El Regal Barça no té pietat del Reial Madrid i es proclama campió de la Copa del Rei (80-61)
El Regal Barça no guanya el Reial Madrid, l'apallissa. Va passar a la Supercopa, va passar en el derbi de l'ACB disputat a Vistalegre i va tornar a passar ara en la final de la Copa del Rei. L'equip de Xavi Pascual va atropellar el conjunt blanc i el va derrotar per un contundent 80-61 per proclamar-se campió del torneig. Després d'un primer quart igualat, els catalans van recuperar aquella inspiració que semblava perduda i van esborrar els d'Ettore Messina sense contemplació. Així doncs, el Barça de Xavi Pascual ha aixecat un títol -la 21a Copa en el seu palmarès- que no guanyava des del 2007, precisament davant del Reial Madrid.
Ettore Messina es va quedar sense arguments quan va veure que la màquina blaugrana començava a carburar i obria una escletxa important a principis del tercer quart. L'italià, sempre actiu, es va asseure a la banqueta, impotent, conscient que el seu equip no tenia res a fer davant la manifesta superioritat catalana.
I és que aquest diumenge, al BEC de Barakaldo, el Regal Barça va tornar a ser l'equipàs que tants elogis va rebre en el primer terç de la temporada i que va jugar a un nivell tan alt que el Reial Madrid no va ser rival per a l'inspirat conjunt blaugrana.
Els blancs es van fer forts en el rebot en els primers compassos del partit, i gràcies a aquesta agressivitat sota els taulells i al lideratge ofensiu de Jaric van plantar cara a la mesurada sortida blaugrana. Dos triples gairebé consecutius de Basile van permetre als culers desprendre's dels nervis inicials i obrir un primer forat de sis punts (16-10), tot i que els de Messina van reaccionar i van tancar el primer quart només tres punts per sota (19-16).
El guió, però, va canviar totalment durant els deu minuts següents. El Barça va tancar el rebot i va créixer en defensa. Xavi Pascual va saber moure la banqueta, rotar els jugadors malgrat la càrrega de faltes i ordenar un equip que va fer gala d'una excel·lent defensa i de l'aportació de Fran Vázquez per començar a mostrar tota la seva superioritat.
L'avantatge en el marcador va anar creixent a mesura que passaven els minuts (21-16, 25-19, 29-19), fins que un triple de Morris i una altra cistella del nord-americà van castigar la impotència blanca per tancar el partit al descans amb un favorable 40-25.
El Madrid reconeix la superioritat catalana
Lluny de conformar-se amb aquest marcador, el Regal Barça va afrontar la segona meitat amb molta més ambició. El desplegament coral dels catalans va ser superb, amb tots els jugadors anotant i sacrificant-se en defensa. Els blaugrana vivien el moment més dolç en tota la Copa. Ricky i Navarro anotaven des del perímetre, Mickeal i Morris s'afegien a la festa i l'avantatge creixia fins a un demolidor 57-31.
El Madrid, per la seva part, assistia rendit al bany dels culers, malgrat que Llull s'esforçava per capgirar la dinàmica a cop de triples. Malgrat l'esforç dels blancs, el tercer quart va concloure amb un 64-37 que va ser definitiu. Perquè el Barça es va limitar a viure d'aquesta renda i a mantenir a ratlla la desesperada envestida blanca. Però aquest diumenge ni Reyes, ni Lavrinovic, ni Káukenas ni Prigioni -dos punts va ser el balanç anotador de l'argentí- van poder fer res per aturar el joc barcelonista i només van poder maquillar el marcador fins al 80-61 final.
Fran Vázquez, amb 14 punts, va ser el màxim anotador del partit i també va ser premiat amb l'MVP de la final. Independentment de la seva bona actuació -i també de la de Lorbek i Rubio, amb 13 punts cada un- el Barça es va mostrar com un equip total amb tots els seus jugadors anotant a cistella i es consolida com el millor conjunt europeu del moment.
I és que aquest diumenge, al BEC de Barakaldo, el Regal Barça va tornar a ser l'equipàs que tants elogis va rebre en el primer terç de la temporada i que va jugar a un nivell tan alt que el Reial Madrid no va ser rival per a l'inspirat conjunt blaugrana.
Els blancs es van fer forts en el rebot en els primers compassos del partit, i gràcies a aquesta agressivitat sota els taulells i al lideratge ofensiu de Jaric van plantar cara a la mesurada sortida blaugrana. Dos triples gairebé consecutius de Basile van permetre als culers desprendre's dels nervis inicials i obrir un primer forat de sis punts (16-10), tot i que els de Messina van reaccionar i van tancar el primer quart només tres punts per sota (19-16).
El guió, però, va canviar totalment durant els deu minuts següents. El Barça va tancar el rebot i va créixer en defensa. Xavi Pascual va saber moure la banqueta, rotar els jugadors malgrat la càrrega de faltes i ordenar un equip que va fer gala d'una excel·lent defensa i de l'aportació de Fran Vázquez per començar a mostrar tota la seva superioritat.
L'avantatge en el marcador va anar creixent a mesura que passaven els minuts (21-16, 25-19, 29-19), fins que un triple de Morris i una altra cistella del nord-americà van castigar la impotència blanca per tancar el partit al descans amb un favorable 40-25.
El Madrid reconeix la superioritat catalana
Lluny de conformar-se amb aquest marcador, el Regal Barça va afrontar la segona meitat amb molta més ambició. El desplegament coral dels catalans va ser superb, amb tots els jugadors anotant i sacrificant-se en defensa. Els blaugrana vivien el moment més dolç en tota la Copa. Ricky i Navarro anotaven des del perímetre, Mickeal i Morris s'afegien a la festa i l'avantatge creixia fins a un demolidor 57-31.
El Madrid, per la seva part, assistia rendit al bany dels culers, malgrat que Llull s'esforçava per capgirar la dinàmica a cop de triples. Malgrat l'esforç dels blancs, el tercer quart va concloure amb un 64-37 que va ser definitiu. Perquè el Barça es va limitar a viure d'aquesta renda i a mantenir a ratlla la desesperada envestida blanca. Però aquest diumenge ni Reyes, ni Lavrinovic, ni Káukenas ni Prigioni -dos punts va ser el balanç anotador de l'argentí- van poder fer res per aturar el joc barcelonista i només van poder maquillar el marcador fins al 80-61 final.
Fran Vázquez, amb 14 punts, va ser el màxim anotador del partit i també va ser premiat amb l'MVP de la final. Independentment de la seva bona actuació -i també de la de Lorbek i Rubio, amb 13 punts cada un- el Barça es va mostrar com un equip total amb tots els seus jugadors anotant a cistella i es consolida com el millor conjunt europeu del moment.
