Fa 20 anys que el "cas Bosman" va canviar totalment el futbol europeu liberalitzant la circulació de futbolistes comunitaris
Una sentència del més alt tribunal de justícia europeu va provocar una gran revolució en el mon del futbol. Va ser el "cas Bosman". El seu protagonista, 20 anys després, es queixa que ell ha estat l'únic que no n'ha tret cap profit
El 15 de desembre del 1995, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fer públic el seu veredicte sobre el cas d'un futbolista belga del Lieja, Jean-Marc Bosman, que havia demandat la UEFA considerant que la normativa de traspassos de la Federació Belga de Futbol havia impedit el seu fitxatge per un club francès, el Dunkerque. Va ser el naixement de la "llei Bosman", que liberalitzava el mercat dels futbolistes comunitaris.
La sentència, que va canviar totalment el futbol, va dictaminar que les normes de les federacions del Vell Continent restringint el nombre de futbolistes estrangers dels seus clubs i que regulaven els traspassos de jugadors eren contràries al dret europeu, en concret al principi de la lliure circulació de treballadors europeus dintre de la Comunitat Europea.
La resolució del cas va donar pas al sistema actual de traspassos entre clubs de la FIFA, a la creació de la Càmera de Resolució de Disputes d'aquest òrgan futbolístics i va obrir la possibilitat d'acudir al TAS en casos relacionats amb el futbol. Els jugadors comunitaris van deixar de ser considerats dintre del nombre màxim d'estrangers, ara dit extracomunitaris, dels equips.
20 anys després, el protagonista d'aquesta revolució esportiva es dol que la seva actuació ha estat poc reconeguda. "No em penedeixo d'haver-ho fet. Ho tornaria a fer, però vaig pensar que tindria més reconeixement", es lamenta un Jean-Marc Bosman, de 51 anys, que sense feina sobreviu amb l'ajut del sindicat de futbolistes FIFPro. Amargament, el belga es queixa que "tothom hi ha sortit guanyant menys jo. He fet feliç molta gent. No és normal que hi hagi gent que guanya 300.000 euros a la setmana i jo cap".
