2.1.1.4.7. Marques comercials i informació
Discernim entre informació i publicitat encoberta. Una iniciativa empresarial innovadora, una enquesta sobre l’ús d’un producte o un informe sobre un bé o servei poden tenir aparença de notícia, però ser només una forma encoberta de promoció. Com a criteri general, informem amb sentit crític sobre productes i serveis que comportin avenços tecnològics o científics o una millora de les condicions de vida de la població, o bé que despertin unes grans expectatives de consum.
En general, evitem citar marques comercials en els continguts informatius, per preservar la separació entre informació i publicitat. Tot i això, podem citar una marca si la referència és part de la informació o si referint-nos-hi facilitem la transmissió de continguts informatius.
Podem utilitzar marques en la informació un cop han passat a ser noms comuns (rímel o xiruca) o quan serveixen de referència contextual (“els manifestants passen ara mateix per davant d'El Corte Inglés”). No deixem de citar una marca pel fet que l’empresa propietària pugui considerar que la notícia perjudica els seus interessos. Diem “els atracadors s’han atrinxerat en una sucursal del BBVA de Sabadell”, i no pas “els atracadors s’han atrinxerat en una sucursal bancària de Sabadell”.
Citem les marques comercials implicades en informacions de servei, independentment de la posició que adopti l’empresa propietària. Per exemple, en el cas de notícies sobre peces defectuoses d’automòbils, partides de productes en mal estat o campanyes de renovació de serveis.
Quan gravem material en àmbits amb presència publicitària, com ara la compareixença d’un protagonista de la informació al davant d’un photocall o mentre sonen missatges promocionals, procurem que el nostre punt de vista (l’enquadrament de la càmera o la selecció d’un fragment d’àudio) no potenciï l’efecte publicitari. Si podem, mirem d’oferir el mateix contingut sense aquesta interferència, per exemple entrevistant a banda el protagonista.
Quan una empresa patrocina un esdeveniment o una entitat, no estem obligats a anomenar la marca comercial, tret del cas que contractualment ens hi hàgim compromès. La finalitat és que la nostra audiència identifiqui clarament l’esdeveniment o l’entitat a què ens referim i per això preferim la manera popular o tradicional d’anomenar-los, encara que el nom oficial incorpori la marca que els patrocina. Per tant, és millor que diguem, per exemple, “Festival de Jazz de Barcelona” que no pas “Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona”, o que optem abans per “Barça d’handbol” que per “Barça-Borges”.