Pau Gasol escriu una de les pàgines més brillants de l'esport català
Pau Gasol ha escrit una de les pàgines més brillants de l'esport català, en convertir-se en el primer a aconseguir el campionat de l'NBA, una gesta que el confirma també com el millor jugador de la història d'aquest esport. Amb la victòria del seu equip, Los Angeles Lakers, sobre els Orlando Magic (86-99), Gasol se suma a la llista d'escassos jugadors europeus capaços d'endur-se aquest títol, com els croats Toni Kukoc i Zan Tabak, el francès Tony Parker o el turc Mehmet Okur.
La seva defensa sobre el pivot Dwight Howard, dels Magic, a més d'haver resultat clau, li ha servit per treure's de sobre l'etiqueta de "tou", adjectiu que l'ha acompanyat en els últims mesos arran de la derrota angelina contra els Boston Celtics a la final de l'any passat. En el seu millor moment professional, Gasol posa així la cirereta al pastís d'una carrera plena d'èxits, en què destaquen els seus triomfs amb la selecció espanyola, com l'or al Mundial del Japó (2006) i la plata als Jocs Olímpics de Pequín (2008).
Dels orígens a l'èxit
Format a les categories inferiors del Cornellà i posteriorment del F.C. Barcelona, Gasol va debutar a l'ACB a la temporada 1998-99 amb el club blaugrana, amb el qual va disputar dues temporades més, en què va recollir dos títols de Lliga i una Copa del Rei, abans que l'NBA truqués a les seves portes.
Aleshores, ja havia estat campió amb els júniors d'or en edat juvenil amb Espanya en el Torneig de Manheim, l'Europeu de Varna i el Mundial de Lisboa, a més de bronze a l'Europeu de Turquia 2001 amb l'absoluta.
Va fitxar pels Grizzlies després de ser elegit en el lloc número 3 del "draft" per Atlanta Hawks, es va endur el premi al principiant de l'any, va portar l'equip a les eliminatòries pel títol durant tres anys consecutius i va arribar a disputar el Partit de les Estrelles durant els set anys que va ser allà. Mentrestant, va guanyar amb Espanya dues plates als Europeus de Suècia 2003 i Espanya 2007.
Però la seva vida va fer un tomb el febrer del 2008, quan un dels equips amb més tradició de l'NBA i, sense dubte, el de més "glamour", el va rescatar de Memphis, un equip a la deriva que va acabar amb un Gasol estancat i fastiguejat per les derrotes. La seva arribada va tenir conseqüències immediates. Amb Kobe Bryant al capdavant, que aleshores amenaçava d'anar-se'n a una altra franquícia si no arribaven reforços de garanties, els Lakers es convertien en candidats al títol de la nit al dia.
No obstant això, es van quedar a les portes. Els angelins van arribar a la Final de l'NBA, però van topar amb uns més experimentats Celtics de Boston, en què la fam pel títol de jugadors com Kevin Garnett, Ray Allen i Paul Pierce va resultar decisiva.
Aquesta fam, i també un cert desig de venjança, s'han vist reflectits tota aquesta temporada en la cara de Bryant, i també en la de Gasol, un escuder de luxe que en aquesta final contra els Magic d'Orlando li ha negat el pa i el vi a la megaestrella Dwight Howard i ha tornat a demostrar la qualitat que atresora en tots els aspectes del joc. Avui Gasol, que ha fet una mitjana de gairebé 20 punts per partit i més de nou rebots en la sèrie final, crida d'alegria. I l'afició, amb ell.
Dels orígens a l'èxit
Format a les categories inferiors del Cornellà i posteriorment del F.C. Barcelona, Gasol va debutar a l'ACB a la temporada 1998-99 amb el club blaugrana, amb el qual va disputar dues temporades més, en què va recollir dos títols de Lliga i una Copa del Rei, abans que l'NBA truqués a les seves portes.
Aleshores, ja havia estat campió amb els júniors d'or en edat juvenil amb Espanya en el Torneig de Manheim, l'Europeu de Varna i el Mundial de Lisboa, a més de bronze a l'Europeu de Turquia 2001 amb l'absoluta.
Va fitxar pels Grizzlies després de ser elegit en el lloc número 3 del "draft" per Atlanta Hawks, es va endur el premi al principiant de l'any, va portar l'equip a les eliminatòries pel títol durant tres anys consecutius i va arribar a disputar el Partit de les Estrelles durant els set anys que va ser allà. Mentrestant, va guanyar amb Espanya dues plates als Europeus de Suècia 2003 i Espanya 2007.
Però la seva vida va fer un tomb el febrer del 2008, quan un dels equips amb més tradició de l'NBA i, sense dubte, el de més "glamour", el va rescatar de Memphis, un equip a la deriva que va acabar amb un Gasol estancat i fastiguejat per les derrotes. La seva arribada va tenir conseqüències immediates. Amb Kobe Bryant al capdavant, que aleshores amenaçava d'anar-se'n a una altra franquícia si no arribaven reforços de garanties, els Lakers es convertien en candidats al títol de la nit al dia.
No obstant això, es van quedar a les portes. Els angelins van arribar a la Final de l'NBA, però van topar amb uns més experimentats Celtics de Boston, en què la fam pel títol de jugadors com Kevin Garnett, Ray Allen i Paul Pierce va resultar decisiva.
Aquesta fam, i també un cert desig de venjança, s'han vist reflectits tota aquesta temporada en la cara de Bryant, i també en la de Gasol, un escuder de luxe que en aquesta final contra els Magic d'Orlando li ha negat el pa i el vi a la megaestrella Dwight Howard i ha tornat a demostrar la qualitat que atresora en tots els aspectes del joc. Avui Gasol, que ha fet una mitjana de gairebé 20 punts per partit i més de nou rebots en la sèrie final, crida d'alegria. I l'afició, amb ell.
