Maragall i Mas desbloquegen l'Estatut
El Parlament de Catalunya ha aprovat el tercer Estatut de Catalunya, després que dijous a la nit el tripartit i CiU van arribar a un acord definitiu sobre el finançament. Després de tres hores de negociacions urgents, que van obligar a suspendre el ple de l'Estatut, el tripartit i CiU van aconseguir desencallar el principal escull per poder aprovar el nou text. La "fumata blanca", però, va haver d'esperar a resoldre una última condició sobre la laïcitat de l'ensenyament públic. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el president de CiU, Artur Mas, van segellar l'entesa amb encaixades de mans i el dit polze aixecat, en senyal que les negociacions havien acabat bé.
Poc abans de les sis de la tarda, l'hora prevista per començar a debatre el capítol de l'Estatut que tracta el finançament, el president de la cambra va suspendre la sessió per sorpresa, i durant mitja hora "com a mínim". Ernest Benach va dir que la decisió l'havia presa després que li haguessin demanat quatre grups parlamentaris per poder acabar de negociar.
El Partit Popular va manifestar el seu desacord amb la mesura per entendre que responia a interessos partidistes i perquè s'havia produït a esquena seva. El malestar dels populars, Benach el va respondre recordant que havia fet ús de la facultat que li atorga la presidència de la cambra i que li permet suspendre la sessió en qualsevol moment.
El conclave pel finançament
Darrere de la decisió, hi havia les últimes negociacions sobre el finançament. De fet, durant tot el dia, hi va haver més interès a saber què passava als passadissos que no pas a la sala de sessions. Va ser als despatxos on representants del tripartit i CiU van aconseguir acostar definitivament posicions, en un conclave que va servir per poder aprovar un text que els satisfaci a tots.
Tres hores després de la suspensió no s'havia tingut informació de l'evolució de les converses. Quan finalment es va anunciar l'acord sobre finançament, el consens va haver d'esperar encara la superació d'un altre escull que CiU havia introduït el mateix dijous i que tenia a veure amb l'aprovació, dimecres, d'atorgar un caràcter laic a l'ensenyament públic. Unió Democràtica va posar com a condició que s'exclogués aquesta referència i, finalment, CDC també s'hi va sumar al·legant que el model educatiu que pretén plasmar el tripartit a l'Estatut atempta contra la llibertat dels pares d'escollir l'escola per als seus fills. Amb tot, aquest obstacle es va resoldre assegurant que l'ensenyament serà laic, però que es podrà cursar religió.
Superat això, es va poder aprovar finalment l'acord de finançament conjunt a què han arribat tripartit i CiU. La transacció consensuada a última hora inclou els eixos bàsics del sistema defensat per la federació nacionalista en la seva última proposta basada en el concert econòmic, però amb variacions terminològiques sobre la capacitat normativa de la Generalitat en els tributs cedits a l'Estat.
La satisfacció en el rostre
L'últim tram de les negociacions el van protagonitzar Maragall i Mas a porta tancada al despatx del president. El president de la Generalitat i el cap de l'oposició van sortir amb cara d'evident satisfacció. No els va caler dir res; només un gest amb el dit polze alçat confirmava que el Parlament aprovaria el nou Estatut de Catalunya.
A partir d'ara comença un periple que portarà el text al Congrés dels Diputats. Els polítics catalans són conscients que la negociació no serà fàcil, i tots ja miren cap a Madrid. Prova d'això és la trucada que el president de la Generalitat va fer cap a les onze de la nit al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per informar-lo que CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA havien arribat a un acord sobre l'Estatut.
