Hoquei gel

Josh Harding, el porter amb esclerosi múltiple que triomfa a la millor Lliga del món d'hoquei gel

En poc més d'un any, Josh Harding ha passat d'un discret segon pla a l''NHL a ser distingit com el jugador més tenaç de la competició. Tres motius hi han contribuït. El primer, el fet d'haver estat diagnosticat amb esclerosi múltiple. El segon: lluitar per continuar practicant esport d'elit tot i la malaltia. I el tercer, haver protagonitzat les millors actuacions de la seva carrera en els últims mesos. Tot un exemple de superació com els que explicarem aquest diumenge a La Marató.

Josh Harding, defensant la porteria dels Wild de Minnesota (Foto: Reuters)

En poc més d'un any, Josh Harding ha passat d'un discret segon pla a l''NHL a ser distingit com el jugador més tenaç de la competició. Tres motius hi han contribuït. El primer, el fet d'haver estat diagnosticat amb esclerosi múltiple. El segon: lluitar per continuar practicant esport d'elit tot i la malaltia. I el tercer, haver protagonitzat les millors actuacions de la seva carrera en els últims mesos. Tot un exemple de superació com els que explicarem aquest diumenge a La Marató.

Harding va fer realitat el somni de molts nens del Canadà: fer-se profesional de l''hoquei gel, l''esport nacional. Consolidat com a porter suplent dels modestos Minnesota Wild, complia en els pocs partits que podía jugar per l''absència del titular, el finlandés Niklas Backstrom. 

Harding, que fins llavors havia acaparat pocs titulars, va atraure l'atenció mediática el 29 de novembre del 2012 en anunciar que patia esclerosi múltiple i que, tot i això,  estava disposat a continuar jugant mentre la malaltia no li ho impedís.  El seu club li va donar suport en tot moment. 

En el seu primer partit després d''aquest anunci, al mes de gener, Harding va excel·lir en una tanda de penals davant els Dallas Stars, aturant els 27 llançaments que va rebre i propiciant el triomf de l'equip. 

Però el fet que li va valdre l''admiració unànime va ser la seva actuació durant els play-offs de la Stanley Cup davant els Chicago Blackhawks, els campions vigents. En l''escalfament del primer partit, Backstrom es va lesionar i Harding va jugar un partit majúscul, aturant 35 llançaments i guanyant-se fins i tot el reconeixement dels rivals. El partit el van guanyar els Wild per  1-0. La sèrie, però, la van acabar perdent, tot i que les actuacions de Harding van continuar sent bones.  

Harding va ser distingit a final de temporada amb el Trofeu Bill Masterton, que s'entrega des de fa 45 anys al jugador de la NHL més perseverant i que encarna millor els valors de l'esport. 

L'esperança de Harding

A l''estiu Harding va posar en marxa la seva fundació, Harding's Hope, per recaptar fons per destinar-los a la investigació de l''esclerosi múltiple. El seu gest, tractant-se ja d''un personatge popular, va obtenir un gran ressò en els mitjans nord-americans.

Poc propens a parlar de la malaltia, Harding ha admès que en qualsevol moment pot haver de deixar l''hoquei, però també que el fet de patir l''esclerosi li ha fet prendre molta més consciència de les necessitats del seu cos en cada moment. 

Harding no fa plans de futur, però el present li continua anant bé: a través de la seva fundació ha engrescat a molts dels seus col·legues a fer campanya i en l'aspecte esportiu, ha començat la temporada com a porter titular i rendint a un nivell altíssim. Tant és així, que ha estat distingit com un dels jugadors Estrella del mes de novembre, una distinció que mai cap jugador dels Wild havia rebut fins ara