@janquim

Fan servir el Twitter per aconsellar l'ús correcte del català

De la mateixa manera que uns historiadors s'ofereixen per respondre dubtes mitjançant el Twitter, un usuari d'aquest servei de missatges limitat als 140 caràcters es proposa resoldre els dubtes de llengua que hi pugui haver amb el català.

Actualitzat
Es tracta de @Català_correcte, que ja supera els cinc mil sis-cents seguidors i ha publicat més de set-cents missatges. Es presenta com un espai dedicat al "català correcte en petits comprimits", però sobretot atén de manera activa les preguntes d'altres usuaris i se centra en qüestions de lèxic. L'èxit d'aquest compte al Twitter s'ha d'emmarcar en una presència important del fet lingüístic al Twitter.

@iaixocomesdiu és un servei de consultes lingüístiques ideat per un grup de filòlegs i obert a qualsevol usuari que ho necessiti, mentre que @desmuntem aplega "professionals de la llengua preocupats pel futur del català" i declara la seva pretensió de "desmuntar les mentides i els tòpics que es diuen sobre la llengua".

@copdema proposa que se'ls segueixi i prometen que enviaran un missatge directe (anomenat DM en l'argot dels tuitaires) quan detectin errors als missatges dels seus seguidors. Tenen un blog des d'on defensen aquesta peculiar manera d'actuar.

També es pot trobar suport al compte que mantenen els lingüistes de BTV, @btvllengua, i a @apuntlinguistic, tot i que aquest últim no envia cap missatge des del mes de gener.

Estranyament, ni el Termcat, ni l'Optimot tenen presència al Twitter, on tampoc no es troba, de moment, cap derivació del portal ésAdir que va crear i posa al dia l'equip lingüístic de la CCMA.

Denúncia i informació

A Twitter hi ha, això sí, espais de denúncia, pensats per posar en evidència els usos indeguts de la llengua. Aquest és el cas de @lletresferides, que captura les errades ortogràfiques i les mostra en un catàleg fotogràfic. Una cosa semblant és la que du a terme @hortografiacat, que també enllaça amb la seva galeria d'imatges. Sense necessitat d'obrir un arxiu, les fotos testimoni d'errors comesos per empreses i institucions circulen com a enllaços. I sempre hi ha algú disposat a escampar-ho, com és el cas d'Òscar Dalmau, que actua com a @philmusical

La llengua catalana és protagonista de les informacions més institucionalitzades que emeten des de @llenguacatalana, del departament de Cultura, des del compte oficial del Consorci per a la Normalització Lingüística@cpnlcat, i des de @llenguacat, de la la Plataforma per la Llengua. Aquesta entitat fa servir altres recursos basats en internet com ara el vídeo que difonen des de fa pocs dies.

Per la seva banda, @infozefir és una referència obligada per estar al dia de publicacions, conferències i altres actes que tenen a veure amb la llengua. El compte trasllada al Twitter l'activitat recollida en un butlletí, mantingut per quatre editors, que vol ser un lloc d'intercanvi i distribució de coneixement.

Filòlegs voluntaris

El nombre de filòlegs amb compte al Twitter també és rellevant, encara que no s'hi troben els que s'han significat més amb textos declaratius i articles impresos o amb el seu mestratge en mitjans de comunicació i editorials. D'altres els relleven en aquest entorn. Quim Roig piula com a @emgiro. Si bé és un compte personal, sovint fa referències a la llengua. L'enfocament és més clar Concentra a @qr_18, un espai on desvela amb un enllaç la seva activitat professional

Amb el nom @comthodiria apareix al Twitter una lingüista, que es presenta com a "malabarista i fisioterapeuta de català" i que ara s'ha proposat començar "la temporada estival de recuperació dels vespres, de 7 a 10".

Qui tingui interès per aspectes més especialitzats de la llengua pot trobar respostes relacionades amb el programari en català a @softcatala, el ressò al Twitter del seu espai a la xarxa, o acudir a @cruscat, una xarxa científica que depèn de l'Institut d'Estudis
Catalans
i observa l'evolució de la llengua.

Les traduccions estan representades per usuaris com @traduit, que és el compte d'una empresa que es dedica a aquest servei, i la diversitat té de referència @multilinguisme, el compte al Twitter de Linguamón, obert amb la intenció d'acostar el món de les llengües als ciutadans i fer-los viure la riquesa lingüística.

Riquesa

La llengua catalana és la motivació principal d'altres usuaris del Twitter. Potser el més destacat sigui l'escriptor Màrius Serra, fidel a una especialització que ell mateix anomena "verbívora", creador dels enigmes que llança cada matí a Catalunya Ràdio i que tenen eco al Twitter. El compte del programa televisiu @elgrandictat també planteja jocs relacionats amb la llengua i el @miccionari, del periodista i guionista @frandomenech, enllaça amb un llistat de paraules reconstruïdes amb intenció humorística.

Amb el nom de @rodamots s'ha adaptat al Twitter un servei que des de 1999 ha enviat una paraula cada dia a uns vint mil subscriptors.

A @refranys proposen dites i frases fetes de la cultura popular, mentre que el @diccitionari recull citacions i frases cèlebres. El paremiòleg Víctor Pàmies és al Twitter des del gener de 2008.

Consciència

Aquesta llista s'ha elaborat amb la contribució d'un professional de la llengua, i és ben probable que un aprofundiment en la recerca aportés nous comptes de Twitter dedicats a assumptes semblants. Però la mostra és suficient per deixar constància de la vitalitat en aquesta matèria i per confirmar que els catalans tenen un grau de consciència lingüística força elevat, ja sigui a causa de la situació de diglòssia que es va allargar durant dècades o perquè la llengua és vista pels seus parlants com un dels signes de referència a la cultura d'una nació.


Anar al contingut