Torí i Vancouver, dos exemples que no tenir la neu a tocar no és cap problema per acollir uns Jocs d'hivern
La notícia sobre la candidatura de Barcelona per acollir els Jocs d'hivern ha provocat, entre d'altres coses, certa perplexitat. Entre d'altres raons, perquè no és una ciutat de muntanya. És per això que l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, ha destacat que ja hi ha precedents de ciutats allunyades de les pistes d'esquí que han organitzat els Jocs d'hivern, com Torí i Vancouver. Així doncs, no és cap impediment per organitzar uns Jocs Olímpics d'hivern estar lluny de la neu. Torí 2006 en va posar les bases. I Vancouver, que aquest mes de febrer organitza els Jocs del 2010, tampoc és precisament un centre neuràlgic de l'esquí.
No tenir la neu a tocar, ja no es cap problema per acollir uns Jocs Olímpics d'hivern. Descartant Oslo, la capital noruega que va celebrar els Jocs de l'any 1952, la primera gran ciutat que va albergar uns jocs va ser Torí, l'any 2006. La capital del Piemont va ser la primera prova de foc per al Comitè Olímpic Internacional que va donar una olimpíada d'hivern a una ciutat que tenia els complexos hivernals en un radi superior als 100 quilòmetres i a gairebé dues hores de la ciutat. Temps real i no el que apareixia en el programa, com, per exemple, quan s'assenyalava que de Torí a Sestriere, seu de les proves d'esquí d'alpí, s'hi podia anar en 50 minuts, quan realment es triga com a mínim 1 hora i 45 minuts.
La dispersió de subseus que fa unes dècades era un punt en contra a l'hora d'escollir una seu, ara mateix s'ha convertit en un aspecte residual. A Vancouver, seu aquest febrer dels Jocs d'hivern, les distàncies encara són més grans que a Torí. Per exemple, traslladar-se fins a Whistler, seu de l'esquí alpí, són pràcticament dues hores de viatge, això sí, per l'autopista 99, una de les més boniques del món. Són poc més de 150 quilometres.
A l'àrea d'influència de Whistler, a banda de l'alpí, es faran les proves de biatló, esquí de fons, combinada nòrdica, salts d'esquí, bobsleigh, luge i skeleton. Més a prop, a uns 30 quilòmetres, hi ha l'estació Cypress Mountain, seu de l'esquí acrobàtic, snowboard i l'esquicròs, que debuta en uns jocs. La resta de modalitats esportives, com el patinatge sobre gel i el de velocitat, el curling i l'hoquei gel es disputaran a la ciutat de Vancouver i la seva àrea metropolitana, que també serà seu de les cerimònies d'obertura i clausura. L'exemple del que podria ser a Barcelona.
La dispersió de subseus que fa unes dècades era un punt en contra a l'hora d'escollir una seu, ara mateix s'ha convertit en un aspecte residual. A Vancouver, seu aquest febrer dels Jocs d'hivern, les distàncies encara són més grans que a Torí. Per exemple, traslladar-se fins a Whistler, seu de l'esquí alpí, són pràcticament dues hores de viatge, això sí, per l'autopista 99, una de les més boniques del món. Són poc més de 150 quilometres.
A l'àrea d'influència de Whistler, a banda de l'alpí, es faran les proves de biatló, esquí de fons, combinada nòrdica, salts d'esquí, bobsleigh, luge i skeleton. Més a prop, a uns 30 quilòmetres, hi ha l'estació Cypress Mountain, seu de l'esquí acrobàtic, snowboard i l'esquicròs, que debuta en uns jocs. La resta de modalitats esportives, com el patinatge sobre gel i el de velocitat, el curling i l'hoquei gel es disputaran a la ciutat de Vancouver i la seva àrea metropolitana, que també serà seu de les cerimònies d'obertura i clausura. L'exemple del que podria ser a Barcelona.
