Un gol de Márquez evita que Sud-àfrica sumi davant Mèxic el primer triomf del Mundial 2010 (1-1)
Sud-àfrica ha estat molt a prop de tenir l'inici de Mundial somiat. Després d'una aplaudida cerimònia inaugural, la selecció local dirigida per Carlos Alberto Parreira ha acariciat la victòria en l'estrena de la Copa del Món 2010 però ha acabat cedint un empat a un amb Mèxic quan ho tenia tot a favor per donar la sorpresa. Els "bafana-bafana" s'han avançat gràcies a un golàs de Tshabalala en els primers compassos de la segona meitat però Rafa Márquez, a onze minuts per al final, ha evitat la desfeta dels de Javier Aguirre amb un gol balsàmic que permet a tots dos conjunts sumar un punt respectivament.
S'estava a punt de consumar el deliri en el majestuós Soccer City de Johannesburg quan més de 90.000 persones -i al seu darrere, tot un país- es disposaven a celebrar una victòria històrica en una jornada històrica. Sud-àfrica estava a punt de vèncer Mèxic 1-0 en l'estrena del seu Mundial i sumar així la seva segona victòria en la Copa del Món, però de sobte ha aparegut Rafa Márquez, a onze minuts per al final, per frustrar els anhels dels "bafana-bafana" signant l'empat definitiu amb el qual s'ha acabat el primer partit de Sud-àfrica 2010.
Domini inicial asteca
Mèxic, superior tècnicament a l'equip local, ha carregat des del principi el pes del partit. Liderats per Márquez, Varela i un agosarat Giovanni dos Santos -sí, el noi del planter de la Masia que va marxar de can Barça per la porta de darrere-, els de Javier Aguirre han controlat el primer temps del partit, manant en la possessió i amb bones ocasions per inaugurar el marcador.
Dos Santos ha fregat el gol només començar i la seva errada ha mostrat ja des del començament la principal mancança dels mexicans: el gol. Guille Franco, força erràtic al llarg del partit, ha tingut un cara a cara claríssim amb Khune quan passava una mica de la mitja hora de joc però el porter africà ha evitat el gol amb una mà prodigiosa. Poc després, Vela marcava un gol en fora de joc que, òbviament, ha estat ben anul·lat i, encara més tard, de nou Franco enviava als núvols un cop de cap franc des de la frontal de la petita.
Mèxic no trobava el camí del gol però això no semblava alterar una Sud-àfrica ordenada, innocent i previsible en la creació però veloç en la contra i hàbil en la jugada trenada. Els de Carlos Alberto Parreira n'han tingut prou amb els darrers cinc minuts de la primera part per portar perill a la porteria del "Conejo" Pérez i exhibir el seu potencial: cru i primitiu però terriblement eficaç, tal com ha quedat comprovat només començar el segon temps.
Golàs per començar
Una pèrdua mexicana al mig del camp ha originat un contracop elèctric dels locals que Tshabalala ha convertit en l'1-0 amb un xut que ha entrat per l'escaire de la porteria rival. Era el minut 54. Mèxic no trobava recompensa al seu domini territorial i ha pagat molt car el seu atreviment. El gol, no cal dir-ho, ha donat ales a una Sud-àfrica anàrquica malgrat Parreira. Els locals han passat a controlar l'enfrontament i han buscat amb insistència el gol de la sentència.
Dos Santos ha estat l'home més desequilibrant dels mexicans i ell tot sol ha obligat Khune a lluir-se per evitar el gol de l'empat. Ha estat una tímida resposta. A partir d'aquí, Sud-àfrica ha acariciat el 2-0 però Modise ha desaprofitat dues claríssimes oportunitats. Els minuts passaven i semblava que Sud-àfrica podria celebrar el triomf, però ha estat aleshores, en el millors moments dels africans, quan Márquez, a la sortida d'un córner, ha aprofitat una centrada de Guardado per controlar sol davant Khune i, amb la defensa "bafana" badant, anotar el definitiu 1-1.
El partit ha entrat aleshores en un terreny d'incertesa i alegria, de constants anades i vingudes. L'encant de la Copa del Món ha aparegut en uns últims instants vibrants que han tingut en un altre contracop africà la seva jugada més destacada. Per desesperació dels locals, però, Mphela ha enviat la rematada al pal quan Pérez ja estava batut. L'1-1, doncs, s'ha mantingut inalterable i ha deixat tancat un partit entretingut que augura una bona Copa del Món.
Domini inicial asteca
Mèxic, superior tècnicament a l'equip local, ha carregat des del principi el pes del partit. Liderats per Márquez, Varela i un agosarat Giovanni dos Santos -sí, el noi del planter de la Masia que va marxar de can Barça per la porta de darrere-, els de Javier Aguirre han controlat el primer temps del partit, manant en la possessió i amb bones ocasions per inaugurar el marcador.
Dos Santos ha fregat el gol només començar i la seva errada ha mostrat ja des del començament la principal mancança dels mexicans: el gol. Guille Franco, força erràtic al llarg del partit, ha tingut un cara a cara claríssim amb Khune quan passava una mica de la mitja hora de joc però el porter africà ha evitat el gol amb una mà prodigiosa. Poc després, Vela marcava un gol en fora de joc que, òbviament, ha estat ben anul·lat i, encara més tard, de nou Franco enviava als núvols un cop de cap franc des de la frontal de la petita.
Mèxic no trobava el camí del gol però això no semblava alterar una Sud-àfrica ordenada, innocent i previsible en la creació però veloç en la contra i hàbil en la jugada trenada. Els de Carlos Alberto Parreira n'han tingut prou amb els darrers cinc minuts de la primera part per portar perill a la porteria del "Conejo" Pérez i exhibir el seu potencial: cru i primitiu però terriblement eficaç, tal com ha quedat comprovat només començar el segon temps.
Golàs per començar
Una pèrdua mexicana al mig del camp ha originat un contracop elèctric dels locals que Tshabalala ha convertit en l'1-0 amb un xut que ha entrat per l'escaire de la porteria rival. Era el minut 54. Mèxic no trobava recompensa al seu domini territorial i ha pagat molt car el seu atreviment. El gol, no cal dir-ho, ha donat ales a una Sud-àfrica anàrquica malgrat Parreira. Els locals han passat a controlar l'enfrontament i han buscat amb insistència el gol de la sentència.
Dos Santos ha estat l'home més desequilibrant dels mexicans i ell tot sol ha obligat Khune a lluir-se per evitar el gol de l'empat. Ha estat una tímida resposta. A partir d'aquí, Sud-àfrica ha acariciat el 2-0 però Modise ha desaprofitat dues claríssimes oportunitats. Els minuts passaven i semblava que Sud-àfrica podria celebrar el triomf, però ha estat aleshores, en el millors moments dels africans, quan Márquez, a la sortida d'un córner, ha aprofitat una centrada de Guardado per controlar sol davant Khune i, amb la defensa "bafana" badant, anotar el definitiu 1-1.
El partit ha entrat aleshores en un terreny d'incertesa i alegria, de constants anades i vingudes. L'encant de la Copa del Món ha aparegut en uns últims instants vibrants que han tingut en un altre contracop africà la seva jugada més destacada. Per desesperació dels locals, però, Mphela ha enviat la rematada al pal quan Pérez ja estava batut. L'1-1, doncs, s'ha mantingut inalterable i ha deixat tancat un partit entretingut que augura una bona Copa del Món.
