Barcelona/ Victòria Miró

"A les editorials digitals tens més possibilitats de ser llegit" (II)

Actualitzat

Cap a on l'haurien de canviar, el xip?


Ells tenen un avantatge. Tenen l'exemple de la música. Un dels punts crítics de l'experiència de la lectura és el DRM que et comentava, els formats amb Digital Rights Management són més complicats per a l'usuari. En la música això ha desaparegut. Quan un gegant com Apple, que es va introduir i apoderar del sector, va veure que eliminar el DRM facilitava el negoci ho va fer. És possible fer-ho i el sector editorial ho hauria de fer.

Hi ha qui defensa que els lectors mai no podran oferir una qualitat de lectura com la del paper.


Els lectors tenen avantatges clars pel que fa l'emmagatzematge i la portabilitat, però és cert que encara són més incòmodes que un llibre tradicional, de vegades. Segons la tecnologia no pots llegir-los a les fosques o al revés, si hi ha massa llum. Encara tenen defectes tècnics i alguns són cars, però evolucionen molt de pressa.

A banda del suport i el model d'edició, quin altre gran canvi introdueixen les noves tecnologies en els llibres?

El "feed-back", la relació autor-lector. Aquest aspecte és el canvi més gran que hi ha respecte a la relació amb els autors; respecte a les editorials ja és una altra cosa. Cada vegada més pots tenir contacte directe amb els autors que t'agraden, sobretot des del moment de l'explosió de les xarxes socials. Abans, amb el mail i les pàgines web ja s'havia avançat molt, però amb Twitter o Facebook la relació és molt directa. També depèn del caràcter de cada autor. Hi ha autors que prefereixen mantenir una distància amb els lectors, però pel lector això augmenta i enriqueix l'experiència de la lectura i de la literatura.

Tu has tingut aquesta experiència?


Sí, jo tinc un estil literari una mica en la tradició de Borges, de Lovecraft, d'inventar-te històries i explicar-les com si fossin veritat. M'ha passat que històries meves van tenir ressò i van acabar en treballs universitaris citades com si fossin certes, i he hagut de desmentir-ho i dir que eren invencions meves. Sobretot en un llibre, en què parlava d'unes llegendes populars de Castelló fent un pastitx, dient que allò no era un llibre del segle XX sinó una tradició molt antiga. Alguns s'ho van creure i ho van emprar amb la referència de la pàgina web on ho havien trobat i vaig haver de respondre a professors que em reclamaven que jo què estava dient!

Fa anys que es parla de l'any del llibre digital, però sembla que es fa esperar. Quan creus que tindrem un Sant Jordi en què llibres en format digital i en paper estiguin empatats?

Jo no crec que tardi molt, però ja em faig gran i quan feia prediccions les fallava sempre, així que ja no m'atreveixo a fer-ne. Però és més a prop del que ens pensem segur. A mi em sorprèn el ritme que estan prenent els canvis en el sector editorial. A Castelló, que és una capital molt petita, en una reunió d'escriptors, l'altre dia algú va presentar una novetat en format electrònic que havia escrit amb el seu iPad i era una persona no excepcionalment introduïda en les noves tecnologies...

I com se signa o signarà un llibre electrònic per Sant Jordi?

Jo hi he pensat. Caldrà esprémer la imaginació i enviar signatures electròniques a través d'internet associant un fitxer o un document a un altre. Però les signatures són una cosa romàntica, i tots els canvis tecnològics fan guanyar coses i perdre'n d'altres. Cada format té les seves virtuts i no sempre se substitueixen totes automàticament. Potser les signatures es perdran i es guanyarà la interacció, el "feed-back" directe amb els autors, que és una cosa que abans no tenies més que el dia de Sant Jordi fent cua, si tenies sort i si vivies en una gran capital.
Anar al contingut