Valdés: "El comiat del Barça no va ser el desitjat per culpa del meu caràcter"

Víctor Valdés s'ha confessat en una entrevista a la cadena colombiana RCN en què ha repassat la seva situació personal i ha parlat sense embuts de la seva sortida del FC Barcelona. Entrevistat per Marlon Becerra, amic personal de la seva dona, la colombiana Yolanda Becerra, l'exblaugrana ha admès que no tornaria a ser porter i fins i tot ha revelat que amb dotze anys va témer que li amputessin una cama.

Què canviaria de la seva vida?
Si tornés a néixer no seria porter de futbol. Em van fer creure que tenia talent, però no és un camí fàcil i no m'ha compensat tots els anys de patiment. He tingut molts dies en què no volia estar aquí. Jugo perquè em van convèncer de jovenet, he acceptat el camí amb disciplina, però vaig tenir milers de moments de patiment.

Una decisió que té marcada?
Si el dia del partit contra el Celta no hagués estat capità no m'hagués lesionat. (Explica que va protestar a l'àrbitre perquè xiulés una falta fora de l'àrea, i considera que si hagués estat penal no s'hagués lesionat).

El pitjor de la seva vida?
Els futbolistes vivim una vida irreal, ens ho donen tot fet i la lesió em va fer viure la vida real perquè durant els mesos que vaig viure a Ausburg anava dues vegades al dia a recuperar-me en tramvia. No m'agrada la fama, un dia s'apagarà la llum i espero que sigui difícil trobar-me.

Què admira de Guardiola?
Vaig tenir la sort d'estar diverses temporades amb ell. A part de ser un catedràtic per a nosaltres, va ser la comunicació o la manera d'adaptar-se quan havia de dir alguna cosa a qualsevol del vestidor. Aquesta és la faceta més difícil d'un tècnic, adaptar l'orgull i la forma de parlar a tots els egos.

Com és Messi?
Messi fa coses inimaginables i suporta molta pressió. Té un talent fora del que és normal. Sempre ha estat un nivell per sobre del talent que jo estava acostumat a veure. No hi haurà sostre fins que ell vulgui.

Com és la convivència amb Víctor Valdés?
Sóc una persona tan difícil de portar i conviure que la meva dona mereix el més gran dels trofeus. Estic enamorat des del primer moment, em quedaré amb ella.

Es recrimina algun moment de la seva vida?
Em recrimino els moments en què em mantinc al marge i decebo a gent que espera més. Segurament el dia del meu comiat del Barça, per culpa del tractament que estava rebent i del meu caràcter, no va ser el desitjat. Em vaig apartar i vaig marxar, la gent segur que esperava molt més de mi.

Un moment crític?
Quan tenia 12 anys, i ja era al Barça, vaig començar a sentir un dolor molt fort en l'adductor que després em va baixar a la cama. Després d'una setmana a l'hospital sense saber què tenia al final van descobrir que hi havia un bacteri que estava començant a menjar-me l'os de la tíbia. M'havia entrat per unes ferides (al braç). Van ser moments dolents perquè vaig veure que la meva família patia, però per aquest àngel de la guarda que sempre ha vetllat per mi després de la intervenció la cama va créixer a l'una de l'altra. No sabia si això passaria, o si m'haurien de tallar la cama. Per fortuna vaig sortir endavant.

Aquí podeu veure l'entrevista íntegra amb Víctor Valdés: