L'Espanyol s'emporta un punt de Sevilla a base de treball defensiu i suma el quart partit seguit sense perdre (0-0)
Punt molt meritori el que ha pogut anotar-se l'Espanyol al Sánchez Pizjuan davant un Sevilla que ha anat de més a menys. Els de Pochettino, amb moltes novetats a l'onze inicial, han resistit com han pogut en defensa a la primera part davant un rival superior i més incisiu. A la segona, en canvi, s'han mostrat més segurs i han controlat millor el joc al mig del camp. Només han faltat ocasions clares per marcar. Però el punt permet els blanc-i-blaus mantenir-se a tocar de la zona europea i creure en la seva solidesa com a grup, que creix jornada a jornada. L'altra bona notícia, el retorn d'Albín, després de quatre mesos de lesió.
Sense Romaric ni Sergio Garcia i amb un doble pivot de circumstàncies, Baena i Javi López, el guió del partit semblava clar: poca possessió de l'Espanyol i encara menys presència en atac. I tal dit, tal fet. Els periquitos s'han atrinxerat al darrere mentre que el Sevilla ha sortit com un cohet i ha posat serge a l'àrea blanci-blava per totes dues bandes. Per la dreta, el maldecap es deia Jesús Navas, molt incisiu en cada control i centrada, generant perill sense descans. De la seva zona han nascut les tres primers ocasions sevillistes en només tres minuts, entre el 16 i el 19. La primera de Reyes, la segona de Cáceres en un un contra un que ha tret Casilla de forma brillant i la tercera en un xut des de la frontal de Manu del Moral que ha fregat el travesser. Els de Marcelino estaven vivint els seus millor minuts. L'Espanyol resistia en defensa tot i que amb problemes (s'ha notat l'absència d'Hector Moreno, que ha quedat inicialment a la banqueta) i tractava de sortir al contra però sempre amb molts pocs efectius.
Poca arribada periquita
El Sevilla, sense atabalar-se, ha continuat atacant i Manu del Moral ha tornat a avisar en un xut creuat que ha fet que Casilla es lluís de nou. Els primers senyals de vida en atac dels blanc-i-blaus han arribat al minut 35 en una escapada de Thievy, en què ha guanyat per cames Fazio. Ha entrat a l'area, ha driblat Spahic, ha xutat i Javi Varas ha tret amb el peu. Escàs balanç ofensiu per un equip que ha continuat treballant al mig del camp i suant en defensa. Navas seguia obrint forats per la dreta i fent mal. Al minut 41 ha servit una bola perfecta per Negredo, qui totalment sol, ha xutat a la graderia.
Control blanc-i-blau
La segona part ha sobrat de totes, totes. El Sevilla ha acusat el desgast físic de la primera part (i del partit de Copa de dimecres) i ja no ha apretat amb tanta intensitat. L'Espanyol ha avançat uns metres la defensa i Baena i Verdú han començat a comandar el mig del camp periquito amb més criteri i calma. L'entrada de Weiss per Thievy als deu minuts ha donat més profunditat als blanc-i-blaus i ha fixat millor la defensa local. Dels peus de l'eslovac han sortit dues opcions de perill. Primer amb una passada genial per Verdú, que ha llençat un globus lleugermant alt des d'un costar de l'àrea i després amb un centre xut que ha estat a punt de sorprendre Javi Varas.
Al minut 66, un jugador castigat per les lesions ha pogut somriure després de quatre mesos de recuperació: Juan Albín: La seva participació ha estat testimonial però pot ser un bon reforç d'hivern. La seva velocitat i la seva fina cama esquerra prometen detalls molt interessants.
Ocasions a banda i banda
A falta de dos minuts pel final Reyes ha posat l'ai al cor dels de Pochettino amb un xut duríssim des de la frontal que ha llepat el travesser de Casilla, a qui en tot moment s'han vist serè i segur sota els pals i jugant amb el peu. I en l'afegit, Ernesto Galán ha engaltat una volea a centrada de Verdú que a punt ha estat de suposar el gol de la victòria. Potser hauria estat massa.
L'Espanyol ha merescut empatar i ha empatat. Amb unes armes molt diferents a les que utilitza habitualment. Però l'ofici també és una virtut que cal conrear perquè sol donar punts. Ara, torna el somni periquito: la Copa. L'afició blanc-i-blava està vivint un mes de gener d'allò més intens i espera que el Mirandés sigui la pròxima víctima de l'ambiciós grup de Pochettino.
Poca arribada periquita
El Sevilla, sense atabalar-se, ha continuat atacant i Manu del Moral ha tornat a avisar en un xut creuat que ha fet que Casilla es lluís de nou. Els primers senyals de vida en atac dels blanc-i-blaus han arribat al minut 35 en una escapada de Thievy, en què ha guanyat per cames Fazio. Ha entrat a l'area, ha driblat Spahic, ha xutat i Javi Varas ha tret amb el peu. Escàs balanç ofensiu per un equip que ha continuat treballant al mig del camp i suant en defensa. Navas seguia obrint forats per la dreta i fent mal. Al minut 41 ha servit una bola perfecta per Negredo, qui totalment sol, ha xutat a la graderia.
Control blanc-i-blau
La segona part ha sobrat de totes, totes. El Sevilla ha acusat el desgast físic de la primera part (i del partit de Copa de dimecres) i ja no ha apretat amb tanta intensitat. L'Espanyol ha avançat uns metres la defensa i Baena i Verdú han començat a comandar el mig del camp periquito amb més criteri i calma. L'entrada de Weiss per Thievy als deu minuts ha donat més profunditat als blanc-i-blaus i ha fixat millor la defensa local. Dels peus de l'eslovac han sortit dues opcions de perill. Primer amb una passada genial per Verdú, que ha llençat un globus lleugermant alt des d'un costar de l'àrea i després amb un centre xut que ha estat a punt de sorprendre Javi Varas.
Al minut 66, un jugador castigat per les lesions ha pogut somriure després de quatre mesos de recuperació: Juan Albín: La seva participació ha estat testimonial però pot ser un bon reforç d'hivern. La seva velocitat i la seva fina cama esquerra prometen detalls molt interessants.
Ocasions a banda i banda
A falta de dos minuts pel final Reyes ha posat l'ai al cor dels de Pochettino amb un xut duríssim des de la frontal que ha llepat el travesser de Casilla, a qui en tot moment s'han vist serè i segur sota els pals i jugant amb el peu. I en l'afegit, Ernesto Galán ha engaltat una volea a centrada de Verdú que a punt ha estat de suposar el gol de la victòria. Potser hauria estat massa.
L'Espanyol ha merescut empatar i ha empatat. Amb unes armes molt diferents a les que utilitza habitualment. Però l'ofici també és una virtut que cal conrear perquè sol donar punts. Ara, torna el somni periquito: la Copa. L'afició blanc-i-blava està vivint un mes de gener d'allò més intens i espera que el Mirandés sigui la pròxima víctima de l'ambiciós grup de Pochettino.
