El Vic reedita el títol de Copa del Rei d'hoquei patins després de superar el Vilanova per 4-2
El Club Patí Vic ha conquerit aquest diumenge la tercera Copa del Rei de la seva història després de derrotar el Vilanova per 4-2 en una bonica final disputada a Lloret de Mar. L'equip vigatà, vigent campió, va fer valer la seva experiència i el bon joc col·lectiu amb un Sergi Fernández i un Marc Torra brillants per doblegar el jove i il·lusionat conjunt del Garraf. Els de Josep Lluís Delriu van anar sempre a remolc i poc van poder fer per intentar donar la sorpresa, tal com va passar en semifinals davant el Liceo, tot i que mai es van rendir. Així doncs, finalment, victòria del Vic i segon títol de la temporada per als de Quim López.
El CP Vic no va deixar escapar l'oportunitat i, en la seva tercera final de Copa consecutiva, no va perdonar i es va proclamar campió per tercer cop en la seva història. Els homes de Quim López han revalidat el títol aconseguit la temporada passada a la Corunya i s'han confirmat com un dels millors equips del continent.
Després de guanyar la Supercopa i quan encara manté vives les seves opcions a l'OK Lliga i a la Lliga Europea, el conjunt blanc-i-vermell es va imposar clarament al Vilanova per 4-2 fent valer la seva fortalesa defensiva i el seu contundent atac.
En un inici prudent per part de tots dos conjunts, el Vic, temorós dels contracops dels del Garraf, va esperar el seu moment emparant-se en les aturades de Sergi Fernández i la qualitat ofensiva de Marc Torra. El de Tordera va amenaçar amb un travesser en el minut 5 i amb un pal per, tot seguit, no perdonar en la tercera aproximació.
Rocasalbas, fos per l'acumulació de minuts, va perdre una pilota al mig del camp i va permetre un ràpid contraatac de Titi Roca que va acabar amb un gol franc de Torra. L'1-0, però, no va trencar els esquemes del Vilanova, que va continuar confiant en la seva velocitat per intentar sorprendre el rival mentre Arellano, molt sobri, aturava les aproximacions dels osonencs.
El Vilanova no es rendeix
Les coses se'ls van complicar més als del Garraf quan Carbó, en una jugada molt hàbil des del darrere de la porteria contrària, va fer el 2-0 tot just començar la segona meitat. Però de poca cosa li va servir el gol al Vic, perquè un minut més tard Torra perdia la possessió al mig del camp i Marín ho aprofitava per encarar Sergi Fernández i fer el 2-1.
El Vilanova tornava a tenir el partit on volia. Malauradament per a ells, aquest cop no hi va haver remuntada. Als de Josep Lluís Delriu els va faltar una mica més de brillantor en atac a l'hora d'intentar trencar la tancada defensa osonenca. Els del Garraf pressionaven i el Vic començava a jugar amb la passivitat tot allargant la possessió i mirant clarament el cronòmetre quan, a sis minuts pel final, Borja López va desviar un xut exterior i va posar el 3-1 en el maracador.
La final, doncs, semblava sentenciada, i ho hauria pogut estar més quan de nou Torra, de falta directa, no va perdonar i va anotar el 4-1 a tres minuts per l'acabament. Marín, ja a les acaballes, va demostrar l'enorme orgull del Vilanova tancant el resultat amb un ja intranscendent 4-2.
Després de guanyar la Supercopa i quan encara manté vives les seves opcions a l'OK Lliga i a la Lliga Europea, el conjunt blanc-i-vermell es va imposar clarament al Vilanova per 4-2 fent valer la seva fortalesa defensiva i el seu contundent atac.
En un inici prudent per part de tots dos conjunts, el Vic, temorós dels contracops dels del Garraf, va esperar el seu moment emparant-se en les aturades de Sergi Fernández i la qualitat ofensiva de Marc Torra. El de Tordera va amenaçar amb un travesser en el minut 5 i amb un pal per, tot seguit, no perdonar en la tercera aproximació.
Rocasalbas, fos per l'acumulació de minuts, va perdre una pilota al mig del camp i va permetre un ràpid contraatac de Titi Roca que va acabar amb un gol franc de Torra. L'1-0, però, no va trencar els esquemes del Vilanova, que va continuar confiant en la seva velocitat per intentar sorprendre el rival mentre Arellano, molt sobri, aturava les aproximacions dels osonencs.
El Vilanova no es rendeix
Les coses se'ls van complicar més als del Garraf quan Carbó, en una jugada molt hàbil des del darrere de la porteria contrària, va fer el 2-0 tot just començar la segona meitat. Però de poca cosa li va servir el gol al Vic, perquè un minut més tard Torra perdia la possessió al mig del camp i Marín ho aprofitava per encarar Sergi Fernández i fer el 2-1.
El Vilanova tornava a tenir el partit on volia. Malauradament per a ells, aquest cop no hi va haver remuntada. Als de Josep Lluís Delriu els va faltar una mica més de brillantor en atac a l'hora d'intentar trencar la tancada defensa osonenca. Els del Garraf pressionaven i el Vic començava a jugar amb la passivitat tot allargant la possessió i mirant clarament el cronòmetre quan, a sis minuts pel final, Borja López va desviar un xut exterior i va posar el 3-1 en el maracador.
La final, doncs, semblava sentenciada, i ho hauria pogut estar més quan de nou Torra, de falta directa, no va perdonar i va anotar el 4-1 a tres minuts per l'acabament. Marín, ja a les acaballes, va demostrar l'enorme orgull del Vilanova tancant el resultat amb un ja intranscendent 4-2.
