El Parma, referent del futbol italià dels anys 90, a punt de desaparèixer

El Parma-Udinese de diumenge passat va haver de ser suspès perquè el club no podia pagar els empleats i obrir l'estadi Ennio Tardini. El deute estimat està en un mínim d'uns 100 milions d'euros.

Enrere queden els rutilants anys 90, en què el Parma va amenaçar el regnat de (l'aleshores) totpoderós Milan i va tenir a les seves files jugadors com Gianfranco Zola, Faustino Asprilla, Hernán Crespo, Hristo Stóitxkov o Fabio Cannavaro. Mai va aconseguir l'"scudetto" però una Recopa i dues Copes de la UEFA parlen del nivell que va arribar a assolir l'equip de l'Emília-Romanya.

Aquest dimarts, el tribunal de Parma ha decretat que el 19 de març es dicti sentència sobre la situació del club, però no sembla haver-hi altra sortida que la fallida i la refundació del club. De fet, alguns creditors ja s'han endut màquines de la sala de gimnàs de l'equip com a manera de cobrar els deutes.

"Les hem vist de tots colors i en aquesta situació l'única sortida sembla la declaració de fallida", diu el capità de l'equip, Alessandro Lucarelli. Últim classificat de la Sèrie A, les institucions futbolístiques intenten ara que el Parma pugui almenys acabar el campionat. "Si podem jugar,  jugarem. Fins i tot si ens hem de pagar de la butxaca el pròxim desplaçament a Gènova, però la situació actual no és sostenible", diu Lucarelli. "No he vist ni un euro -confirma l'exjugador de l'Atlètic de Madrid, Cristian "Cebolla" Rodríguez-. Juguem gratis, però no ens podem queixar. Pitjor estan els fisioterapeutes o els altres empleats", diu. La majoria de jugadors s'estan buscant una sortida.  

Ascendència i fallida

El Parma va créixer a l'ombra la Parmalat, però la fallida de l'empresa de productes lactis, ara fa 10 anys, ja va afectar el club i fins i tot  el seu president d'aleshores, Calisto Tanzi, va acabar a la presó per irregularitats comptables. Ara, amb el club acabant de celebrar els seus 100 anys d'existència, la seva estrella està a punt d'apagar-se. La situació del Parma és la més greu entre els grans equips italians, però no és l'única. Tot el futbol italià està en crisi i ja fa anys que els grans no poden competir al continent.