2. Manual d'ús

2.4.3.1.1. Usos lingüístics en entrevistes i enquestes

Com a principi general, fem les entrevistes en català, tant si són orals com per escrit. L’entrevistador s’adreça sempre en català a l’audiència. L’entrevistat parla en la llengua que tria.

  • Si l’entrevistat entén el català, li parlem en aquesta llengua, i si parla en castellà, no canviem de llengua. Si entén el català i no parla ni català ni castellà, traduïm les seves respostes al català.
  •  

  • Si l’entrevistat no entén el català i parla castellà, li fem l’entrevista en aquesta llengua, però ens adrecem a l’audiència en català. En el cas que el castellà no sigui la seva llengua habitual, valorem amb l’entrevistat si, en funció del context i de l’eficàcia comunicativa, li fem l’entrevista en aquesta llengua o en la seva.
  •  

  • Si l’entrevistat no entén el català i no parla castellà, entrevistat i entrevistador parlen cadascú en la seva llengua. Assegurem la comprensió de l’audiència i entre els interlocutors traduint les preguntes i les respostes quan calgui.
     
    • Si hem de traduir en directe i no disposem d’intèrpret, formulem primer les preguntes en català perquè les entengui l’audiència, les plantegem després a l’entrevistat en una llengua que permeti la comprensió mútua i oferim finalment a l’audiència una traducció funcional de les respostes.
    •  

    • Si una entrevista sense intèrpret s’ha d’editar abans de difondre-la, la fem en una llengua de comprensió mútua i posteriorment traduïm les preguntes i les respostes. La traducció de les entrevistes enregistrades se sol fer amb veu superposada (deixant sentir el començament i el final de la intervenció original) o amb subtitulació.
    •  

    • Si en una entrevista, en directe o en diferit, disposem d’intèrpret, fem les preguntes en català i l’intèrpret tradueix les preguntes i les respostes sempre que sigui necessari per a la comprensió de l’entrevistat, de l’audiència o de l’entrevistador.

Si entrevistem una persona de rellevància pública que no té el català com a llengua d’ús habitual, no hem de pressuposar que no l’entén. Li consultem prèviament si en té una comprensió suficient i s’hi sent còmode i, si és així, l’entrevistem en català. Durant l’entrevista li aclarim els dubtes que tingui, fent servir, si cal, la seva llengua de manera puntual.
 
Si, en les enquestes de carrer, ens hem d’adreçar a algú que no sabem quina llengua parla, d’entrada ens expressem en català.
 
En els mitjans interactius difonem les entrevistes en català quan les incorporem com a contingut escrit, independentment de la llengua en què s’hagin fet originalment.