La Fiscalia investigarà el setge al Parlament i Mas espera "un càstig exemplar"
El Parlament estudia accions legals contra els manifestants que ahir van intentar impedir la celebració del ple en què es debatien els pressupostos. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat precisament des del Parlament que ja s'ha posat en contacte amb la Fiscalia, que ja ha obert diligències per investigar els actes violents. Mas ha assegurat que espera que la justícia "apliqui un càstig exemplar". L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, es personarà com a acusació particular. L'acte de protesta va derivar en agressions contra els diputats que volien accedir al parc de la Ciutadella i el Codi Penal preveu penes d'entre tres i cinc anys de presó per aquells que agredeixin o intimidin parlamentaris. Els incidents es van saldar amb una quarantena de ferits lleus i sis detinguts.
La Mesa del Parlament de Catalunya ha demanat als serveis jurídics de la cambra que estudiïn si es van cometre delictes contra aquesta institució i contra els seus representants, ja que la llei deixa molt clar que impedir la feina d'una assemblea legislativa pot comportar penes de fins a un any de presó.
Si a més "s'utilitza la força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma assistir a les seves reunions", les condemnes poden anar dels tres als cinc anys de presó, segons l'article 498 del Codi Penal.
El govern serà "no bel·ligerant però sí contundent i tremendament exigent"
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que en les pròximes hores hi haurà noves detencions en relació amb els que van portar la "kale borroka" a les portes del Parlament. A la sessió de control parlamentari al president català, Mas ha promès que el seu govern serà "no bel·ligerant però sí contundent i tremendament exigent" contra uns violents que ha titllat d'"autèntics cafres".
Mas ha afegit: "Espero que això no acabi només en l'àmbit de la Fiscalia sinó que passi als tribunals i hi hagi un càstig exemplar per a aquella gent que va cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia i contra el nostre Parlament".
El president també ha defensat l'actuació policial bo i sabent que "és evident que el dispositiu policial segurament estava previst en unes circumstàncies de més tranquil·litat i es va haver d'enfrontar amb una 'kale borroka' organitzada per part de gent d'extrema violència", ha afirmat.
També s'ha tornat a referir als aldarulls, en declaracions a "Els matins" de TV3, la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, que ha recordat que la llei castiga com a delicte l'agressió i la coacció a qualsevol ciutadà, "però sent diputats, els delictes encara són més greus", i ha afegit que espera que hi hagi les "denúncies necessàries i les proves suficients" perquè la justícia actuï contra les persones que van cometre accions violentes.
Per la seva banda, el portaveu del grup socialista al Parlament, Joaquim Nadal, ha considerat que hi ha "evidències suficients" perquè es produeixin més detencions en relació amb els incidents. "La mateixa Conselleria d'Interior i el govern hauran d'assumir la seva responsabilitat al capdavant de les polítiques d'Interior i, per tant, actuar en conseqüència", ha afegit.
Mentre els advocats del Parlament inicien aquest procés, l'endemà dels greus incidents, a la cambra es fa l'activitat prevista sense més incidents, tot i que a l'exterior es manté el dispositiu policial.
La Fiscalia, també
Tal com ha confirmat el president Mas, que ha explicat que ja aquest dimecres el govern li va demanar que obrís diligències, la fiscalia ha posat fil a l'agulla després dels aldarulls al parc de la Ciutadella. Ha obert diligències per investigar els actes violents, unes diligències basades presicament en l'article 498 del Codi Penal. La fiscalia ha demanat als Mossos d'Esquadra l'atestat policial sobre els fets i la identificació de les persones que van protagonitzar actes violents.
La investigació se centrarà en les persones que van exercir la força, la violència o amenaces greus contra els diputats, no contra els actes de desobediència o atemptat a l'autoritat que poguessin cometre persones que es van enfrontar amb els Mossos.
Com que es van fer sis detencions relacionades amb aquests fets, és possible que la fiscalia s'hagi d'inhibir a favor del jutjat que els està investigant.
Si a més "s'utilitza la força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma assistir a les seves reunions", les condemnes poden anar dels tres als cinc anys de presó, segons l'article 498 del Codi Penal.
El govern serà "no bel·ligerant però sí contundent i tremendament exigent"
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que en les pròximes hores hi haurà noves detencions en relació amb els que van portar la "kale borroka" a les portes del Parlament. A la sessió de control parlamentari al president català, Mas ha promès que el seu govern serà "no bel·ligerant però sí contundent i tremendament exigent" contra uns violents que ha titllat d'"autèntics cafres".
Mas ha afegit: "Espero que això no acabi només en l'àmbit de la Fiscalia sinó que passi als tribunals i hi hagi un càstig exemplar per a aquella gent que va cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia i contra el nostre Parlament".
El president també ha defensat l'actuació policial bo i sabent que "és evident que el dispositiu policial segurament estava previst en unes circumstàncies de més tranquil·litat i es va haver d'enfrontar amb una 'kale borroka' organitzada per part de gent d'extrema violència", ha afirmat.
També s'ha tornat a referir als aldarulls, en declaracions a "Els matins" de TV3, la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, que ha recordat que la llei castiga com a delicte l'agressió i la coacció a qualsevol ciutadà, "però sent diputats, els delictes encara són més greus", i ha afegit que espera que hi hagi les "denúncies necessàries i les proves suficients" perquè la justícia actuï contra les persones que van cometre accions violentes.
Per la seva banda, el portaveu del grup socialista al Parlament, Joaquim Nadal, ha considerat que hi ha "evidències suficients" perquè es produeixin més detencions en relació amb els incidents. "La mateixa Conselleria d'Interior i el govern hauran d'assumir la seva responsabilitat al capdavant de les polítiques d'Interior i, per tant, actuar en conseqüència", ha afegit.
Mentre els advocats del Parlament inicien aquest procés, l'endemà dels greus incidents, a la cambra es fa l'activitat prevista sense més incidents, tot i que a l'exterior es manté el dispositiu policial.
La Fiscalia, també
Tal com ha confirmat el president Mas, que ha explicat que ja aquest dimecres el govern li va demanar que obrís diligències, la fiscalia ha posat fil a l'agulla després dels aldarulls al parc de la Ciutadella. Ha obert diligències per investigar els actes violents, unes diligències basades presicament en l'article 498 del Codi Penal. La fiscalia ha demanat als Mossos d'Esquadra l'atestat policial sobre els fets i la identificació de les persones que van protagonitzar actes violents.
La investigació se centrarà en les persones que van exercir la força, la violència o amenaces greus contra els diputats, no contra els actes de desobediència o atemptat a l'autoritat que poguessin cometre persones que es van enfrontar amb els Mossos.
Com que es van fer sis detencions relacionades amb aquests fets, és possible que la fiscalia s'hagi d'inhibir a favor del jutjat que els està investigant.
