s'han fixat nous criteris de solvència per enfortir el sistema financer i s'ha arribat a un principi d'acord per elevar la capacitat d'intervenció del fons de rescat fins el bilió d'euros. Finalment, la banca europea perdonarà a Grècia el 50% del seu deute.
RedaccióActualitzat
El perdó a Grècia
L'últim acord, tancat personalment de matinada per Merkel i Sarkozy amb els bancs, ha estat precisament que les entitats financeres acceptessin pèrdues del 50% en deute grec.
La "fumata blanca", que ha arribat passades les 4 de la matinada, suposarà un alleujament de la pressió a Grècia xifrat en 100.000 milions d' euros.
D'aquesta manera, la banca europea queda com la gran damnificada de la cimera, i són, precisament, els bancs alemanys i francesos els que tenen més deute grec.
Els líders també han pressionat els creditors que assumiran unes pèrdues més altes que les del 21% acordat en la cimera extraordinària de l'eurozona del 21 de juliol passat, entre el 50% i 60%.
La recapitalització europea
La recapitalització dels bancs europeus fins elevar-los al 9% de "core capital" era un dels punts de la cimera que ja estaven més treballats. Segons les dades de l'Autoritat Bancària Europea, aquest percentatge es tradueix en 106.000 milions d'euros, que les entitats podran aconseguir fins el juny vinent. Aquest és un repte però n'hi ha un altre: trobar aquests fons als mercats privats, en primer lloc; als governs nacionals, en segon i al Fons Europeu d'Estabilitat Financera com a últim recurs.
Espanya: 26.000 milions
La banca espanyola no en surt massa ben parada. Són els que més diners necessiten d'Europa -una quarta part del total- i només estan superats per Grècia.
Les entitats afectades són el BBVA, el Santander, CaixaBank, Bankia i el Popular. La següent a la llista és Itàlia amb més de 14.000 milions d'euros.
El govern espanyol matisa que els cinc bancs espanyols necessitaran només 17.000 milions d'euros perquè es descomptaran 9.000 milions de bons convertibles.
Els 27 també han acordat que els bancs que necessitin més capital no podran repartir dividends ni tampoc bonus entre els seus directius, fins que arribin als mínims exigits.
Acord per elevar el fons de rescat a un bilió d'euros
Ho va anunciar la cancellera Angela Merkel i finalment els líders de l'eurozona han donat el seu vistiplau. El Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) no té la capacitat suficient per rescatar les economies més grans, com la italiana o l'espanyola. Per això s'ha volgut reforçar el fons temporal de rescat i dotar-lo de més recursos, però sense que l'eurozona hagi de comprometre més garanties. Actualment el fons té una capacitat de crèdit de 440.000 milions d'euros, que s'ampliarà fins a superar el bilió.
Un respir per Espanya
En el projecte de conclusions de la cimera de l'Eurogrup figura una referència a Espanya en què els líders europeus ja no pressionen el govern per adoptar més retallades, com en esborranys anteriors, sinó que es limiten a demanar "que tirin endavant les reformes en marxa", segons han informat fonts europees.
En contrast, els caps d'estat i de govern de l'eurozona sí que mantindran la pressió sobre Itàlia perquè concreti i posi en marxa com més aviat millor més ajustos. En les últimes hores, el focus s'ha allunyat d'Espanya, gràcies en part al suport exprés del president francès, Nicolas Sarkozy, que va dir diumenge que Espanya "ja no es troba en primera línia" de la crisi. "Espanya i Itàlia ja no són al mateix sac. El president Zapatero ha emprès les reformes que va prometre als seus socis, mentre que Berlusconi ha promès coses que després no ha fet", explica un alt funcionari de la UE.
Serrells per tancar
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha afirmat en entrar a la cimera que els caps d'estat i de govern hauran de prendre les decisions bàsiques, encara que no aconsegueixin tancar tots els temes. "Probablement no es podran definir els últims detalls en totes les qüestions, però la direcció conjunta ha de ser molt clara.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha arribat a la cimera amb la llum verda del Bundestag, ha afirmat que encara queda molta feina per fer per tancar l'acord global anticrisi de l'eurozona, però que els líders van a la cimera "amb la intenció de fer avenços importants".
"La cimera d'avui", ha dit, "certament és important; encara hem de resoldre una bona sèrie de problemes, el treball encara no està fet, però crec que tothom viatja a Brussel·les amb l'objectiu de fer importants avenços", ha assenyalat en arribar al Consell Europeu.
L'últim acord, tancat personalment de matinada per Merkel i Sarkozy amb els bancs, ha estat precisament que les entitats financeres acceptessin pèrdues del 50% en deute grec.
La "fumata blanca", que ha arribat passades les 4 de la matinada, suposarà un alleujament de la pressió a Grècia xifrat en 100.000 milions d' euros.
D'aquesta manera, la banca europea queda com la gran damnificada de la cimera, i són, precisament, els bancs alemanys i francesos els que tenen més deute grec.
Els líders també han pressionat els creditors que assumiran unes pèrdues més altes que les del 21% acordat en la cimera extraordinària de l'eurozona del 21 de juliol passat, entre el 50% i 60%.
La recapitalització europea
La recapitalització dels bancs europeus fins elevar-los al 9% de "core capital" era un dels punts de la cimera que ja estaven més treballats. Segons les dades de l'Autoritat Bancària Europea, aquest percentatge es tradueix en 106.000 milions d'euros, que les entitats podran aconseguir fins el juny vinent. Aquest és un repte però n'hi ha un altre: trobar aquests fons als mercats privats, en primer lloc; als governs nacionals, en segon i al Fons Europeu d'Estabilitat Financera com a últim recurs.
Espanya: 26.000 milions
La banca espanyola no en surt massa ben parada. Són els que més diners necessiten d'Europa -una quarta part del total- i només estan superats per Grècia.
Les entitats afectades són el BBVA, el Santander, CaixaBank, Bankia i el Popular. La següent a la llista és Itàlia amb més de 14.000 milions d'euros.
El govern espanyol matisa que els cinc bancs espanyols necessitaran només 17.000 milions d'euros perquè es descomptaran 9.000 milions de bons convertibles.
Els 27 també han acordat que els bancs que necessitin més capital no podran repartir dividends ni tampoc bonus entre els seus directius, fins que arribin als mínims exigits.
Acord per elevar el fons de rescat a un bilió d'euros
Ho va anunciar la cancellera Angela Merkel i finalment els líders de l'eurozona han donat el seu vistiplau. El Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) no té la capacitat suficient per rescatar les economies més grans, com la italiana o l'espanyola. Per això s'ha volgut reforçar el fons temporal de rescat i dotar-lo de més recursos, però sense que l'eurozona hagi de comprometre més garanties. Actualment el fons té una capacitat de crèdit de 440.000 milions d'euros, que s'ampliarà fins a superar el bilió.
Un respir per Espanya
En el projecte de conclusions de la cimera de l'Eurogrup figura una referència a Espanya en què els líders europeus ja no pressionen el govern per adoptar més retallades, com en esborranys anteriors, sinó que es limiten a demanar "que tirin endavant les reformes en marxa", segons han informat fonts europees.
En contrast, els caps d'estat i de govern de l'eurozona sí que mantindran la pressió sobre Itàlia perquè concreti i posi en marxa com més aviat millor més ajustos. En les últimes hores, el focus s'ha allunyat d'Espanya, gràcies en part al suport exprés del president francès, Nicolas Sarkozy, que va dir diumenge que Espanya "ja no es troba en primera línia" de la crisi. "Espanya i Itàlia ja no són al mateix sac. El president Zapatero ha emprès les reformes que va prometre als seus socis, mentre que Berlusconi ha promès coses que després no ha fet", explica un alt funcionari de la UE.
Serrells per tancar
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha afirmat en entrar a la cimera que els caps d'estat i de govern hauran de prendre les decisions bàsiques, encara que no aconsegueixin tancar tots els temes. "Probablement no es podran definir els últims detalls en totes les qüestions, però la direcció conjunta ha de ser molt clara.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha arribat a la cimera amb la llum verda del Bundestag, ha afirmat que encara queda molta feina per fer per tancar l'acord global anticrisi de l'eurozona, però que els líders van a la cimera "amb la intenció de fer avenços importants".
"La cimera d'avui", ha dit, "certament és important; encara hem de resoldre una bona sèrie de problemes, el treball encara no està fet, però crec que tothom viatja a Brussel·les amb l'objectiu de fer importants avenços", ha assenyalat en arribar al Consell Europeu.
