2. Manual d'ús

2.4.5.3. Pronúncia d'altres llengües

En general, pronunciem les paraules en altres llengües acostant-nos a la pronúncia original a partir dels sons que ens són propis o que no ens resulten difícils de pronunciar. Així, afegim als sons del català el fricatiu velar KH [χ] (de jefe en castellà o Bach en alemany) i el fricatiu dental TH [θ] (de tooth en anglès o zapato en castellà). Tractem com a propi el so de la hac aspirada [h] (interjeccions ehem o ha, ha).
 
Ens ajustem als principis de naturalitat i correcció, i no diem els noms estrangers de manera forçada o afectada.

En els nostres mitjans, actuem amb coherència i pronunciem els noms en altres llengües amb la màxima unanimitat. En cas de vacil·lacions i errors respecte a un nom, decidim quina pronúncia considerem preferent i ho fem públic per mitjà de l’ésAdir.
 
En els textos orals, facilitem al màxim la lectura presentant els noms, quan convé i és possible, amb una transcripció simplificada, la transcripció d’antena.