El Regal Barça presenta l'aler nord-americà Alan Anderson
Alan Anderson ja exerceix com a nou aler del Regal Barça. De 28 anys, 196 cm d'alçada i 102 quilos de pes, el nord-americà se sent "emocionat" i té ganes "d'estar a la pista per poder jugar dur i ajudar en tot el que pugui". A més, ha deixat clar que el seu objectiu és "guanyar l'Eurolliga" amb l'equip que dirigeix Xavi Pascual. L'exjugador del Maccabi arriba a Barcelona per culpa de les lesions que arrosseguen el seus nous companys Pete Mickeal i Gianluca Basile. Ell mateix, conscient de la situació, afirma que "he de fer un pas endavant amb els companys per contrarestar les lesions".
El nou jugador del Regal Barça, el nord-americà Alan Anderson, ha reconegut en la seva presentació que és "motivador" jugar el primer partit contra el Reial Madrid, dijous que ve al Palau Blaugrana. El nou fitxatge blaugrana ha posat el llistó molt alt pel que fa als objectius que es marca en aquesta nova etapa: "L'objectiu ha de ser guanyar l'Eurolliga i aquesta ha de ser la nostra motivació". El jugador coneix de l'actual plantilla de Xavi Pascual el pivot eslovè Erazem Lorbek, amb el qual va coincidir a la universitat de Michigan State, i el nord-americà Terence Morris, amb el qual s'ha enfrontat en algun partit. Ha estat precisament el seu compatriota amb qui ha parlat als últims dies per saber-ne més, del seu nou club.
Les nombroses lesions de jugadors de l'equip han motivat la contractació del jugador nord-americà, que, segons el secretari tècnic, Joan Creus, "donarà més competitivitat a l'equip. Anderson era un jugador prioritari". Creus ha glossat les característiques d'aquest "aler complet" descrivint-lo com "un jugador que pot jugar en la posició d'escorta i aler alt, bo en l'un contra un, que pot ajudar en la defensa i el rebot. És intens i té caràcter". Sobre el fet que quan Pete Mickael es recuperi de la lesió la plantilla tindrà tres jugadors extracomunitaris, si es té en compte també la presència de Terence Morris, Joan Creus ha dit que s'adaptaran "a les normes de cada competició". A la lliga ACB només es poden alinear dos jugadors extracomunitaris mentre que a l'Eurolliga no hi ha límit.
Amb Anderson, el Regal Barça espera fer més fortuna que amb altres jugadors arribats en el mercat d'hivern. Alguns no van triomfar perquè no s'hi va tenir prou paciència o perquè van arribar massa aviat. D'altres, perquè l'aposta va ser precipitada. En el pitjor dels casos, alguns jugadors s'han convertit en paradigma del que mai no s'ha de fer a l'hora de reforçar-se.
Els fitxatges a mitja temporada han estat relativament habituals en el Barça de les últimes temporades, tot i que no sempre han ofert un bon resultat. L'últim va arribar fa dues temporades. Dusko Ivanovic volia un jugador exterior, i l'escollit va ser Gary Neal, que havia fet bons números en la lliga turca, però el seu pas pel Palau va ser poc fructífer. El mateix Ivanovic va portar tres jugadors nous en la seva primera temporada en el club, la 2005-2006: el base Ed Cota, l'aler Romain Sato i el pivot Ioanis Boroussis. Cota va servir per donar descans a Shammond Williams, però Sato i Bouroussis van arribar joves i desconeguts, i gairebé no van trepitjar el parquet del Palau, tot i que ara triomfen a Europa. Tampoc van deixar empremta dos pivots que van arribar el 2005. En una temporada convulsa per a la secció, i davant dels problemes físics de Roberto Dueñas, el Barça va incorporar Andrija Zizic i Devin Davis. Mentre que Davis va marxar el 30 de juny, el pivot croat mai va arribar a les expectatives en les següents temporades.
La llista de fitxatges a mig curs el completen noms com el danès Christian Drejer, que havia de ser una promesa que mai va explotar; Anderson Varejao, fitxat amb 19 anys i com una aposta de futur, o Andrea Camata, un pivot italià buscat per fer la feina més fosca de la zona. Un dels pocs noms fitxats a mitja temporada i que han deixat empremta al Palau és el de David Wood, que va arribar al novembre de l'any 89 a causa de les lesions d'Audie Norris.
Les nombroses lesions de jugadors de l'equip han motivat la contractació del jugador nord-americà, que, segons el secretari tècnic, Joan Creus, "donarà més competitivitat a l'equip. Anderson era un jugador prioritari". Creus ha glossat les característiques d'aquest "aler complet" descrivint-lo com "un jugador que pot jugar en la posició d'escorta i aler alt, bo en l'un contra un, que pot ajudar en la defensa i el rebot. És intens i té caràcter". Sobre el fet que quan Pete Mickael es recuperi de la lesió la plantilla tindrà tres jugadors extracomunitaris, si es té en compte també la presència de Terence Morris, Joan Creus ha dit que s'adaptaran "a les normes de cada competició". A la lliga ACB només es poden alinear dos jugadors extracomunitaris mentre que a l'Eurolliga no hi ha límit.
Amb Anderson, el Regal Barça espera fer més fortuna que amb altres jugadors arribats en el mercat d'hivern. Alguns no van triomfar perquè no s'hi va tenir prou paciència o perquè van arribar massa aviat. D'altres, perquè l'aposta va ser precipitada. En el pitjor dels casos, alguns jugadors s'han convertit en paradigma del que mai no s'ha de fer a l'hora de reforçar-se.
Els fitxatges a mitja temporada han estat relativament habituals en el Barça de les últimes temporades, tot i que no sempre han ofert un bon resultat. L'últim va arribar fa dues temporades. Dusko Ivanovic volia un jugador exterior, i l'escollit va ser Gary Neal, que havia fet bons números en la lliga turca, però el seu pas pel Palau va ser poc fructífer. El mateix Ivanovic va portar tres jugadors nous en la seva primera temporada en el club, la 2005-2006: el base Ed Cota, l'aler Romain Sato i el pivot Ioanis Boroussis. Cota va servir per donar descans a Shammond Williams, però Sato i Bouroussis van arribar joves i desconeguts, i gairebé no van trepitjar el parquet del Palau, tot i que ara triomfen a Europa. Tampoc van deixar empremta dos pivots que van arribar el 2005. En una temporada convulsa per a la secció, i davant dels problemes físics de Roberto Dueñas, el Barça va incorporar Andrija Zizic i Devin Davis. Mentre que Davis va marxar el 30 de juny, el pivot croat mai va arribar a les expectatives en les següents temporades.
La llista de fitxatges a mig curs el completen noms com el danès Christian Drejer, que havia de ser una promesa que mai va explotar; Anderson Varejao, fitxat amb 19 anys i com una aposta de futur, o Andrea Camata, un pivot italià buscat per fer la feina més fosca de la zona. Un dels pocs noms fitxats a mitja temporada i que han deixat empremta al Palau és el de David Wood, que va arribar al novembre de l'any 89 a causa de les lesions d'Audie Norris.
