Papandreu remodela el seu govern després de la crisi de partit provocada per les estrictes mesures d'austeritat
El nou govern de Grècia es comença a conèixer després que el primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, ha ajornat fins aquest divendres la remodelació del seu executiu per la crisi que s'ha trobat al seu partit, dividit respecte a les estrictes mesures d'austeritat que la Unió Europea exigeix al país. L'exministre de Defensa i número dos del partit, Evangelos Venizelos, ha estat nomenat nou ministre d'Economia i, per tant, serà l'encarregat de gestionar el segon rescat del país. Mentrestant, la UE ha decidit ajornar el debat sobre la qüestió, però diumenge desbloquejarà 12.000 milions d'euros pendents del primer paquet.
El primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, ha començat a donar a conèixer els noms del que serà el seu nou govern. Un nou govern que s'haurà d'enfrontar a un segon rescat econòmic del país i al difícil repte de sobreviure a la crisi i el desgast polític que estan suposant les estrictes mesures d'austeritat exigides per Brussel·les.
Les noves cares de l'executiu
Una de les peces clau de l'executiu grec serà Evangelos Venizelos, fins ara titular de Defensa, que ha estat nomenat nou ministre d'Economia. Venizelos, de 57 anys i amb una llarga experiència política, serà l'encarregat de portar les regnes de la malmesa economia del país.
Amb el nomenament de Venizelos, Georges Papaconstantinou abandona la cartera econòmica per fer-se càrrec de la de Medi Ambient.
D'altra banda, Stravos Lambrinidis, cap del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu i proper a Papandreu, s'ha convertit en el nou ministre d'Afers Exteriors, mentre que el fins ara secretari d'Estat de Defensa, Panos Beglitis, ha estat nomenat ministre de Defensa.
Divisió interna
Papandreu havia fracassat fins ara en la seva temptativa de formar un nou govern. En principi havia de nomenar un nou executiu aquest dijous i presentar-se després a una qüestió de confiança al Parlament. Així ho va anunciar aquest dimecres després de les reunions infructuoses amb l'oposició per formar un govern d'unitat. Els plans de Papandreu, però, han topat amb una crisi interna al partit que ha obligat a ajornar la remodelació fins aquest divendres.
La formació socialista de Papandreu està dividida sobre les estrictes mesures d'austeritat exigides per Brussel·les. Dos diputats han dimitit aquest dijous i, tot i que han estat substituïts, la crisi ha impedit que el primer ministre hagi format l'executiu que ha de gestionar les noves retallades imposades per la Unió Europea, que ja està immersa en els termes d'un segon rescat a Grècia.
La UE ajorna el debat
De moment, però, Brussel·les ha decidit aparcar almenys fins al juliol el debat sobre el segon rescat al país. Alemanya reclama deixar-ho fins al setembre i tenir més marge per convèncer el sector privat perquè participi en les ajudes. Els plans d'Alemanya, però, xoquen amb els propòsits del Banc Central Europeu (BCE), que vol que l'aportació dels creditors privats sigui voluntària.
Amb tot, la UE sí que ha confirmat que desbloquejarà 12.000 milions d'euros pendents del primer paquet.
Efectes col·laterals
La crisi a Grècia ha afectat el mercat del deute a la perifèria de l'eurozona. A Espanya, la subhasta que s'ha fet aquest dijous ha col·locat obligacions a 15 anys a interessos del 6%, els nivells més alts des de l'any 2000. La prima de risc, que mesura l'interès dels bons en relació amb els alemanys, s'ha disparat a més de 280 punts, en màxims anuals.
Les noves cares de l'executiu
Una de les peces clau de l'executiu grec serà Evangelos Venizelos, fins ara titular de Defensa, que ha estat nomenat nou ministre d'Economia. Venizelos, de 57 anys i amb una llarga experiència política, serà l'encarregat de portar les regnes de la malmesa economia del país.
Amb el nomenament de Venizelos, Georges Papaconstantinou abandona la cartera econòmica per fer-se càrrec de la de Medi Ambient.
D'altra banda, Stravos Lambrinidis, cap del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu i proper a Papandreu, s'ha convertit en el nou ministre d'Afers Exteriors, mentre que el fins ara secretari d'Estat de Defensa, Panos Beglitis, ha estat nomenat ministre de Defensa.
Divisió interna
Papandreu havia fracassat fins ara en la seva temptativa de formar un nou govern. En principi havia de nomenar un nou executiu aquest dijous i presentar-se després a una qüestió de confiança al Parlament. Així ho va anunciar aquest dimecres després de les reunions infructuoses amb l'oposició per formar un govern d'unitat. Els plans de Papandreu, però, han topat amb una crisi interna al partit que ha obligat a ajornar la remodelació fins aquest divendres.
La formació socialista de Papandreu està dividida sobre les estrictes mesures d'austeritat exigides per Brussel·les. Dos diputats han dimitit aquest dijous i, tot i que han estat substituïts, la crisi ha impedit que el primer ministre hagi format l'executiu que ha de gestionar les noves retallades imposades per la Unió Europea, que ja està immersa en els termes d'un segon rescat a Grècia.
La UE ajorna el debat
De moment, però, Brussel·les ha decidit aparcar almenys fins al juliol el debat sobre el segon rescat al país. Alemanya reclama deixar-ho fins al setembre i tenir més marge per convèncer el sector privat perquè participi en les ajudes. Els plans d'Alemanya, però, xoquen amb els propòsits del Banc Central Europeu (BCE), que vol que l'aportació dels creditors privats sigui voluntària.
Amb tot, la UE sí que ha confirmat que desbloquejarà 12.000 milions d'euros pendents del primer paquet.
Efectes col·laterals
La crisi a Grècia ha afectat el mercat del deute a la perifèria de l'eurozona. A Espanya, la subhasta que s'ha fet aquest dijous ha col·locat obligacions a 15 anys a interessos del 6%, els nivells més alts des de l'any 2000. La prima de risc, que mesura l'interès dels bons en relació amb els alemanys, s'ha disparat a més de 280 punts, en màxims anuals.
