2. Manual d'ús

2.1.1.3.6.3. Testimonis i enquestes ciutadanes

Si demanem el testimoni d’algú, fem una enquesta de carrer en un espai d’ús públic o fem una enquesta telefònica o electrònica, deixem clar l’objectiu de la nostra demanda i el destí de la col·laboració.
 
Als testimonis, els demanem declaracions sobre el fet que han presenciat o han viscut, però no pas opinions no qualificades que puguin dur a confusions o alimentar rumors. Evitem difondre declaracions banals o massa anecdòtiques que no aportin dades que ajudin a comprendre els fets.
 
Valorem la difusió d’enquestes no demoscòpiques i, si les fem públiques, indiquem que tenen una representativitat relativa. No atribuïm caràcter estadístic a les respostes que obtenim amb les enquestes telefòniques, electròniques o de carrer, i evitem expressions com “això és el que pensa la nostra audiència” o d’altres de semblants, atenent el fet que la participació pot haver estat estimulada per interessos concrets a través d’algun mitjà massiu, com els SMSs o les xarxes socials d’internet.
 
Quan interpel·lem algú de manera aleatòria i no per la seva relació amb uns fets o per uns coneixements específics, no cal identificar-lo amb noms i cognoms.
 
Evitem extrapolar a tot un grup o col·lectiu les opinions de les persones enquestades. Per exemple, si demanem a un grup de pares i mares d’alumnes què pensen sobre una reforma educativa, no difonem aquelles opinions com si fossin les de tots els pares i mares d’alumnes.
 
Les opinions o respostes que incloem en la informació són, en general, representatives del conjunt d’opinions que hem recollit, però no excloem mostrar també intervencions minoritàries si tenen valor informatiu.