Quan triem música com a complement, tenim en compte aquests criteris:
• Evitem els tòpics. No identifiquem sempre França amb la chanson de tema amorós: podem optar per una peça d’un altre tipus.
• Som rigorosos. No tot val. Si parlem de Nigèria, posem música nigeriana, i no de qualsevol altre país africà. Si parlem de Pere el Gran, ho il·lustrem preferiblement amb música catalana del segle XIII, i no amb qualsevol peça que soni antiga.
• Triem referents pròxims. En igualtat de condicions, per il·lustrar un tema determinat triem peces musicals ajustades a la matèria, i preferiblement amb la lletra en català o aranès, o d’autors catalans. Si cal, consultem els especialistes dels departaments de discoteca o documentació. No ens limitem a les cançons anglosaxones més conegudes o a temes instrumentals.
