El nombre de webs que fan apologia de l'anorèxia o la bulímia creix un 470% des del 2006
La circulació d'informació a la xarxa és abundant i diversa, i és en aquest marc on missatges tabú en la societat, com la promoció de trastorns alimentaris, troben una via de propagació. El nombre de webs que fan apologia de l'anorèxia o la bulímia ha crescut un 470% des del 2006 amb milers de pàgines i fòrums. Ara, a més, la proliferació de les xarxes socials ha obert una nova via d'informació per als joves que desitgen perdre pes i afavoreixen la creació de models de referència.
Les xarxes socials s'han revelat en els últims temps una important font d'informació i d'intercanvi d'experiències que fomenta aspectes dels trastorns alimentaris.
Per ara, això no s'ha traslladat en un augment de casos però sí que es tem que pugui avançar l'edat en què els que s'hi veuen atrapats comencen a deixar de menjar. Com més jove, la ment anorèxica té més dubtes i la facilitat de trobar informació i trucs a la xarxa pot fer-la més influenciable.
El 75% d'internautes que consulten continguts que fan apologia de trastorns alimentaris són menors d'edat. Tenen entre 14 i 16 anys, i 9 de cada 10 usuaris són noies.
A més, entrar en contacte en aquest món virtual dificulta més el sortir de la malaltia ja que els missatges d'aquelles persones que es converteixen en models a seguir afavoreixen molt més els comportaments anorèxics. Aquests referents faciliten als afectats productes i trucs que probablement no haurien descobert per si mateixos i això afavoreix que es perpetuïn les pràctiques.
Lluitar contra l'apologia dels trastorns alimentaris a internet és una tasca difícil a Espanya ja que, a diferència d'altres països, com França, la publicació d'aquestes idees no està considerada com a delicte.
Part del problema, part de la solució
Tal com la xarxa esdevé una eina de foment de trastorns com l'anorèxia, també es pot utilitzar per a l'efecte contrari, per emetre i facilitar solucions a qui tenen aquesta malaltia.
Diversos blocs, com la xarxa 1espejo1000ventanas, o webs d'associacions com Protegeles i ADANER inclouen informació d'ajuda per sortir de la malaltia i lluiten per conscienciar la població dels riscos per a la salut que suposa deixar de menjar, fer exercici en excés o fer dejunis. També el testimoni de persones que han aconseguit superar aquestes malalties són molt valuosos.
Per ara, això no s'ha traslladat en un augment de casos però sí que es tem que pugui avançar l'edat en què els que s'hi veuen atrapats comencen a deixar de menjar. Com més jove, la ment anorèxica té més dubtes i la facilitat de trobar informació i trucs a la xarxa pot fer-la més influenciable.
El 75% d'internautes que consulten continguts que fan apologia de trastorns alimentaris són menors d'edat. Tenen entre 14 i 16 anys, i 9 de cada 10 usuaris són noies.
A més, entrar en contacte en aquest món virtual dificulta més el sortir de la malaltia ja que els missatges d'aquelles persones que es converteixen en models a seguir afavoreixen molt més els comportaments anorèxics. Aquests referents faciliten als afectats productes i trucs que probablement no haurien descobert per si mateixos i això afavoreix que es perpetuïn les pràctiques.
Lluitar contra l'apologia dels trastorns alimentaris a internet és una tasca difícil a Espanya ja que, a diferència d'altres països, com França, la publicació d'aquestes idees no està considerada com a delicte.
Part del problema, part de la solució
Tal com la xarxa esdevé una eina de foment de trastorns com l'anorèxia, també es pot utilitzar per a l'efecte contrari, per emetre i facilitar solucions a qui tenen aquesta malaltia.
Diversos blocs, com la xarxa 1espejo1000ventanas, o webs d'associacions com Protegeles i ADANER inclouen informació d'ajuda per sortir de la malaltia i lluiten per conscienciar la població dels riscos per a la salut que suposa deixar de menjar, fer exercici en excés o fer dejunis. També el testimoni de persones que han aconseguit superar aquestes malalties són molt valuosos.
