Manual d'ús

2.1.7. Documentals televisius

TELEVISIÓ
En els documentals de no ficció adoptem el punt de vista d'un autor que defensa una tesi i l'argumenta amb proves documentals, amb un objectiu patrimonial.

També considerem documentals els espais de divulgació científica, històrica, cultural, política o esportiva.

En els documentals combinem informació i argumentació, i barregem els recursos narratius periodístics amb els recursos creatius i experimentals.

La llibertat narrativa i formal del documental ha d'anar unida al rigor periodístic i la investigació exhaustiva. El fet de desenvolupar una tesi o adoptar una perspectiva personal no treu que puguem ser fidels a la realitat i respectar els fets. Els arguments o la tesi de l'autor han de ser la conseqüència de l'exposició rigorosa dels fets.

La incorporació de tècniques narratives cinematogràfiques no ha de distorsionar ni falsejar la realitat que es documenta.

Els documentals que produïm i difonem amb vocació informativa estan subjectes als nostres criteris professionals d'obtenció i tractament de la informació.

La independència i la llibertat de creació no poden contravenir els nostres principis editorials.

Com a mitjà públic, reflectim en els nostres documentals l'ampli ventall de qüestions i estats d'opinió que animen el debat en una societat democràtica i, en general, que ajuden a ampliar els horitzons culturals de la població.

TEMES:
ImparcialitatValorsServei públicRigorQualitatOpinióEducacióCultura
Anar al contingut