La UE intensifica la pressió al govern i l'oposició grega perquè aprovin nous ajustos
Més pressió sobre Grècia. Els caps d'estat i de govern dels 27 intensifiquen les pressions sobre el govern de Papandreu i sobre l'oposició grega perquè tirin endavant un nou pla d'ajustos. És la condició que Brussel·les ha imposat al país hel·lè per desbloquejar els 12.000 milions d'euros de l'últim tram del primer paquet d'ajudes. Després de la primera jornada de treballs, els 27 han fet una crida als ministres de Finances perquè acabin les tasques per un segon paquet d'ajudes a Grècia a principis de juliol.
Ha arrencat a Brussel·les la reunió de dos dies que mantenen els caps d'estat i de govern amb Grècia com a protagonista. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, han redoblat la pressió sobre el govern grec del socialista Iorgos Papandreu i sobre l'oposició conservadora perquè donin llum verda al nou pla d'ajustos.
En l'entrada a la trobada, Angela Merkel ha apel·lat a la "responsabilitat" de l'oposició, liderada per Antonis Samaras, perquè aprovin les noves mesures d'austeritat que la propera setmana s'han de votar al Parlament. En el mateix sentit s'ha pronunciat abans de la reunió el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, qui ha dit que "no hi ha cap pla b" per a Grècia.
Mentrestant, el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha demanat un "compromís ferm" de la UE cap al seu país: "Si hi ha un fort compromís de la Unió Europea, també hi haurà un fort compromís del Parlament grec".
En acabar la reunió, els caps d'estat i govern de la zona euro han fet una crida per acabar les tasques que permetin adoptar un pla addicional d'ajuda a Grècia a principis del mes que ve. En una declaració publicada en acabar la primera jornada de la cimera que es fa a Brussel·les, els mandataris han assegurat que la fórmula per fer-ho és una participació voluntària dels creditors privats, que tornaran a adquirir bons grecs quan vencin els títols que tenen ara en cartera. Els caps d'estat i govern deixen clar que tot plegat es farà un cop Grècia aprovi el seu pla d'ajust, cosa que hauria de passar amb urgència en els pròxims dies.
El govern grec, que va guanyar la moció de confiança aquest dimarts, s'ha compromès a aconseguir el suport del Parlament abans de final de mes a les noves reformes i a un ampli pla de privatitzacions perquè els països de l'euro desbloquegin el cinquè tram del programa de rescat, fins a 12.000 milions d'euros, dels 8.700 corresponents a la UE i 3.300 a l'FMI.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha proposat facilitar a Grècia l'accés a fons comunitaris ja existents per incentivar el creixement i combatre l'atur.
Zapatero també demana responsabilitat a Grècia
Pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la política econòmica de la Unió es troba centrada en aquesta petició de responsabilitat a les autoritats gregues, tal com ha reconegut en la valoració que ha fet aquest divendres de la cimera celebrada a Brussel·les.
Zapatero ha explicat que el Consell Europeu ha reiterat el compromís "vital" amb Grècia per evitar la fallida del país, alhora que ha tornat a demanar a l'oposició del país hel·lè responsabilitat per aprovar els plans d'austeritat que cal aplicar a canvi de l'ajuda econòmica.
En l'entrada a la trobada, Angela Merkel ha apel·lat a la "responsabilitat" de l'oposició, liderada per Antonis Samaras, perquè aprovin les noves mesures d'austeritat que la propera setmana s'han de votar al Parlament. En el mateix sentit s'ha pronunciat abans de la reunió el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, qui ha dit que "no hi ha cap pla b" per a Grècia.
Mentrestant, el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha demanat un "compromís ferm" de la UE cap al seu país: "Si hi ha un fort compromís de la Unió Europea, també hi haurà un fort compromís del Parlament grec".
En acabar la reunió, els caps d'estat i govern de la zona euro han fet una crida per acabar les tasques que permetin adoptar un pla addicional d'ajuda a Grècia a principis del mes que ve. En una declaració publicada en acabar la primera jornada de la cimera que es fa a Brussel·les, els mandataris han assegurat que la fórmula per fer-ho és una participació voluntària dels creditors privats, que tornaran a adquirir bons grecs quan vencin els títols que tenen ara en cartera. Els caps d'estat i govern deixen clar que tot plegat es farà un cop Grècia aprovi el seu pla d'ajust, cosa que hauria de passar amb urgència en els pròxims dies.
El govern grec, que va guanyar la moció de confiança aquest dimarts, s'ha compromès a aconseguir el suport del Parlament abans de final de mes a les noves reformes i a un ampli pla de privatitzacions perquè els països de l'euro desbloquegin el cinquè tram del programa de rescat, fins a 12.000 milions d'euros, dels 8.700 corresponents a la UE i 3.300 a l'FMI.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha proposat facilitar a Grècia l'accés a fons comunitaris ja existents per incentivar el creixement i combatre l'atur.
Zapatero també demana responsabilitat a Grècia
Pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la política econòmica de la Unió es troba centrada en aquesta petició de responsabilitat a les autoritats gregues, tal com ha reconegut en la valoració que ha fet aquest divendres de la cimera celebrada a Brussel·les.
Zapatero ha explicat que el Consell Europeu ha reiterat el compromís "vital" amb Grècia per evitar la fallida del país, alhora que ha tornat a demanar a l'oposició del país hel·lè responsabilitat per aprovar els plans d'austeritat que cal aplicar a canvi de l'ajuda econòmica.
