Manual d'ús
3.3.5. El tractament de la salut i la malaltia
Presentem la salut i la malaltia com dos aspectes naturals i consubstancials a la vida humana. No estigmatitzem la malaltia ni els malalts.
Diem les malalties pel seu nom, a menys que les persones afectades o els seus familiars ens demanin que no ho fem. No fem servir eufemismes.
| L’actor va morir ahir a la nit després d’una llarga malaltia. |
L’actor va morir ahir a la nit. La seva família no ha volgut fer públic si tenia cap malaltia. L’actor va morir ahir d’un càncer. L’actor va morir ahir de càncer de fetge. |
No tractem com a malalties o problemes de salut processos biològics i evolutius naturals com la menopausa o l’andropausa, l’embaràs, l’envelliment o l’adolescència.
Evitem atribuir determinades malalties o trastorns a un sexe o un col·lectiu determinat si no hi ha dades científiques que ho avalin.
| La immigració ha fet augmentar els casos de tuberculosi a Catalunya. |
En l’augment dels casos de tuberculosi detectats a Catalunya, hi incideixen dos factors: la millora dels programes de control i l’arribada de ciutadans de països on hi ha un elevat nombre de malalts. |
Tractem amb normalitat totes les malalties i contribuïm a la superació del rebuig social que algunes poden generar. Només revelem la identitat de les persones afectades quan ens autoritzen a fer-ho.
Per referir-nos a les persones malaltes no fem servir adjectius col·loquials, despectius, poc rigorosos o amb connotacions pejoratives, com ara sidós, depressiu o anorèxic. En aquests casos recorrem a expressions com malalt de... o afectat de...
| Segons els psicòlegs, la majoria dels anorèxics tenen una imatge distorsionada d’ells mateixos. | Segons els psicòlegs, la majoria dels malalts d’anorèxia tenen una imatge distorsionada d’ells mateixos. |