La Barcelona World Race arrencarà divendres que ve al port de la capital catalana
Divendres que ve, Barcelona serà el port de sortida de la segona edició de la Barcelona World Race, la volta al món sense escales per a vaixells de dos tripulants. La competició fa la volta al món, amb la capital catalana com a punt de sortida i arribada, per la ruta dels tres caps. D'entrada, el mar Mediterrani i l'estret de Gibraltar. Després de baixar per l'oceà Atlàntic, cal superar el cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica. Tot seguit, l'Índic i el Gran Sud en direcció al cap de Lewin, a Austràlia, i tot seguit rumb al cap d'Hornos, últim obstacle abans de tornar a l'Atlàntic en direcció a Barcelona.
Durant la navegació, d'entre 90 i 100 dies, els patrons en veuen de tots colors. Aigües encalmades, onades gegants, temporals de vent i tempestes, a més de la forta calor del Tròpic i les aigües gelades de l'Antàrtic. Per evitar el risc de navegar massa al sud i baixar dels 60 graus de latitud, a prop de l'Antàrtida, on hi ha el perill de topar amb icebergs i on les dificultats de rescat són extremes, la flota ha de passar obligatòriament per l'estret de Cook, entre les dues illes de Nova Zelanda.
La duresa de la prova
L'anomenat Gran Sud és la zona marítima més dura de la travessia. I no només meteorològicament, a causa del flagell dels quaranta rugidors i els cinquanta bramadors, sinó també des del punt de vista psicològic, ja que en la circumnavegació per l'hemisferi austral els regatistes naveguen per les zones del planeta més allunyades de terra.
La representació espanyola i catalana podem dividir-la en dos nivells: els que naveguen per estar en el grup capdavanter i els que afronten la primera volta al món, cosa que significa tota una aventura i un repte personal. En el primer grup hi ha l'"Estrella Damm", d'Àlex Pella i Pepe Ribes; el "Renault", de Patxi Rivero i Toño Piris, i el "Mapfre", d'Iker Martínez i Xabi Fernández. L'altre grup està format per regatistes debutants que afronten la primera volta al món, com és el cas d'Anna Corbella, Juan Merediz, Fran Palacio, Gerard Marín, Jaume Mumbrú, Cali Sanmartí i Bruno García. El seu objectiu és acabar la volta al món i gaudir d'una experiència única.
La duresa de la prova
L'anomenat Gran Sud és la zona marítima més dura de la travessia. I no només meteorològicament, a causa del flagell dels quaranta rugidors i els cinquanta bramadors, sinó també des del punt de vista psicològic, ja que en la circumnavegació per l'hemisferi austral els regatistes naveguen per les zones del planeta més allunyades de terra.
La representació espanyola i catalana podem dividir-la en dos nivells: els que naveguen per estar en el grup capdavanter i els que afronten la primera volta al món, cosa que significa tota una aventura i un repte personal. En el primer grup hi ha l'"Estrella Damm", d'Àlex Pella i Pepe Ribes; el "Renault", de Patxi Rivero i Toño Piris, i el "Mapfre", d'Iker Martínez i Xabi Fernández. L'altre grup està format per regatistes debutants que afronten la primera volta al món, com és el cas d'Anna Corbella, Juan Merediz, Fran Palacio, Gerard Marín, Jaume Mumbrú, Cali Sanmartí i Bruno García. El seu objectiu és acabar la volta al món i gaudir d'una experiència única.
