2. Manual d'ús

2.1.3.4. La llengua en els continguts d'entreteniment i ficció

En l’entreteniment, la llengua manté les característiques que asseguren la comunicació general, però la versemblança imprescindible —sobretot en la ficció— pot fer que ens servim d’alguns recursos del col·loquial real, que és molt variat.
 
En els espais d’entreteniment presentem una gran diversitat de situacions, amb graus de formalitat molt variables. En la major part dels casos transmetem els continguts amb una llengua purament estàndard, però quan la formalitat no és alta, quan la concisió i la precisió no són essencials i quan ens convé transmetre espontaneïtat, recorrem a alguns usos habituals en la llengua espontània, com ara redundàncies, frases d’aparença poc elaborada o altres trets col·loquials que ens facin guanyar expressivitat sense contradir la qualitat lingüística ni la missió de contribuir a l’estandardització i a la normalització.
 
En els espais de ficció fem conviure l'objectiu d'aconseguir la versemblança amb el compromís de promoure i difondre una llengua correcta. Fem servir la llengua amb una intenció dramàtica. Només ens allunyem dels estàndards de correcció quan és imprescindible per definir i fer creïble un personatge o una situació en concret.
 
En l’entreteniment i la ficció no renunciem a la responsabilitat de difondre una llengua clara i correcta, lliure de calcs d’altres llengües, i reduïm els manlleus a algunes paraules sense alternatives versemblants. Basem el nostre model de col·loquial en formes populars pròpies o creades a partir de les regles de la llengua.
 
Els continguts d'entreteniment i ficció estan sotmesos a la supervisió dels serveis lingüístics. Atenent les especificitats de cada producció, busquem fórmules que assegurin la qualitat lingüística dels continguts que difonem, i recollim a l’ésAdir els usos col·loquials admesos en els nostres mitjans.